La Premi Nobel de la Pau María Corina Machado no recollirà el guardó a Oslo

Finalment la líder opositora veneçolana María Corina Machado no serà aquest dimecres a Oslo per rebre el premi Nobel de la Pau, que l'Institut Nobel de Noruega va decidir atorgar-li fa un mes exacte.

Això és el que ha afirmat aquest dimecres a primera hora Kristian Berg Harpviken, secretari permanent d'aquest institut, a la televisió pública noruega:

Sí que són a Oslo la seva mare i un dels seus fills, que fins aquest dimarts han assegurat que no sabien ni on era ni què faria la seva filla o la seva mare. També seran a l'entrega el president de l'Argentina, Javier Milei, i el de l'Equador, Daniel Noboa, que són aliats polítics de Machado.

Si la líder opositora veneçolana aniria a Noruega a rebre el premi ha estat fins ara una pregunta sense resposta. Hi havia molts dubtes que arribés en persona a Oslo i aquest dimarts l'Institut Nobel ha acabat anul·lant una roda de premsa convocada perquè Machado els havia dit que hi seria i parlaria amb la premsa.

Si hagués anat a Noruega, no se sap ni com ni quan hauria sortit de Veneçuela, com hi hauria viatjat ni per quins països hauria passat, ni qui l'hauria ajudat. Per no saber, no se sap si els últims mesos ha estat realment dins del seu país o ja és a l'estranger.

A la clandestinitat des de fa 16 mesos

La política conservadora va passar a la clandestinitat l'agost del 2024 per escapar de la repressió del règim de Nicolás Maduro. El mes anterior aquest s'havia proclamat, de nou, guanyador de les eleccions sota fortíssimes sospites de frau electoral massiu i sense haver presentat les actes del recompte dels vots.

L'oposició sostenia que l'autèntic guanyador era Edmundo González Urrutia, a qui Machado va "ungir" com a successor després que ella quedés inhabilitada per presentar-se. González Urrutia viu ara exiliat a Espanya i també ha viatjat fins a Noruega.

La seva presència a Oslo hagués estat la primera aparició en públic des del 9 de gener del 2025. Llavors, el dia de la presa de possessió de Maduro, la política va aparèixer per sorpresa i va fer un discurs en un míting de protesta a Caracas. Segons va denunciar, i va certificar més tard una investigació de Human Rights Watch, va ser detinguda quan sortia de l'acte per agents motoritzats de la policia chavista que la van deixar anar al cap de poc.

Després d'aquest episodi, va tornar a la clandestinitat i no se l'havia vist més en ubicacions verificables. Ha continuat fent missatges gravats, però tots en habitacions sense identificar i sense revelar mai on era. No se sap si s'ha estat sempre amagada al mateix lloc, si s'ha mogut de forma discreta pel país o si en va sortir i quan.

Machado i la pressió militar de Trump

El comitè del Premi Nobel va justificar guardonar Maria Corina Machado per "la seva incansable tasca en la promoció dels drets democràtics del poble de Veneçuela i per la seva lluita per aconseguir una transició justa i pacífica de la dictadura a la democràcia".

Es dona la circumstància que l'atorgament del Nobel de la Pau i la cerimònia d'entrega passen enmig del desplegament militar inèdit dels Estats Units als voltants de Veneçuela. Washington hi concentra desenes de milers de soldats, avions, una desena de vaixells de guerra i fins i tot el portaavions USS Gerlad Ford i, dins i fora els EUA, creix el convenciment que l'objectiu final és el canvi de règim.

Què ha dit Machado respecte a aquests plans? La dirigent ultraconservadora dona suport a la pressió militar dels Estats Units com a forma efectiva de debilitar el govern de Nicolás Maduro, ha titllat les operacions de Washington d'"estratègia totalment correcta", inclosos els atacs contra suposades narcollanxes que ja han matat extrajudicialment prop de 90 persones.

La tàctica de la líder conservadora és culpar Maduro de tot el que està passat i eventualment del que pugui passar. "Vull insistir que va ser Maduro qui va declarar aquesta guerra al poble veneçolà. No volíem la guerra. Quan vam guanyar les eleccions de manera aclaparadora, vam oferir a Maduro i al règim una solució negociada, una transició on donaríem garanties. S'hi van negar".

Considera que l'actual govern de Veneçuela és una "estructura criminal" immersa en corrupció, narcotràfic i violacions, i que per això es justifica --des del seu punt de vista-- fer servir una combinació de pressió externa i interna per enderrocar-lo, una espècie de setge que escanyi un règim de dues dècades molt ben aferrat al poder.

De fet, com tants altres líders opositors, Machado també ha cridat repetidament a les forces armades veneçolanes que "abaixin les armes". En una piulada del 15 de desembre va assegurar crípticament "que allò que ha de passar, ja està passant. Aquesta hora decisiva ja és imminent".

A principis de desembre, en una entrevista a la televisió pública noruega, li van preguntar directament a Machado si donaria suport a una intervenció terrestre dels EUA a Veneçuela. Ella va donar una resposta ambigua limitant-se a dir que "és hora que Maduro entengui que ha de dimitir".

Per tant, almenys oficialment, la líder veneçolana dona suport a la creixent pressió militar, però prefereix no ser explícita la sobre la possible següent etapa: atacs nord-americans dins de territori sobirà de Veneçuela.

María Corina Machado, el rostre de l'oposició

María Corina Machado (Caracas, 1967) és filla d'una família benestant i formada en universitats de Veneçuela i a Yale, als EUA. Ideològicament, se la situa en l'espectre liberal-ultraconservador i és profundament catòlica.

Porta un quart de segle immersa en la lluita contra el chavisme, va fracassar diversos cops en les primàries de l'oposició fins que el 2024 les va guanyar de forma aclaparadora. Des de llavors, el seu nom va saltar a l'escena nacional i internacional i s'ha convertit en el rostre de l'oposició veneçolana.

Si a Veneçuela, el 2024 hi hagués hagut un sistema d'eleccions lliures, pocs dubten que la presidenta avui seria aquesta dona infatigable.

Molta gent l'admira perquè la percep com una figura coherent, incorruptible i disposada a enfrontar-se obertament amb el poder malgrat les inhabilitacions, la persecució i l'ordre de detenció que pesa sobre ella. La decisió de viure en la clandestinitat i no exiliar-se, com han fet tants altres líders opositors, també li ha fet guanyar un plus de respecte i admiració entre molts conciutadans.

A més, a ulls dels seus seguidors, ha aconseguit mobilitzar sectors molt diferents de la societat, inclosos barris populars tradicionalment chavistes, i ha tornat a donar una narrativa d'esperança i de ruptura clara amb el "socialisme" chavista.

Alhora, Machado genera anticossos entre una part significativa de veneçolans perquè la veu com una representant de l'elit econòmica tradicional, molt escorada a la dreta i associada a episodis com el suport al cop d'estat contra Chávez el 2002 o la defensa de sancions internacionals i d'una possible "sortida" per la via de la força.

Per al chavisme i per a una part de l'oposició moderada, el seu discurs, la seva tolerància amb l'escenari d'intervenció externa i el seu programa de privatitzacions profundes fan témer un gir neoliberal dur i que el país passi a l'òrbita dels EUA de la mà de l'Argentina, Paraguai o Panamà, els presidents dels quals han estat convidats a la cerimònia d'entrega a Oslo.

Els crítics temen que, un cop arribada al poder, Machado entregués les riqueses del país a les multinacionals nord-americanes i que s'entri en un cicle de revenja política, motius pels quals la presenten com una amenaça per a la sobirania i la cohesió social de Veneçuela.

A tot aquest bagatge, li ha de sumar ara la medalla mundial més prestigiosa i valuosa, la del Premi Nobel de la Pau, que ella espera que doni encara més força a l'oposició i debiliti el sistema contra el qual porta 25 anys lluitant.

Sortirà de Veneçuela?

La decisió de marxar del seu país seria una arma de doble fil per Machado. Per una banda, sortir de la clandestinitat, plantar-se a Oslo, retrobar-se amb els seus familiars i la diàspora i recollir el Premi Nobel seria un gran acte de força i desafiament al règim. Que el món la vegi amb la medalla del Nobel i escolti el seu discurs contra Maduro seria un gran èxit, personal per a ella i col·lectiu per a l'oposició.

Però sortir del seu país comportaria també un gran risc: el de no poder tornar o tenir moltes dificultats per fer-ho. Les autoritats veneçolanes ja han dit que, tan bon punt estigui fora, Machado serà considerada una "fugitiva". De tota manera, no se sap del cert on és, tot i que del seu discurs es desprèn que no ha sortit del país en cap moment.

El règim de Maduro ha fet servir aquesta incertesa com a arma propagandística, aprofitant l'entrega del Premi Nobel. Per exemple, el número dos del chavisme i ministre d'Interior, Diosdado Cabello, fa setmanes va assegurar que María Corina Machado ja havia abandonat el país.

"La trobarem a faltar", va dir irònicament en un dels seus programes de televisió. "El seu equip està instal·lat des de fa dies a Noruega. I encara que la maquinària mediàtica ven el conte que ningú sap on és, la realitat és menys poètica. La dona va deixar la poltrona amb la mateixa elegància amb què Edmundo González va gestionar la seva sortida exprés del país".