Troben el relleu d'una deessa romana fent de voluntaris en una excavació al mur d'Adrià
Són arqueòlegs aficionats i després de 21 anys de participar en excavacions com a voluntaris, Dilys Quinlan, de 69 anys, i el seu marit, Jim, de 68 anys, matrimoni de Merseyside, prop de Liverpool, han trobat el relleu d'una deessa romana al jaciment de Vindolanda, a Northumberland, al nord d'Anglaterra.
No és el primer que troben, però sí la peça més rellevant d'aquesta parella --ella treballa en el sector sanitari i ell és enginyer a l'Ajuntament de Liverpool--, que cada any dediquen unes setmanes a la seva afició.
"És la millor forma de relaxació que coneixem. Mengem bé, dormim bé, estem en bona companyia i sempre hi ha coses a aprendre. Què més es pot demanar?", diu la Dilys a The Guardian. Doncs fer una troballa com aquesta.
Aquests anys han participat en totes les temporades de treball, ajudant més al jaciment de Vindolanda, una de les fortificacions romanes que defensaven el límit de l'imperi romà a Britània al llarg del mur d'Adrià.
La deessa Victòria o el triomf de la guerra
L'1 de maig passat, el matrimoni Quinlan estava netejant unes ruïnes dels quarters d'infanteria del lloc quan en girar una de les pedres van veure un relleu esculpit. Una impressionant representació romana del que després s'ha identificat com la deessa alada de la Victòria, de 47 cm d'alçada, que probablement formava part d'un relleu molt més gran.
Sens dubte és la cosa més meravellosa que hem fet mai i, el que és més important, ho hem fet junts.
Analitzada al laboratori, Rob Collins, professor d'Arqueologia Fronterera a la Universitat de Newcastle, ha identificat la figura com la Victòria, la personificació de la victòria en la religió i la mitologia romanes, venerada durant temps de guerra i sovint atribuïda a l'èxit al camp de batalla.
L'arqueòleg Andrew Birley, director de les excavacions de Vindolanda, explica que al lloc de la troballa hi havia unes casernes construïdes al final d'una època tumultuosa per als romans a Britània, cap al 213 dC, just després de les guerres dels Severs.
Estaven adornats amb un gran arc ornamental i una porta i es creu que la talla simbolitzava el final de les guerres i que formava part d'un relleu molt més gran.
"Troballes com aquesta són cada cop més rares a la Gran Bretanya romana, però aquesta figura bellament tallada ens recorda vívidament que els forts romans no eren simplement utilitaris, sinó que tenien grandesa i el simbolisme era una part vital de la cultura aquí per als soldats de fa gairebé dos mil anys", diu l'arqueòleg.
La conservadora de Vindolanda, Barbara Birley, afegeix que "és molt probable que aquesta pedra hagués estat originalment pintada de colors brillants" i que els especialistes analitzaran si queden rastres del pigment".
La peça s'exposarà públicament a principis del 2026 al museu de Vindolanda com a part de l'exposició "Troballes recents".
Temen una allau de voluntaris
Birley ha destacat la feina dels voluntaris: "Que els nostres voluntaris trobin coses com aquesta és meravellós, perquè hi han dedicat moltes hores de feina."
Com a arqueòlegs, com a voluntaris que hi dediquem tant de temps, fem això per aquests moments.
Però ara tem que els desbordin les sol·licituds dels voluntaris per treballar al seu jaciment. De fet, Vindolanda Trust que funciona dels del 1970 com una ONG i no rep cap finançament, depèn de voluntaris i visitants per finançar la seva tasca arqueològica, de conservació i educativa.
Quan obren les sol·licituds pels voluntaris "omplim les places en un minut", assegura el director. "Em sento fatal perquè probablement tindrem quatre o cinc mil persones que volen unir-se a nosaltres i només podem acceptar-ne cinc-centes", diu Birley al diari britànic. D'altra banda, reconeix que "quan fas descobriments com aquest, t'estàs inscrivint en la història de l'arqueologia de la Gran Bretanya".
Les tauletes de Vindolanda
El jaciment romà de Vindolanda és un dels més importants d'Europa per la seva riquesa de restes arqueològiques i excavacions en curs.
El 1973, el mateix Andrew Birley hi va trobar les famoses tauletes de Vindolanda, votades com el tresor arqueològic més important de la Gran Bretanya pel Museu Britànic. Unes petites taules de fusta escrites considerades "els documents manuscrits més antics existents a la Gran Bretanya", des de les que es van trobar a Bloomberg entre els anys 2010 i 2013.
