Trump i els seus bilionaris antisistema no han fet esclatar Davos

"Que què ens ha dit el president? Que ell ha vingut a Davos per vendre els Estats Units, que és el millor lloc per fer business, i que ens vol convèncer d'invertir-hi encara més. I res més, així de simple. No hem parlat de geopolítica".

Això és el que deia als periodistes el president executiu de la multinacional francesa TotalEnergies, Patrick Poyanné, tot just sortir de la reunió privada amb alts directius que havia fet Donald Trump dimecres a la tarda.

Fer creure que es vol plantar cara

I què s'hi fa, a Davos, si no és contactes i promoció del negoci propi? El president dels Estats Units, en canvi, va voler fer creure que no venien per a això. Un membre de la nombrosa delegació, el responsable de Comerç, Howard Lutnik, va afirmar en un article que "no venim a Davos a sostenir l'statu quo: venim a confrontar-lo de cara".

I el mateix Lutnik es va estrenar en una taula rodona al ple amb un to gairebé militar. Menyspreant la pregunta que li havia fet el moderador, l'historiador i columnista Adam Tooze, va començar anunciant que "el govern Trump i jo mateix hem vingut a transmetre un missatge molt clar: la globalització ha fallat a Occident i als Estats Units."

Una globalització que, com els agrada denunciar al moviment MAGA i als conspiracionistes, es va forjar a Davos a primers dels anys noranta.

Bilionaris a la defensa dels obrers

I ja en un to més sindicalista, Lutnick va afegir: "America first és el mandat que té el nostre govern per tenir cura dels nostres treballadors i assegurar-los una vida millor". "Workers" i "Working people" van ser termes recurrents en el seu discurs.

Però en aquest primer aterratge d'un dels membres més radicals de l'administració fallen dues coses pel que fa a la seva credibilitat. La primera és de currículum: Howard Lutnik és multimilionari; milmilionari, de fet. I això gràcies als seus abnegats negocis en una de les cases de borsa més llegendàries i importants de Wall Street, Cantor Fitzgerald, que es va fer gran, com la resta, amb l'explosió de negoci que va suposar la lliure circulació de capitals de la globalització.

Algú podria dir en defensa seva que Lutnick ha fet moltes donacions benèfiques (cosa que és certa), i que no és cert que perquè un sigui multimilionari no li ha de preocupar la condició de la classe treballadora. Potser sí, però ningú té constància que defensi, com sí que ha fet per exemple l'inversor Warren Buffett, una fiscalitat que asseguri un millor repartiment de la riquesa.

De provocador a ovelleta

La segona falla en la credibilitat està en el famós cara a cara que tant es va pregonar en aterrar a Davos. A l'hora de la veritat, en el debat de Davos l'aguerrit Lutnick es va convertir en una ovelleta un cop havia fet el seu míting inicial.

Al seu costat tenia la cancellera del Regne Unit, que li va fer dues puntualitzacions precises i educades sobre la necessitat que els Estats Units tenen de col·laborar amb altres països. I Lutnick, amb cara de be degollat, li va insistir somrient que ells s'estimen molt el Regne Unit... Tampoc va polemitzar amb els altres tres convidats a la taula.

Amb la paraula a la boca

Esclar que l'endemà, dimecres, Lutnick va aconseguir posar molt nerviosos els convidats a un sopar privat en el marc del Fòrum. Pel que se sap, va reiterar les clàssiques diatribes trumpistes sobre l'economia i la política europea, i diversos assistents van començar a xiular-lo. I la mateixa presidenta del BCE, Christine Lagarde, es va aixecar i va marxar deixant-lo amb la paraula a la boca.

El resultat d'aquell sopar, a l'hora de la veritat, l'ha resumit divendres la mateixa Lagarde:

La presidenta del Banc Central Europeu, però, ha defensat que, a l'hora de la veritat, ha estat positiu: "Perquè gràcies a aquests detractors hem entès que ens hem de centrar més a tenir un pla B i a millorar les nostres capacitats com a europeus".

Bessent, l'altre bilionari trumpista

L'altre bilionari destacat en el govern Trump és el secretari del Tresor --l'equivalent al ministre d'Economia--, Scott Bessent. Té fama de ser la cara més educada de l'equip. Però aquesta setmana no ha destacat per la seva diplomàcia, perquè només aterrar a Davos va voler defensar tant el seu cap que va qualificar Dinamarca d'"irrellevant".

En tot cas, en el seu camp estricte, l'economia, Bessent ha passat la setmana fent el mateix que tots els participants al Fòrum: vendre les bondats del seu negoci, que són els bons del Tresor. I també de l'economia nord-americana en general.

Bessent coneix molt bé el món de les finances, perquè va forjar el seu prestigi ja fa més de trenta anys, el 1992, durant la crisi de la lliura esterlina. Com a jove "trader", va ser un dels cervells de l'atac dels mercats contra la lliura.

Un deixeble de Soros que critica Soros

El petit detall del seu currículum és que a aquell jove "trader" l'havia fitxat un tal... George Soros. Com es recordarà, Soros va passar a la història com l'home que el 1992 va derrotar al Banc d'Anglaterra en la seva defensa de la lliura esterlina.

Però, a principis dels 90, Soros era també un dels participants més assidus a Davos. I Soros s'ha forjat també un lloc en la particular història del conspiracionisme, perquè s'ha convertit en la bèstia negra del globalisme, l'especulació i l'establishment.

Bessent, després de treballar amb Soros, va seguir progressant en la seva carrera com a financer, fins a fer-se immensament ric. Ara forma part del trumpisme, que critica el globalisme que va "fundar" el tan odiat Soros...

El gendre que promociona el seu negoci

Tampoc sembla que acabés "confrontant-se" amb ningú el jove Jared Kushner, casualment gendre de Donald Trump. Divendres va presentar per primer cop --i quin millor lloc per a fer-ho que Davos-- el gran projecte immobiliari de la nova Franja de Gaza, aquell immens solar arrasat per les bombes dels aliats israelians del seu sogre.

La presentació, amb diapositives típiques de qualsevol acte promocional, remarcava les "oportunitats d'inversió" que podrien fer els influents assistents a Davos, els tan odiats globalistes del moviment MAGA. El projecte necessita uns 100.000 milions de dòlars.

Elon Musk també busca favors

I l'últim personatge històricament crític amb Davos ha estat Elon Musk. Va aparèixer per sorpresa en el programa a última hora. En una entrevista amable, va poder parlar mitja hora de les seves virtuts i els seus negocis. Cap paraula de política i cap pregunta dels assistents.

Un altre amic (o enemic?) de Trump crític amb Davos que s'ha passejat per Davos buscant el favor dels milionaris inversors. Dijous la gent es preguntava quin favor li podien fer, si ja és l'home més ric del món. Divendres la portada del Financial Times en donava una pista: s'està planejant treure a borsa Starlink amb l'ajut de quatre grans bancs d'inversió. Hauria de ser la sortida a borsa més important de la història.

Davos i el trumpisme, business as usual.