Trump anuncia la mort de l'aiatol·là Khamenei en l'atac dels Estats Units i Israel a l'Iran
Incertesa sobre el futur de l'Iran hores després de l'atac dels Estats Units i Israel. Dissabte, després d'una onada de bombardejos, Donald Trump ha anunciat l'assassinat del líder suprem, Ali Khamenei.
"Khamenei, una de les persones més malvades de la història, ha mort", ha dit a Truth Social.
Trump ha celebrat que "ha arrasat" el país "en tan sols un dia" i ha advertit que els bombardejos "continuaran sense interrupcions durant tota la setmana o tant temps com sigui necessari".
L'exèrcit israelià també ha anunciat la mort de set alts càrrecs del règim iranià, com el ministre de Defensa, Aziz Nasirzadeh, i el comandant de la Guàrdia Revolucionària, Mohamed Pakpur.
L'Iran bombardeja l'Orient Mitjà
L'atac no ha agafat per sorpresa l'Iran. Feia dies que planava l'amenaça d'una intervenció militar nord-americana al país persa. Fins dissabte a la nit, l'operació ha deixat més de 200 morts i 700 ferits, segons la Mitja Lluna Roja.
Com a resposta, l'Iran ha estès l'ofensiva a tot l'Orient Mitjà, amb bombardejos tant a Israel com a les bases militars dels Estats Units repartides pel Golf Pèrsic.
S'han registrat explosions a l'Iraq, Bahrain, l'Aràbia Saudita, Qatar, els Emirats Àrabs Units, Síria, Jordània i Kuwait.
Alguns països han decidit mantenir-se en silenci mentre d'altres han condemnat els atacs i s'han reservat el dret a respondre.
El futur del règim: i ara què
Batejada com operació Fúria Èpica pels EUA i operació Rugit del Lleó per Israel, l'atac militar a gran escala perpetrat dissabte al matí tenia per objectiu enderrocar el règim dels aiatol·làs.
Tot i que la mort del líder no suposa per se la caiguda del règim, comporta un cop molt dur contra l'estructura i un punt d'inflexió, però com es passa d'una acció militar a un canvi polític?
Costa pensar que Trump hagi orquestrat aquest atac sense tenir un pla traçat, com hem vist després de la captura de Maduro a Veneçuela.
El mandatari ha dit que ho deixa en mans del poble iranià i ha demanat a la Guàrdia Revolucionària que deposi les armes.
L'hipotètic escenari d'una transició en què els ciutadans iranians puguin decidir lliurement quin sistema de governança volen seria el menys traumàtic.
Però sobre la taula també hi ha l'opció continuista: Ali Khamenei, que teòricament estava ultraprotegit en algun refugi secret de l'Iran, havia previst el seu propi assassinat i havia anomenat successors tant de la seva figura com dels alts càrrecs del règim.
Mutisme prudencial
Els països del Golf, de moment, aguanten la respiració. La majoria han estat bombardejats, però més enllà de condemnar els atacs o obrir la porta a una possible resposta, cap d'ells ha passat a l'acció.
Es troben en la disjuntiva entre contraatacar l'Iran --i alinear-se amb els Estats Units i Israel-- o abaixar el cap i no dir res --i acceptar que un país et bombardegi sense conseqüències--.
Un mutisme prudencial que se suma al de la comunitat internacional.
