Trobades a Sabadell les restes més antigues d'Europa d'una espècie de dinoteri

A Sabadell han trobat les restes de l'exemplar més antic d'una espècie de dinoteri, un animal extingit emparentat amb els elefants africans. Les excavacions per construir la Ronda Oest van fer emergir 26 dents i científics de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han conclòs que són les restes fòssils més antigues d'Europa de l'espècie "Deinotherium proavum".

Els investigadors han calculat que les 26 dents tenen entre 9,1 i 9,4 milions d'anys i que van pertànyer a l'espècie de dinoteri més gran de totes.

Són dents força diferents de les dels elefants. Les molars tenen dues o tres crestes transversals, semblants a les dels tapirs.

La troballa s'ha publicat a la revista Journal of Vertebrate Paleontology. Fins ara, la resta més antiga d'aquesta espècie s'havia localitzat a Turquia.

 

Una espècie va arribar a conviure amb els primers Homo

Els dinoteris, que pertanyen al grup de mamífers anomenat proboscidis, tenien unes defenses, el que popularment anomenem ullals, tot i que són les dents incisives) corbades cap enrere. La diferència amb els elefants és que sortien de la mandíbula, no pas del maxil·lar, i que tenien les potes i el coll més llargs, proporcionalment, que l'actual elefant africà.

Es van originar a l'Àfrica i es van escampar per tot Europa fa uns 17 milions d'anys. Al continent africà, una espècie va sobreviure fins fa un milió d'anys i va arribar a coexistir amb els primers membres del gènere Homo.

A Catalunya, s'han trobat altres fòssils de dinoteri en diversos jaciments de la conca del Vallès-Penedès, en alguns casos amb esquelets parcials.