Tornada a l'escola: com gestionem les emocions dels fills, i les nostres?

L'inici del curs escolar és un moment important que no només pot remoure emocionalment els més petits de casa, sinó també els adults que els acompanyen. Tots hem anat a l'escola i en tenim records, sensacions i emocions vinculades que, malgrat que faci molt temps que hem deixat d'anar-hi, poden tornar a aparèixer quan són els nostres fills (o els nostres alumnes) els que comencen a anar-hi.

Ser-ne conscients és important perquè les nostres experiències passades no interfereixin en la vivència que el nostre infant pugui tenir a l'escola.

En cas que el nostre fill hagi de començar l'escolarització i ens sentim molt remoguts, hem de saber que és normal: el nen petit que vam ser i que també va passar per aquesta experiència la reviu d'alguna manera i això fa aflorar sentiments que potser ni tan sols sabíem que teníem.

Posar-hi consciència, adonar-nos-en, posar-hi paraules, respirar les emocions que sentim i ser conscients que això que ens passa no té a veure amb l'ara i aquí, ens ajudarà a transitar aquesta etapa millor.

Si quan vam començar l'escola ens vam enyorar i vam plorar molt (encara que fos a una edat que no recordem), és possible que quan deixem el nostre fill a l'escola, en cas que es posi a plorar o intuïm que es pot enyorar, ens afecti emocionalment i que el nostre cos ens faci aflorar emocions que havien quedat en l'inconscient. Això pot fer que ens costi acompanyar aquest procés d'una manera assertiva i conscient.

En una etapa, especialment setembre i octubre, on els infants necessiten molt acompanyament emocional de casa i de l'escola, és important que també fem atenció a les emocions dels adults que acompanyem, per anar-les processant d'una manera assertiva i així poder ser més presents en l'ara i aquí dels nostres fills.

Sortosament, l'acompanyament emocional que es fa des de l'escola ha millorat molt en els últims anys i això ens pot ajudar a comprendre que l'experiència que vam tenir és molt probable que no tingui res a veure amb la que tindran els nostres fills.

Saber separar el que és nostre del que té a veure amb ells i amb el seu present ens ajudarà sempre a poder-los acompanyar d'una manera més centrada, empàtica i connectada.

Si sols no som capaços de fer aquesta separació i presa de consciència, l'ajuda professional ens permetrà integrar primer el que vam viure de petits per tal de curar les ferides que hi pugui haver i així, després, poder acompanyar molt millor els infants.