Tornen les sancions a l'Iran: per què es recuperen ara i quines conseqüències tindran al país

L'ONU ha decidit tornar a imposar sancions econòmiques contra l'Iran pel seu programa nuclear.

Ha estat gairebé 10 anys després que un acord internacional històric sobre el programa nuclear iranià permetés l'aixecament de les penalitzacions econòmiques i de comerç que pesaven sobre aquest país de l'Orient Mitjà el gener del 2016.

En aquell moment, els Estats Units, la Unió Europea i en consell de seguretat de l'ONU aixequen les sancions al país un cop l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica havia confirmat que el règim de Teheran complia les exigències per posar en marxa l'acord (limitar a l'ús civil la investigació nuclear).

Què ha passat ara, deu anys més tard, perquè calgui tornar a doblegar amb penalitzacions econòmiques l'Iran?

No es pot entendre sense seguir l'evolució de l'actualitat internacional dels últims mesos:

• La matinada del 13 de juny, Israel llança un "atac preventiu" contra l'Iran. 200 avions de combat bombardegen Teheran i altres ciutats. Les explosions afecten instal·lacions nuclears com la de Natanz o Fordow.
• En resposta a l'atac israelià, l'Iran suspèn les inspeccions a les seves instal·lacions nuclears (obligatòries segons l'acord del 2015).
• A finals d'agost, els tres socis europeus de l'acord (el Regne Unit, França i Alemanya) activen el mecanisme anomenat "snapback" que s'ha concretat ara amb les sancions a l'Assemblea General de l'ONU. Acusen l'Iran de no respectar els termes acordats i d'iniciar una "escalada nuclear contínua".

Els Estats Units ja havien sortit de l'acord el 2018. Quan Donald Trump va arribar per primer cop a la Casa Blanca es va afanyar a desfer el compromís adquirit pel seu predecessor Obama.

Part de la comunitat internacional sospita ara que Teheran hauria tornat a enriquir urani en percentatges útils per arribar a dotar-se de l'arma nuclear. Pensen que la forma d'evitar-ho, de nou, és escanyar econòmicament el país.

"Ens aïllaran més"

El daltabaix econòmic de l'economia iraniana no s'ha fet esperar.

La cotització del rial, la moneda nacional iraniana, ha caigut a mínims històrics davant el dòlar i l'euro (1 euro/ 50.000 rials). Caldrà esperar que dilluns obrin les borses per saber quin és el tipus de canvi oficial.

Amb l'economia gairebé en fallida, als basars de Teheran la gent pensa que les sancions tindran un impacte directe sobre la seva butxaca i sobre el seu futur: "Ens aïllaran més."

La depreciació de la moneda, l'augment del cost de les limitades importacions del país i la hiperinflació endèmica afectarà directament el poder adquisitiu dels iranians.

Malgrat impulsar l'"snapback", Londres, París i Berlín asseguren que busquen una solució diplomàtica i demanen al règim de Teheran que no faci res que pugui "agreujar la situació".

El president iranià, Masoud Pezeshkian, ja ha dit que és inacceptable que es tornin a imposar mesures econòmiques contra el seu país i acusa els Estats Units d'haver fet xantatge exigint-los l'entrega de tot l'urani enriquit iranià a canvi d'eludir les sancions.

La gran pregunta que es fa tothom ara és què faran la Xina i Rússia, que havien demanat una pròrroga de sis mesos abans de plantejar noves sancions contra Teheran.