Tortures, apagades i crisi permanent a Cuba, 67 anys després de la revolució

El pròxim 1 de gener farà 67 anys de la fugida de Cuba del dictador Fulgencio Batista. El 1959 triomfava la revolució cubana, un far per les esquerres llatinoamericanes.

Des d'aleshores, l'illa caribenya ha caigut en una crisi econòmica sistèmica, amb més del 40% de la població en la pobresa, talls de llum quotidians i denúncies de tortures per part de l'oposició.  

Tortures a les presons cubanes

José Daniel Ferrer García és quatre vegades presoner de consciència reconegut per Amnistia Internacional i fundador de la Unió Patriòtica de Cuba, una organització que busca la democratització de l'illa a través de la lluita no violenta. 

Aquest defensor dels drets humans s'ha passat prop de tretze anys a la presó, en diverses etapes. Explica al pòdcast Mapamundi que allà va rebre pallisses --li van trencar el septe nasal-- i tortures per forçar-lo a deixar la vaga de fam: 

Em van posar un pal brut i un embut a la boca per abocar sopa fètida. Si la vomitava, recollien el vòmit i me l'introduïen una altra vegada.

Finalment, el van alliberar el gener passat, però el van deixar en arrest domiciliari amb la prohibició d'escriure a les xarxes socials o parlar amb la premsa. 

Això el va portar a pactar amb les autoritats cubanes el que anomena un desterrament forçós a Miami, on va arribar l'octubre passat.

Les autoritats neguen els maltractaments i defensen la vigència de la revolució. Miguel Díaz-Canel és el president de Cuba: "La revolució està viva i sempre ho estarà. Els seus fills sempre estaran segurs."

Ferrer García assegura que això no s'ho creu ningú a Cuba. Xifra en un 90% els cubans que no volen el règim. "És una situació tan crítica i lamentable que no es pot sostenir per gaire temps més", segons diu.   

Cuba viu en crisi econòmica constant

La crisi sistèmica que viu l'illa afecta molts àmbits de l'economia. És comparable a la que va afectar-la durant l'anomenat període especial, els anys de crisi econòmica que van arrencar amb la caiguda de la Unió Soviètica els anys 90 i que encara no han acabat de superar. 

"Després de caure l'URSS no teníem res a la nevera de casa", ens explicava l'any 2003 --en una visita a l'illa-- un cubà de Viñales, una població de l'oest. 

De fet, des de llavors, les crisis s'han anat acumulant: la migratòria, que ha impactat en la demogràfica ja existent, i també l'energètica. Les respostes del govern cubà són incompletes, fragmentades i no s'arriben mai a completar.

Fam infantil 

Si parlem de la inseguretat alimentària, l'Unicef ha inclòs per primera vegada Cuba en el recompte de pobresa alimentària infantil, un problema que va a l'alça.

Tamarys Bahamonde, doctora en Urbanisme i Polítiques Públiques i professora assistent d'Economia al Medgar Evers College de la Universitat de la Ciutat de Nova York, explica al pòdcast Mapamundi que hi ha pobresa extrema a Cuba:

La prevalença total de pobresa és del 42%, per sobre de la mitjana del 38% de la regió del Carib.

Això ha portat milers de cubans a emigrar. Molts pares i mares han deixat els seus fills amb els avis, i això ha provocat una crisi social. 

Apagades de 20 hores seguides

Els cubans suporten estoicament els talls de llum que tenen bàsicament per dues causes. D'una banda, per l'herència de la falta de combustible importat. L'Estat no el pot comprar perquè no té divises.

I de l'altra, per la falta de manteniment de les centrals elèctriques. Setze de les vint centrals que generen electricitat tenen tecnologia obsoleta de l'època de l'URSS i de Txecoslovàquia: 

El sistema elèctric nacional cubà està col·lapsat i li cal no reparació, sinó substitució.

A més, l'economia encara viu les conseqüències de la pandèmia de la covid i el turisme no s'ha recuperat, com sí que ha passat a altres illes del Carib. 

De fet, el turisme i les remeses dels cubans a l'estranger són la base de l'economia de l'illa, malgrat que el règim no fa públiques les xifres dels diners que envien els que han marxat. 

La incapacitat de les autoritats també es veu en la sanitat, una de les perles de la revolució. La crisi econòmica també limita la capacitat de prevenció sanitària i l'actual epidèmia de dengue i chikungunya en són una prova.  

La situació també ha portat un augment de la desigualtat. Per exemple, la universitat continua sent gratuïta, però cada vegada més només uns privilegiats poden permetre's estudiar i no treballar.

L'impacte del bloqueig dels Estats Units

Cuba no està integrada en el sistema financer internacional i això afecta l'accés a crèdits i la inversió estrangera. A més, el país no paga, o ho fa tard, els creditors. 

Les sancions nord-americanes generen desconfiança i molts estats no inverteixen a l'illa per por. Perla Massó Soler, doctora en Història Contemporània a la Universitat de Barcelona: 

No hi ha cap economia al Carib capaç de suportar més de sis dècades la guerra econòmica imposada per la primera economia del món.

Aquesta periodista cubana, que va treballar a Radio Habana Cuba, compara el cas de Barbados amb el de Cuba. 

Barbados, també al Carib, va trencar amb la monarquia britànica el 2021 per esdevenir república. Perla Massó es pregunta com seria la societat barbadiana si la nova república hagués nascut sota polítiques de càstig econòmic per part d'una gran economia com la del Regne Unit.

Amb altres paraules, la situació econòmica a Cuba seria molt diferent si no hi hagués hagut el boicot de la primera potència econòmica del món? Aquesta, diu, és la pregunta del milió.