Treball i sindicats pacten sense la patronal que el salari mínim pugi 37 euros al mes, fins als 1.221
El salari mínim pujarà 37 euros al mes el 2026 i passarà dels 1.184 euros actuals a 1.221 euros en 14 pagues. És el pacte a què han arribat el govern espanyol i els sindicats en una taula de diàleg que ha quedat coixa perquè no ha comptat amb el vistiplau de la patronal. En tot cas, el salari mínim augmentarà un 3,1% i quedarà novament exempt de pagar IRPF, ja que es prorrogarà la deducció vigent.
La pujada serà efectiva en les nòmines una vegada s'aprovi al Consell de Ministres, i allà s'acabarà el seu recorregut, perquè, en aquest cas, no s'ha de convalidar al Congrés dels Diputats. Si la mesura s'aprovés al febrer, la pujada seria igualment retroactiva i també inclouria el mes de gener.
Apujar o no el salari mínim és una prerrogativa del govern espanyol, però que des de fa uns anys ha volgut vincular al diàleg social. Un diàleg social entre sindicats, patronal i la intermediació del govern espanyol més de cara a la galeria que no pas a la pràctica, ja que ha fracassat any rere any des del 2020.
Finalment, la patronal CEOE ha decidit no sumar-se a l'acord. El ministeri li oferia la possibilitat de "premiar" amb incentius fiscals les empreses que apugessin els sous fins i tot per damunt de l'SMI, una proposta que la patronal va rebre amb escepticisme. En un comunicat, la CEOE assegura que no ha rebut "cap proposta en ferm" i que ha topat amb el "menyspreu" al diàleg social per part del ministeri. Per la seva part, el secretari d'estat de treball, Joaquín Pérez Rey, ha explicat que no han formulat la proposta perquè la patronal ja l'havia rebutjat d'entrada, "i aquí no estem per a perdre el temps".
Declaració de la renda per no pagar IRPF
El govern espanyol també ha decidit prorrogar la deducció creada ad hoc perquè només els perceptors de l'SMI puguin recuperar els diners retinguts una vegada facin la declaració de la renda (fins a l'any passat sempre s'havien elevat els mínims exempts per tal que no paguessin).
El salari mínim ja tributa des de l'any passat, paga IRPF a la nòmina, però els treballadors poden recuperar-lo a través d'una deducció específica a la declaració de la renda, en què se'ls retornaran els diners que ja se'ls hagin retingut.
Per tant, els perceptors de l'SMI de l'any passat hauran de fer la declaració de la renda aquest any per recuperar el que ja se'ls ha retingut. I els "nous" perceptors del salari mínim, és a dir, aquells que ja cobraven aquests 1.200 euros i ara entren dins d'aquest grup, hauran de fer la declaració de la renda ja el 2027 perquè els hi retornin l'IRPF que pagaran aquest any.
Un salari que afecta més treballadors
Fins fa uns anys, el salari mínim afectava poc més del 4% dels treballadors, ja que amb prou feines superava els 900 euros. Però les alces dels últims anys han fet que aquest sou sigui cada vegada més habitual entre treballadors, i, per tant, que la pujada afecti cada vegada més persones.
És per això que l'impacte d'aquesta negociació ja afecta el 8% dels assalariats de l'estat, el doble que fa uns anys. I segons una de les autores de l'informe dels experts en el que es basa el ministeri, Begoña Cueto, catedràtica d'economia de la Universitat d'Oviedo, afecta "no només els joves, sinó cada vegada gent més gran i amb estudis superiors".
Blindar els plusos
Que les alces del salari mínim afectin cada vegada més gent també ha fet que molts empresaris aprofitin l'avinentesa per eliminar i consolidar plusos. Per tant, a la pràctica, el treballador no nota la pujada perquè pot veure com alguns dels plusos que tenia s'esfumen.
És això el que vol evitar el Ministeri de Treball a través d'un text que tramitarà de forma separada a l'alça del salari mínim. "Si cobres un plus de perillositat, la perillositat no desapareix i, per tant, el plus tampoc ho ha de fer", és l'exemple que reiteradament posa el secretari d'Estat de treball, Joaquín Pérez-Rey.
La falta d'acord i la dificultat del govern espanyol per tirar endavant lleis, fins i tot de forma interna, és justament el que ha fet que es vulgui tramitar de forma separada a l'alça, perquè sigui efectiva de forma immediata, i el tema de l'absorció de plusos podria encallar-se fins al març mentre es decideix si es fa com a proposició de llei o reial decret amb la diferència de si passa o no pel Parlament. La CEOE ja ha dit que ho considera una "trampa", perquè el govern espanyol deixa d'aquesta manera en fora de joc la negociació col·lectiva.
Una negociació impossible
La negociació del salari mínim com a tal va començar una setmana abans de les vacances de Nadal amb escepticisme, ja que les cartes que cada part va posar sobre la taula feien pràcticament impossible l'acord. Si el govern espanyol va proposar una pujada --amb l'exempció de l'IRPF-- del 3,1% (37 euros mensuals), els sindicats van situar-la molt a prop, un 3,5% (41 euros), però molt lluny del de la patronal, un 1,5% (18 euros mensuals).
La proposta dels empresaris, fins i tot, incloïa el precepte que el salari mínim comencés a tributar, un escenari que la resta ni es plantejava amb aquests increments per la pèrdua de poder adquisitiu. Si el salari mínim hagués començat a tributar, les pujades que plantejava el Ministeri de Treball era del 4,7% i els sindicats, del 7,5%.
