Tres lliçons de Karl Marx que vam aprendre amb "Merlí"
Al capítol 30 de la sèrie, el Merlí aprofita que el Gerard estrena un portàtil -que els deixa a tots bocabadats-, per introduir les teories del pensador comunista.
Gerard, veig que ets víctima de la societat capitalista que condemnava Karl Marx.
1 - Karl Marx parlava del fetitxisme de la mercaderia, que enlluerna i no deixa veure el que hi ha al darrera. Segons Karl Marx, el que se'ns oculta són les condicions de producció d'aquesta mercaderia.
És a dir, l'explotació d'uns pobres xinos que treballen en condicions de merda, en paraules del Marc Vilaseca.
El Merlí explica que el sistema està muntat de tal manera que la nostra felicitat passa per consumir, i que la nostra vida s'ha convertit en això: guanyar diners per consumir. Comprem moltes coses que ni són necessàries ni serveixen per a res.
I això és així perquè hi ha un sentiment general d'insatisfacció creat per aquesta merda de sistema, els etziba el Merlí.
Per què llancem un mòbil que funciona només perquè el nou fa les fotos una mica millor? Vivim en una societat que malgasta, i tot per satisfer les necessitats no del consumidor, sinó de la producció.
2 - El Merlí explica les teories de Karl Marx, i com, al sistema de producció capitalista, l'ésser humà viu alienat; és un simple instrument en una cadena de producció de bens. Però això no vol dir que no ho puguem canviar. Marx deia:
Si no t'agrada aquest món, ets lliure de rebel·lar-te.
I és que fer filosofia no és només pensar la realitat, sinó transformar-la.
3 - Al capítol 30 de "Merlí" també desapareix el portàtil del Gerard, i el Merlí aprofita per introduir un dels temes que apassionaven Karl Marx: el robatori. Quan era jove es va rebel·lar contra la condemna a una dona acusada de robar llenya d'un bosc. Ella no sabia que aquell bosc s'havia convertit en una propietat privada, i el que fins aleshores era un costum -recollir llenya que no era de ningú-, va passar a ser un robatori, és a dir, un crim.
Si no haguessin privatitzat aquell bosc, ella mai no hauria estat acusada de robar. Per tant, és la propietat privada la que crea el robatori.
Però Marx encara anava més lluny, i deia que la propietat privada és en si mateixa un robatori, perquè allà on hi havia un ús col·lectiu hi ha una apropiació per a fins privats. Així, doncs, la diferència no està gaire clara entre propietat privada i robatori.
El problema, com diu el Merlí, és el nivell de tolerància al robatori que ha impregnat aquesta societat.
