Trump proposa, la Fox disposa
27 de febrer, vigília de l'atac inicial dels Estats Units sobre l'Iran.
El presentador estrella del canal conservador Fox News, Sean Hannity, insta Donald Trump a desencadenar l'ofensiva.
"La meva opinió és que això és inevitable; estem davant d'una oportunitat única", deia Hannity conscient que el president el mirava.
El presentador s'afegia a la pressió exercida 12 hores abans al magazín matinal de la cadena per Brian Kilmeade, un altre nom il·lustre de la Fox que també demanava un atac immediat.
Kilmeade utilitzava la metàfora de "l'arquer contra la fletxa" per justificar la petició.
L'arquer com a referència al lideratge del règim iranià; la fletxa, en relació amb les armes per atacar el règim dels aiatol·làs.
L'endemà de les dues intervencions televisades, arrencava l'operació "Fúria èpica".
Lluny del fervor demostrat per les estrelles de la Fox, l'atac ha causat desconcert entre altres ferms aliats mediàtics de Trump.
Li retreuen que va prometre aïllar als Estats Units de conflictes a l'exterior i l'acusen d'haver-se plegat als interessos d'Israel.
Un relat alternatiu que ha provocat una fractura i ha posat en dubte la solidesa del relat MAGA en un moment crític del segon mandat de Trump.
Crítiques sonores de veus lleials
Ningú va tenir més influència mediàtica en el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca que Joe Rogan, ferm defensor de Trump... fins ara.
Humorista, actor i comentarista d'arts marcials mixtes, Rogan va fer eclosió el 2009 quan va crear i començar a presentar el podcast "The Joe Rogan Experience".
El programa té un seguiment massiu. És el podcast més escoltat als Estats Units, amb 14 milions i mig d'oients a través de Spotifiy i uns 16 milions a YouTube.
La seva influència és enorme, perquè acull un ampli ventall de l'espectre social nord-americà.
I és que més de la meitat de l'audiència, el 56%, son joves d'entre 18 i 34 anys; és políticament diversa, amb un 35% d'oients que es declaren independents, un 27% demòcrates, i un 32% republicans, el partit de Trump.
El seu format de llarga durada atrau oients interessats en converses profundes, sovint controvertides, amb una àmplia varietat de convidats.
Aquesta setmana, mentre conversava amb el periodista Michael Shellenberger, Rogan va rebentar el relat Trump que justificava l'atac. I va acusar a Trump de traïció.
"Això és de bojos, treballem pels interessos d'Israel", deia Rogan. "És una bogeria considerant el que va dir quan va concòrrer als comicis. I no sap decidir com acabar-ho".
Rogan trencava aixi un dic de contenció que ja s'havia esquerdat després que altres antigues veus lleials rellevants van partir peres amb Trump per l'atac.
És el cas de Tucker Carlson, Megyn Kelly i Ann Coulter, que segons la Casa Blanca representen la minoria de la MAGA-esfera mediàtica, però que també han dit prou. L'exemple de la comentarista conservadora Ann Coulter és revelador.
Advertia amb el sarcasme i la hipèrbole que la caracteritza que --a diferència d'allò que diu Trump-- aquesta guerra no els fa més segurs.
Un argument esgrimit a propòsit del bombardeig nord-americà sobre una escola iraniana que va matar unes 160 criatures.
La fractura al fins ara monolític relat pro-Trump demostra la influència que aquests opinadors conservadors tenen per al president quan tot funciona.
I, en canvi, el problema que suposa quan --com ara-- el missatge es fractura.
L'impacte sobre l'electorat
El seguiment massiu que tenen figures com Rogan contribueixen a alimentar el cansament ciutadà per un conflicte que comença a allargar-se.
Si bé algunes enquestes inicialment mostraven una imatge mixta de suport a Trump per l'atac a l'Iran, el pèndol comença ja a bascular cap a un vot de protesta.
Una enquesta de NPR/PBS News/Marist publicada una setmana després de l'inici de les hostilitats mostrava que més de la meitat dels enquestats --un 56%-- s'oposen a l'acció militar. El 44% hi estan d'acord.
Els enquestadors deien que s'espera que el rebuig a l'acció armada augmenti a mesura que hi hagi més baixes nord-americanes que els 7 morts i els 140 ferits reconeguts al cap d'una setmana de conflicte.
L'impacte econòmic, però, serà el més determinant en la percepció del públic sobre Trump.
L'administració és conscient que l'encariment del preu del carburant és l'afer més sensible per una població acostumada a omplir el dipòsit a meitat del preu del que costa a Catalunya.
L'ofec al trànsit de petrolier a l'estret d'Ormuz impulsat per Teheran ha desencadenat un augment del preu del barril de petroli que encara no s'ha aturat ni amb l'alliberament massiu de reserves estratègiques.
Una situació que ha alimentat una altra línia de crítica a Trump per part dels seus aliats mediàtics. I és que el president s'ha fet enrera del compromís inicial d'escortar als petroliers perquè transitessin per l'estret aliens a l'amenaça iraniana.
Parlant de diners. El Departament de Defensa es va gastar 5.600 milions de dòlars en munició només durant els dos primers dies de l'operació. La factura de la guerra puja a uns mil milions de dòlars al dia.
Els tres avions F-15E Eagle perduts per foc amic al principi del combat costaven 90 milions de dòlars cadascun. Transportar tropes, vaixells i avions a l'Orient Mitjà val uns 630 milions de dòlars.
Els míssils i els sistemes d'armes també són cars: un dron costa uns 35.000 dòlars i un míssil Tomahawk val milions.
Calen uns 13 milions de dòlars al dia per operar els dos portavions desplegats a la regió. I després hi ha els costos d'operar avions i maquinària associada.
Finançament suplementari
Davant de tot això el congrés ja preveu que l'administració demanarà finançament suplementari per a l'operació.
Una partida extra que s'afegiria als més de 150.000 milions de dòlars que els republicans van proporcionar al Pentàgon amb la "One Big Beautiful Bill" impulsada per Trump al juliol, i els gairebé 839 mil milions en finançament regular que se'ls va assignar al febrer.
Trump, a més, es va treure de sobre amb supèrbia la necessitat de justificar l'operació. En una carta al congrés assegurava actuar en virtut de la Llei de Poders de Guerra de 1973, que permet a un president atacar un altre país si hi ha una amenaça urgent.
Però la carta en si no identifica cap amenaça urgent d'aquest tipus. I --davant de tot plegat-- la MAGA-esfera mediàtica ha dit prou.
L'horitzó de les eleccions de mig termini del novembre també plana sobre tota l'estratègia bèl·lica i el relat mediàtic que se'n desprén.
Els republicans que han donat suport a l'operació ja han expressat la seva preocupació perquè el conflicte es pugui convertir en un llast polític per al Partit Republicà de cara als comicis.
Unes eleccions on s'espera que el partit s'enfronti a obstacles molt seriosos per mantenir el control de les dues cambres del congrés, que ara controla amb minories minses.
