"Trencava vidres quan era més jove": la Caballé més íntima
Montserrat Caballé era una enamorada de la música i de la seva família. Ho recordem amb les seves paraules.
La música
Amb Conxita Badia vaig aprendre veritablement -jo diria- l'emoció del cant. Una cosa és la tècnica, que has de tenir segura perquè l'emoció no te l'apagui, la tècnica.
Sempre he sigut una gran enamorada de la música: tota la música. Per a mi, és sublim; perquè no és que escoltis el que t'agrada, és que respectis el que no t'agradi.
Quan estimes la música i procures servir-la és quasi com una invitació, diria jo, i ho gaudeixes tant, que l'ànima hi flota, l'ànima hi és a dins.
I, de sobte, aquella música és com vitamines, que entren pels rius de la teva sang i circulen per tot el cos i t'envolten.
És una forma d'expressió que no neix de pensar, neix de sentir.
La família
L'èxit més gran de la meva vida és el meu marit i els fills que m'ha regalat. He tingut molta sort, perquè he tingut uns pares que m'han donat el sentit del que és una família i lo positiu de la vida. I he tingut un espòs que és un espòs meravellós i un pare ideal.
El final de la carrera
Et fa una certa pena, perquè penses: fins quan? Quan em toca de viatjar ja per sempre?
Els nens ho pregunten tot
Recuperem l'entrevista que li van fer l'any 1994 al programa "El cangur" de TV3. Quatre nens sotmeten Caballé a tota mena de preguntes sense manies.
Ella respon amb espontaneïtat i grans rialles. Amb la naturalitat i la sinceritat que només són capaços d'arrencar els nens.
"Has fet mai cap gall?"
Una vegada al Liceu, a Barcelona. I una altra, a Nova York, al Metropolitan. Cantant la mateixa obra, la Traviata. Un gall és un accident; en el fons, és una brutícia que surt dels bronquis i passa a la laringe, que és el lloc on estan situades les cordes vocals.
"T'han tirat mai tomàquets?"
No, no m'han tirat mai tomàquets, per sort.
"Amb aquesta veu que tens, ets capaç de trencar un vidre?"
El trencava; quan era més jove, sí. Un vidre i una làmpara. Em vaig espantar molt!
Recordava l'incendi del Liceu com un dels moments més tristos de la seva vida.
Sobretot es va cremar la casa on havia cantat durant 29 anys... i quan es crema la casa, un es queda molt sol i molt trist.
"Si a vegades no recordes la lletra, t'ho inventes?"
Sí. Algunes vegades, sí. Estàs a l'escenari i, de sobte, se'n va, no et ve la paraula. Aleshores inventes, però és una invenció tan espontània que mai queda malament. Això passa molt sovint a molts cantants.
"Què és el que t'agrada més del teatre?"
El silenci, quan estàs a l'escenari fent una obra i hi ha silenci. Aleshores la concentració és total i l'entrega del que està fent un mateix, també.
Fins i tot, un nen s'atreveix a preguntar-li perquè porta tants collarets i tan grossos, després de comentar-li que "no et queden pas gaire bé!"
Tinc el gran problema... Quan s'arriba a tenir una presència important, sobretot aquí davant, els collarets sembla que ho dissimulen una mica, i per això me'ls poso ben llargs.
Sempre amb grans rialles, Caballé explica unes anècdotes impagables del dia del seu accidentat casament a Montserrat.
Era un dia de pluja intensa, i el cotxe on anava Montserrat Caballé, la seva mare i una amiga es va avariar a mig camí del monestir. Un camió va parar a ajudar-les:
Jo, plorant, els vaig dir: és que em caso i no hi arribo.
Els camioners van aconseguir engegar el cotxe i la van acompanyar tot el trajecte. Un cop a dalt, anava tan xopa que a l'hotel no la van reconèixer:
Anava tan mullada, tan bruta, amb unes mans horroroses, que no em van conèixer.
Va aconseguir arreglar-se i va sortir amb el seu pare per anar al monestir:
Com que estava mullat, quan vaig entrar al pati, de marbre, vaig relliscar, vaig caure i se'm va trencar el taló de la sabata. Vaig entrar coixejant, perquè em faltava un taló. I el meu marit va pensar (m'ho ha dit moltes vegades): 'Això no m'ho havia dit, que era coixa'.
També fa una reflexió sobre la mort:
Potser no ens hauríem de morir mai; però, de totes maneres, diu que no ens morim. Hi ha una cosa molt maca en la mort, que és que l'esperit continua vivint. Encara que molta gent potser ho trobi estrany, els esperits són una cosa molt bonica que floten a l'aire.
