Trump, obsessionat amb el Nobel de la Pau: quins són els criteris per escollir el premiat

Donald Trump vol el Nobel de la Pau. Si durant el primer mandat ja va declarar que li agradaria rebre'l, en aquesta segona etapa a la Casa Blanca ha passat a reclamar-lo obertament.

"Tothom diu que hauria de rebre el Nobel de la Pau", va repetir des de la tribuna de l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Fa pocs dies ha apujat l'aposta: si no l'hi donen, diu que serà un "insult" contra els Estats Units.

Trump reivindica el guardó assenyalant que ha posat fi "a set guerres", com l'enfrontament entre l'Índia i el Pakistan o el conflicte entre Armènia i l'Azerbaidjan. I aquí cal afegir-hi l'anunci de l'acord per aturar la invasió de Gaza.

En molts casos, però, exagera el seu paper. Més que aconseguir una pau duradora, que només el temps dirà si ho és, Trump ha mediat i facilitat acords entre països rivals.

Sigui com sigui, les possibilitats que aquest divendres s'anunciï el Nobel per a Trump no són gaire altes si es tenen en compte les polítiques del president republicà i el procés de selecció del guardonat.

Com es tria el guanyador?

D'entrada, proposar candidats al Nobel ho poden fer milers de persones de tot el món, des de ministres i caps d'Estat a professors universitaris de ciències socials o antics premiats.

A partir d'aquí, diferents grups d'experts de cada disciplina fan una primera tria. Tot i que no hi ha un nombre màxim de nominats, s'estima que cada any n'hi ha, com a mínim, 200 per categoria.

La llista de nominats és secreta i tothom qui participa en el procés de selecció ha de firmar un compromís de confidencialitat.

Per garantir encara més el secretisme, els noms es guarden en una caixa forta de la Fundació Nobel a Suècia durant 50 anys.

L'última paraula la té el Comitè Noruec del Nobel, format per cinc intel·lectuals elegits pel parlament del país escandinau.

Aquest òrgan supervisa tot el procés, estudia durant mesos les contribucions de cada nominat i elegeix la persona o entitat guardonada.

Quins són els requisits del Nobel de la Pau?

Aquest any ha transcendit que el Comitè haurà de triar entre 338 persones o entitats nominades al Nobel de la Pau. Per rebre'l, però, cal ajustar-se al que va deixar escrit Alfred Nobel l'any 1895.

L'empresari suec va dir que ha de ser per a la persona o entitat que hagi fet més per "la fraternitat entre nacions, l'abolició o reducció dels exèrcits permanents i l'establiment o promoció de congressos de pau".

I aquestes accions han d'estar relacionades amb el context mundial actual.

El de la Pau és l'únic Nobel que es lliura a Oslo, la capital noruega. La resta de guardons s'entreguen a Estocolm.

A més de l'atenció immediata de tot el món, el premiat rep una medalla, un diploma i l'equivalent en corones sueques a 1 milió d'euros.

Té possibilitats de guanyar-lo, Trump?

Segons els experts en el Nobel, poques. D'una banda, el temps li juga en contra: les nominacions es van tancar l'1 de febrer, i els polítics que l'han proposat públicament --com els mandataris d'Israel, el Pakistan o Cambodja-- ho han fet mesos més tard.

El Fòrum de les Famílies, la principal organització de familiars d'ostatges en mans de Hamas, i el director executiu de la farmacèutica Pfizer també han demanat que se'l nomeni.

I, d'altra banda, algunes de les polítiques del president nord-americà, com l'augment de la despesa militar, els aranzels o el negacionisme climàtic no van en la mateixa línia que el premi.

Trump n'és conscient, i per això els últims mesos ha deixat caure declaracions que ja aplanen el terreny per a aquest divendres. "Faci el que faci, no rebré el Nobel", va escriure aquest juny a Truth Social.

Un altre dels motius pels quals Trump persegueix el guardó té nom i cognoms: Barack Obama.

L'expresident demòcrata, el seu gran adversari polític des de fa gairebé vint anys, el va rebre quan duia tan sols nou mesos a la Casa Blanca.

Altres precedents polèmics

La distinció concedida a Obama va despertar moltes crítiques, però no ha estat l'únic.

El 1973 se li va atorgar a l'exsecretari d'Estat Henry Kissinger, considerat en molts països com l'encarnació de la brutalitat i l'intervencionisme nord-americà.

També hi ha hagut guardonats controvertits lluny de Washington.

La birmana Aung San Suu Kyi, Nobel de la Pau 1991 per la lluita no-violenta contra el govern militar, ha estat durament criticada per la inacció davant la neteja ètnica de la minoria rohingya. Ara compleix condemna per diferents casos de corrupció i incitació a desordres públics.

I l'exprimer ministre etíop Abiy Ahmed, tan sols un any després de rebre'l, va decidir desplegar l'exèrcit a la regió del Tigray i l'ONU va parlar de "destrucció desoladora".

Els estatuts del Premi Nobel, però, no contemplen la retirada del guardó a les persones o entitats distingides.