Tres pinochetistes i una comunista lluiten per passar a segona volta en les presidencials de Xile

Adolfo Numi, president de l'Associació de Comerciants de Santiago, camina amb un somriure pels carrers del centre de la capital xilena, on hi ha l'eix més gran de botigues i comerços.

Feia temps que no ho podia fer sense protecció. Viu amenaçat per les màfies del contraban, el comerç il·legal i el crim organitzat, instal·lades a Xile en pocs anys, de menys a més.

Numi saluda comerciants i botiguers que li fan costat en la seva lluita. Fa pocs dies que s'han erradicat manters i venedors ambulants de tota mena, que havien arribat a ocupar tota la via pública i totes les voreres amb els coneguts com a tendals blaus.

Amb tendes desmuntables, l'eix comercial havia quedat --i encara ara una part-- del tot envaït pel comerç il·legal i les falsificacions de marques de tota mena de roba i calçat. "Les màfies del crim organitzat s'havien fet amb l'espai públic per la permissivitat de les autoritats", resumeix Numi a 3CatInfo en un passeig per la zona comercial que s'allargarà una bona estona.

Molta policia és present, amb la cara tapada, casc i armilla antibales, controlant els accessos a l'eix comercial recuperat.

Unes reixes limiten l'accés per evitar de nou els tendals blaus. Hi ha por entre els compradors i veïns. Es nota en l'ambient. Amb qui es parla, la mateixa preocupació: "la inseguretat i la por de ser robat i assaltat en qualsevol moment".

La inseguretat és, de llarg, la principal preocupació dels xilens en aquestes eleccions presidencials. I els quatre candidats amb opcions de passar a segona volta en són conscients.

Els candidats

Tots basen les seves principals propostes electorals en combatre la criminalitat i la creixent presència de bandes del crim organitzat al país sud-americà.

Dels quatre candidats amb opcions de passar a segona volta d'aquestes presidencials, tres són abanderats de la dreta xilena, un més conservador que l'altre.

I tots tres assenyalen com a principal culpable de la inseguretat i l'augment de la criminalitat a la immigració, afirmen, excessiva i descontrolada en els darrers anys.

En set anys, Xile ha duplicat la població immigrant, especialment veneçolans, colombians i haitians.

La que articula un missatge electoral un pèl més suau és la cap de cartell del centreesquerra xilè, la comunista Jeannette Jara, l'oficialista que busca succeir al Palau de la Moneda el progressista Gabriel Boric, que no pot optar a la reelecció per limitacions de mandat presidencial que no permeten la reelecció consecutiva.

Una altra cosa en comú que tenen els tres candidats conservadors a la presidència de Xile amb opcions de ser a la segona volta fent companyia a la comunista Jeannette Jara, que es dona per fet que hi passarà sense problemes, és que tots tres són pinochetistes, no se n'amaguen i recuperen com a positiu el govern i llegat com a dictador del general Augusto Pinochet.

Pel centredreta, Evelyn Matthei, excandidata presidencial i filla d'un general que va ser membre de la junta militar pinochetista. José Antonio Kast, tres vegades candidat a la presidència de Xile, és qui més opcions té de ser al balotatge o segona volta. És la cara de l'extrema dreta.

I com a sorpresa d'aquestes presidencials, Johannes Kaiser, exaliat polític de Kast i líder de la ultradreta xilena, i que proposa més mesures extremes i radicals.

És la sorpresa, especialment perquè en les últimes setmanes de campanya electoral és qui més ha crescut en les enquestes. I és aquí on podria haver-hi una sorpresa en les votacions de diumenge.

La lluita entre extrema dreta i ultradreta a les urnes serà intensa i ferotge.

El pronòstic de les enquestes

Les enquestes indiquen que qui guanyarà a les urnes en aquesta primera volta de les presidencials serà Jeannette Jara, amb certa comoditat, amb un 32% dels vots. Darrere seu, amb un 18%, José Antonio Kast, i amb un 15%, Johannes Kaiser.

Per a la politòloga de la Universitat de Xile Claudia Heiss, qui té una proposta més àmplia i que busca consensos és Jara. "És cert que és comunista, però en la seva coalició hi ha des del comunisme fins a la democràcia cristiana. No ha dit mai que estatalitzaria empreses o que faria res radical. És la candidata de la moderació", destaca.

Vot obligatori

Una de les novetats d'aquestes eleccions presidencials xilenes és que el vot ara és obligatori.

"Això farà aflorar nous votants, de qui no sabem l'orientació, tot i que es preveu que serà similar a la de la resta d'electors que sí que acostumen a anar a les urnes sense obligació", recull el sociòleg Eugenio Tironi.