Troben un cervell vitrificat que replanteja la cronologia de l'erupció del Vesuvi
L'erupció del Vesuvi va expulsar un núvol roent que va ser capaç de transformar el cervell d'un humà en vidre. La peculiar troballa s'ha publicat aquest dijous a la revista Scientific Reports i obliga a replantejar-se la cronologia de l'erupció.
Es tracta d'un cervell vitrificat d'un habitant de l'antiga ciutat d'Herculà, al peu del volcà, que va ser sepultat per l'explosió volcànica de l'any 79 després de Crist.
Segons l'article, és un dels pocs exemplar de vidre fet a partir de matèria orgànica que s'ha trobat, ja que és molt difícil de generar: necessita pujar a temperatures molt altes per després refredar-se molt ràpidament, segons defensen ara a la publicació.
En aquest cas, l'habitant va entrar en contacte amb el núvol de l'erupció que, tot i ser poc dens, calculen que va arribar a una temperatura de més de 510 ºC. Seguidament, el núvol es va dissipar i va tornar a temperatura ambient molt sobtadament.
Així ho explica un dels autors, el vulcanòleg Guido Giordano, de la Universitat Roma III:
L'impacte tèrmic va ser terrible i mortal, tot i que prou breu per deixar --almenys en aquesta troballa-- restes cerebrals encara intactes.
Els investigadors creuen que els ossos del crani i la columna vertebral de l'individu van protegir el cervell de la descomposició tèrmica completa i van permetre la formació dels fragments de vidre.
També defensen que el cervell vitrificat s'ha pogut conservar gràcies al fet que la temperatura dels piroclasts volcànics que va expulsar el Vesuvi després estaven més freds que no pas el núvol, a uns 465 graus. En cas contrari, el cervell vitrificat s'hauria desfet.
L'obtenció de matèria orgànica vitrificada és un fenomen molt rar que es pensava que només es podia obtenir amb un refredament molt ràpid i mantingut. Ara l'equip investigador defensa una altra manera d'obtenir-lo que podria capgirar el relat dels fets a Pompeia.
Una nova amenaça volcànica
El descobriment del cervell de vidre, per tant, reforça la hipòtesi que va haver de passar aquest núvol roent abans de l'expulsió de material piroclàstic.
El motiu pel qual els científics ho creuen és que aquests piroclasts es van haver de refredar a poc a poc un cop van impactar a terra.
Aquest escenari és incompatible amb la vitrificació del cervell, ja que només es pot produir si hi ha un refredament sobtat.
Per tant, el veí d'Herculà hauria d'haver mort abans de l'expulsió d'aquests materials que després van acabar sepultant Pompeia.
El pas d'aquest primer fum ardent i fugaç, doncs, va ser mortal per a les localitats de Pompeia, Herculà i Estabia. Posteriorment, l'arribada de gasos calents, cendra, pedres i altres sòlids van destruir les vil·les i van sepultar la zona.
Aquest descobriment té una derivada de protecció civil que eleva les alertes pel que fa a la prevenció de la regió davant de possibles explosions: cal protegir-se davant del perill de núvols de cendres volcàniques, ja que poden ser letals per les elevades temperatures.
Un nou fresc dedicat a Dionís
La troballa del cervell de vidre coincideix amb el descobriment d'una nova descoberta arqueològica a Pompeia: un fresc dedicat a Dionís, el déu grec del vi.
Es tracta d'una pintura de grans dimensions, executada quasi a mida natural, i que ha aparegut en una gran sala de banquets anomenada domus.
Representen escenes dels coneguts com a "misteris dionisíacs", rituals per rendir culte a aquesta divinitat grega on es veuen figures cantant i ballant.
Els nous frescs són de gran valor per les seves grans dimensions, ja que se'n conserven molt poques, i per primer cop s'hi pot veure l'activitat de la caça com a part d'aquest ritu.
També es poden trobar pintures similars a la Vil·la dels Misteris de Pompeia, descoberta ara fa un segle, i que precisament també estan dedicades a aquesta enigmàtica figura de l'Olimp.
