Trump ordena reduir els exercicis militars amb Corea del Sud i torna a picar l'ullet a Kim Jong-un

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat al Pentàgon que redueixi "substancialment" la participació nord-americana en els exercicis militars conjunts amb Corea del Sud. Tot i que ha dit que ja era "massa tard" per cancel·lar completament les maniobres, Trump ha demanat al secretari de Guerra, Pete Hegseth, que en redueixi de manera important l'abast. Encara no se sap com es concretarà l'ordre ni quines activitats quedaran afectades.

Malgrat l'anunci de Trump, l'exèrcit sud-coreà ha confirmat que els exercicis "Ulchi Freedom Shield" han començat aquest dilluns tal com estava previst. Les maniobres, de dotze dies de durada, fa mesos que es preparen, es van presentar públicament fa una setmana en una roda de premsa dels dos exèrcits i compten amb la participació d'uns 18.000 efectius sud-coreans i milers de soldats nord-americans. En total, els EUA tenen 28.500 soldats desplegats de forma permanent al país asiàtic.

Trump ha justificat la decisió no només "perquè les maniobres són cares" sinó perquè "envien un senyal totalment inapropiat i hostil a un país que, mentre Donald J. Trump ha estat president, ha estat respectuós i no amenaçador" –Corea del Nord–.

Unes maniobres per dissuadir i confrontar Corea del Nord

Washington i Seül fa més de 70 anys que fan maniobres conjuntes i les defineixen com a defensives i orientades a preparar-se davant d'un eventual atac nord-coreà. Pyongyang, en canvi, les considera des de fa dècades un assaig per envair el seu territori. El ministeri d'Afers Estrangers nord-coreà ha qualificat l'exercici d'aquest any de més provocador i ha advertit que respondrà a un "nou nivell d'amenaça" amb un "nou nivell de dissuasió".

L'edició del 2026 incorporava escenaris destinats a fer front a les noves capacitats militars del règim de Kim Jong-un. Els entrenaments inclouen operacions contra drons, interferències del sistema GPS, atacs cibernètics, guerra electrònica i actuacions coordinades en diversos dominis.

Aquests canvis responen, en bona part, a l'experiència adquirida per les forces nord-coreanes que han combatut al costat de Rússia en la guerra contra Ucraïna. Responsables militars nord-americans i sud-coreans han advertit que els soldats enviats per Pyongyang han estat exposats a tecnologies, tàctiques i formes de combat contemporànies, especialment en l'ús de drons i sistemes no tripulats.

Corea del Nord ha fet dos llançaments de míssils balístics des des del 6 d'agost i el projectil llançat la setmana passada va caure al mar del Japó. Cada cop que Pyongyang llança un míssil, viola resolucions de les Nacions Unides i amenaça els seus veïns. Durant aquests anys, ja ha llançat onze míssils balístics i ha seguit perfeccionant el seu arsenal nuclear; unes activitats que contrasten amb l'afirmació de Trump que Pyongyang s'ha mostrat "respectuós" i "no amenaçador" durant la seva presidència.

Trump recupera la diplomàcia personal

Dissabte, Trump ja havia publicat una fotografia de la trobada amb el líder nord-coreà a la zona desmilitaritzada entre les dues Corees, el 2019, i havia escrit que tots dos s'avenen "molt bé", malgrat l'expressió seriosa que tenen a la imatge.

La piulada i l'anunci sobre les maniobres semblen voler recuperar l'estratègia de diplomàcia personal que Trump ja va aplicar durant el seu primer mandat. Després d'un període d'escalada verbal en què es van intercanviar amenaces d'una possible guerra nuclear, els dos dirigents van celebrar tres cimeres: a Singapur, a Hanoi i a la frontera intercoreana. Aquelles trobades no van comportar cap compromís verificable per part de Pyongyang d'abandonar el seu programa nuclear o limitar el desenvolupament de míssils.

Kim va rebutjar una vegada i una altra els suggeriments de Trump i, malgrat els repetits fracassos i menyspreus, el president nord-americà va seguir buscant una entesa amb el règim estalinista. I curiosament per a un líder a qui no li agrada que li portin la contrària i al qual li costa poc amenaçar, Trump no va prendre cap represàlia contra Corea del Nord, que va seguir ampliant i millorant el seu programa nuclear durant el seu primer mandat.

Ara, Trump sembla que torna a confiar en la relació directa amb Kim com a instrument per obrir una nova via de negociació. La decisió de reduir els exercicis militars podria ser un intent d'oferir un gest de bona voluntat o de crear les condicions per reprendre el diàleg.

Però el moviment també transmet una certa improvisació. L'ordre s'ha anunciat poques hores abans de l'inici de les maniobres, sense detallar quines unitats, escenaris o fases es veuran afectats. Aquesta incertesa pot dificultar la coordinació entre els aliats i generar dubtes sobre el grau de compromís dels Estats Units amb la defensa de Corea del Sud.

Trump ha relacionat igualment la reducció dels exercicis amb la negativa de Seül a participar en els esforços nord-americans per a la "desnuclearització" de l'Iran. El president ha afirmat que va preguntar al seu homòleg sud-coreà, Lee Jae-myung, si volia sumar-se a les operacions nord-americanes contra Teheran i que la resposta havia estat: "No, gràcies". De nou, veiem la lògica transaccional de Trump per sobre de tot: si no m'ajudes quan jo vull, et castigo i tant me fan les teves raons o si ets aliat.

Com han fet molt líders europeus, Lee no s'ha cansat d'elogiar i complimentar Trump, i fins i tot ha dit que és un "pacificador", "realista, pragmàtic i mestre de la negociació que respecta els seus homòlegs". També ha anunciat inversions multimilionàries als EUA. Atencions, però, que no haurien servit per contrarestar l'instint natural de Trump, que té predilecció i fascinació pels anomenats "homes forts" com Kim Jong-un, Putin o Erdogan.

Les deferències amb Corea del Nord també posen de manifest la doble vara de mesurar de Trump a l'hora de tractar amb teòrics enemics: ha llançat una guerra contra l'Iran perquè no obtingui l'arma nuclear mentre fa els ulls grossos i premia amb reconeixement Pyongyang, que cada any augmenta en set o vuit els caps nuclears desplegats que té, d'un total, es calcula, de mig centenar.

La Casa Blava, la seu de la presidència sud-coreana, ha dit que està revisant les declaracions de Trump. Alhora, ha assegurat que Seül es coordinarà estretament amb Washington per mantenir la defensa combinada i ha expressat l'esperança que la bona relació personal entre Trump i Kim permeti obrir un diàleg constructiu que afavoreixi la pau i l'estabilitat a la península. Sobre l'Iran, la presidència sud-coreana ha indicat que estudia possibles contribucions, tenint en compte la preparació militar al seu propi territori i els procediments legals interns.

El cost d'afeblir la dissuasió

La controvèrsia posa de manifest una tensió recurrent dins de l'aliança dels EUA amb Japó i Corea, i que recorda la que té amb els socis de l'OTAN. Trump fa anys que critica el cost dels exercicis i reclama que Corea del Sud assumeixi una part més gran de les despeses associades a la presència militar nord-americana. En el seu primer mandat ja va suspendre temporalment les maniobres, aleshores anomenades Ulchi Freedom Guardian, després de la cimera de Singapur del 2018 amb Kim Jong-un.

Per a Seül i Tòquio, el nou missatge que envia Trump és altament preocupant. Tractar la seguretat de la península de Corea com una simple moneda de canvi econòmica o com una resposta a la manca de suport en el front iranià posa en qüestió la fiabilitat del paraigua de seguretat que els EUA han donat als seus aliats asiàtics, que ara el veuen com a menys estable, menys previsible i, en definitiva, menys dissuasiu.

Tal com adverteix el professor d'estudis internacionals Leif-Eric Easley, de la Universitat Ewha de Seül, "l'estalvi econòmic que es pot aconseguir és residual, mentre que l'impacte diplomàtic i la pèrdua de capacitat de dissuasió davant de possibles conflictes a l'Àsia-Pacífic són immensos".

En el mateix sentit, Jenny Town, experta en les Corees de l'Stimson Center de Washington, creu que anunciar una disminució de les maniobres a l'últim moment, quan les tropes ja estaven desplegades, "és un malbaratament logístic i una decisió inèdita". Condicionar uns exercicis rutinaris de defensa a la negativa de Seül de participar en operacions militars a l'Iran no és la manera, diu, de tractar un aliat històric i evidencia fortes tensions subjacents en la relació entre els EUA i Corea del Sud.

Town és de l'opinió que és una decisió irresponsable des del punt de vista operatiu, ja que aquests exercicis eren clau per integrar lliçons apreses de conflictes recents —com la guerra d'Ucraïna i l'ús de noves tecnologies per part de Corea del Nord—, per la qual cosa la seva reducció afecta negativament la capacitat de resposta i la preparació de l'aliança.