Traumes de la infància: com identificar-los i acompanyar-los perquè no ens condicionin

Els traumes de la infància són una vivència molt més comuna del que pensem, ens marquen a foc de per vida i ens limiten el present. Entre 7 i 9 persones de cada 10 pateixen un esdeveniment potencialment traumàtic durant la seva vida i 3 de cada 10 estan exposades a 4 o més fets traumàtics.

La doctora en psicologia Alicia Álvarez, autora de "¿Cuánto pesa tu mochila?", ha explicat a "L'ofici d'educar" que els traumes que arrosseguem ens condicionen i enverinen. Podem acabar veient el món a través de les ulleres del trauma i sentir que estem atrapats en el que va passar, repetir-ho una vegada i una altra, i limitar així la nostra vida.

Què és un trauma?

El concepte trauma s'ha popularitzat en els últims anys, però sovint s'utilitza erròniament per qualificar l'esdeveniment, assegura Álvarez: "Trauma és la ferida que queda després d'haver viscut una vivència intensa que ens ha desbordat de tal manera que tot el nostre cervell, sistema nerviós i cos han quedat configurats per aquest efecte."

La reacció davant d'una amenaça per protegir-se pot ser de lluita, fugida, congelació o complaença. Des que naixem som vulnerables al trauma, però llavors tenim menys estratègies d'afrontament, que adquirim en el decurs de la vida gràcies a les figures de referència, explica la doctora en Psicologia.

Explica Álvarez el cas de dues nenes a la banyera de 4 i 2 anys: "La germana petita va vomitar sobre l'altra, i el terror, el fàstic i la mala gestió de les emocions per part de les figures de referència va fer que s'anés fent una bola i desenvolupés un trauma. I el fet de no tractar-la havia desenvolupat un TOC que tapava el malestar pels símptomes del trauma."

La diferència entre generar un record normal o desenvolupar un trauma està en com el nostre cervell integra la informació del fet en si, assegura la psicòloga: "Que se'ns indigesti, està relacionat amb l'amígdala, la nostra particular alarma contra incendis.

"Els records estan ben guardats al nostre cervell, com en una estanteria. Mentre que amb el trauma estan escampats pel mig i hi anem ensopegant, i reaccionem com si sempre estiguéssim en perill", diu la psicòloga.

El trauma predisposa al trauma?

Cent soldats van a la guerra, vint tornen amb estrès posttraumàtic i vuitanta no; el que marca la diferència és que els vint que desenvolupen trastorn per estrès posttraumàtic presentaven traumes en la infància, explica Alicia Álvarez: "El que han experimentat com a adults ha detonat el trauma que portaven a la motxilla.

"El trauma infantil ens fa més vulnerables", diu. "L'amígdala queda condicionada, el sistema nerviós queda en mode defensa, i pots tenir afectació també al sistema immunològic, i refredar-te més sovint".

En aquest context, la possibilitat de tornar a patir una situació que provoqui trauma és més alta. "El trauma crida el trauma", constata la doctora en Psicologia.

El trauma deixa empremtes permanents de per vida, assegura el doctor en Psicologia Carlos Pitillas, autor de "Caminar sobre las huellas": "La persona viu en estat de perill i alerta, perquè ha après que és probable que li facin mal i no mereix ser ben tractat."

"Des d'aquí es confirma la seva teoria traumàtica de 'no mereixo ser estimat', 'no puc confiar', i de viure en l'aïllament i la soledat", afegeix Pitillas.

I és que les estratègies adaptatives que inicialment ens havien de protegir, amb el trauma no es desactiven, i ens quedem en mode perill. Es converteixen en disfuncionals, assegura Alicia Álvarez, i en alguns casos es recorre a l'alcohol, les drogues o les conductes autolesives per pal·liar el patiment.

Com podem identificar els nostres traumes?

El que per a una persona pot ser un trauma, per a una altra no, fins i tot entre germans, assegura la psicòloga: "Dependrà de la resiliència de la persona, de les experiències viscudes, de l'exposició a determinades influències i de la capacitat d'integrar el que ha passat."

Per identificar els traumes que portem a la motxilla ens hem de fixar en el que ens genera molt malestar, assegura Alicia Álvarez: "Un dolor que no té explicació mèdica i que s'arrossega de fa temps; irritabilitat i dificultats per interaccionar amb els altres; detonants, com reaccionar d'una manera desajustada als estímuls i que no ens reconeguem; la pèrdua de seguretat, tenir sensació de perill, mecanismes de dissociació o tornar a reviure el que ens va passar una vegada i una altra."

Hi ha molta gent que viu amb un trauma i no va a teràpia, lamenta Álvarez, en alguns casos perquè no recorda el que va passar: "Pot ser que el seu cervell s'hagi protegit, com si s'hagués apagat davant del que era insostenible, amnèsia traumàtica i no ho recorda, però hi ha l'afectació i la ferida."

Tot i que no sempre cal obrir la capsa dels trons del trauma si no hi ha alteració en el dia a dia, argumenta la psicòloga.

Tècniques per abordar el trauma

El trauma és una ferida que es pot transformar, no una condemna. És el missatge d'"Els aneguets lletjos", de Boris Cyrulnik, segons la prologuista del llibre, la psicòloga Leticia Asenjo: "Per Cyrulnik, la resiliència és quan podem donar sentit al que ha passat, amb humor i curiositat, i reprendre el desenvolupament vital, i refusar identificar-se com a víctima del trauma."

Un trauma en la infància, si no es treballa, sempre estarà ancorat en la nostra representació mental i manera de procedir, assegura la doctora en Filosofia i Ciències de l'Educació Anna Forés, coautora de "La resiliència", i per això és molt important treballar sobre el trauma.

La tècnica de la caixa de sorra per afrontar el trauma va sorgir de les mateixes criatures, explica José Luis Gonzalo Marrodán, psicòleg clínic i coautor del llibre "El lenguaje silencioso": "Els nens, amb el llenguatge visual i simbòlic dels ninotets, expressen el que senten internament sense necessitat de paraules, una tècnica adaptada també als adolescents i adults."

Tendim a recrear part de l'esdeveniment traumàtic, d'aquí la importància, sobretot amb nens, del dibuix i del joc per ajudar-los, apunta Alicia Álvarez: "Avui en dia hi ha aproximacions terapèutiques que donen eines i ajuden a reconfigurar i integrar el que va passar, per deixar de viure en mode supervivència, sense haver de revisitar 100% el que va passar."

Com evitar o acompanyar els traumes dels fills?

No hem de tenir por de traumatitzar els nostres fills amb facilitat i, per tant, evitar frustrar-los, apunta Alicia Álvarez: "No és no fer les coses perquè els traumatitzaran, perquè, si no, tampoc guanyaran resiliència. Hem de poder-los acompanyar durant aquestes situacions i donar-los les eines necessàries. I fer-ho validant les seves emocions i malestar, i ensenyant-los les nostres eines d'afrontament per gestionar-ho."

Hi ha moltes persones que prenen consciència dels seus traumes quan tenen fills, perquè veuen el món amb els ulls de les seves figures de referència, apunta Álvarez: "Et planteges què van fer o no les teves figures de referència, i què faries o no faries mai als teus fills."

Podem heretar la configuració cerebral d'un trauma i, per tant, la vulnerabilitat a tenir-ne un, fins a tres generacions, alerta l'Alicia Álvarez. "D'aquí la importància d'entrenar una habilitat que tots tenim: la resiliència, la flexibilitat cognitiva per afrontar esdeveniments traumàtics amb les menors seqüeles possibles, perquè quan passi alguna cosa als nostres fills, ho puguin integrar."

Per la psicòloga Cristina Cortés, autora d'"En ese mismo instante", les experiències traumàtiques tenen a veure amb les dificultats de connexió i aferrament durant la infància, i convida a recuperar la vinculació i l'experiència del present amb els nostres fills.