Trump torna a carregar contra Espanya i el cap de l'OTAN destaca l'aportació espanyola en missions clau

Donald Trump ha tornat a carregar aquest dijous contra Espanya, que ha qualificat de país "perdedor". També l'ha amenaçat de represàlies per ser "molt hostil" amb l'OTAN i oposar-se a dedicar el 5% del seu PIB a la despesa en defensa.

"No són un jugador d'equip i nosaltres no ho serem amb ells tampoc", ha assegurat el president dels Estats Units en aquest nou episodi de l'enfrontament amb l'executiu de Pedro Sánchez.

S'ha pronunciat en la mateixa línia el president d'Israel, Isaac Herzog, que considera que Espanya "està jugant a un joc estrany i incomprensible" en la guerra contra l'Iran i l'ha acusat d'incomplir "el seu paper com a membre de l'OTAN i de la Unió Europea".

Així, ha afirmat que les autoritats israelianes prenen nota de quins països els donen suport en la campanya contra l'Iran, i quins no:

Robles rebutja "el menyspreu de Trump"

La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha afirmat aquest dijous que "no és acceptable" el "menyspreu" amb el qual el president dels EUA, Donald Trump, parla d'Espanya, un país que, diu, sempre col·labora en missions de pau si tenen cobertura internacional.

En una conferència a Barcelona, Robles ha apuntat que el règim dels aiatol·làs vulnera "per complet" els drets humans a l'Iran, però ha remarcat que fins i tot en aquests casos les intervencions militars han de respectar l'ordenament jurídic internacional.

Robles ha insistit que "el món ha de basar-se en regles", però ha admès que troba a faltar un lideratge més gran, protagonisme i unitat per part d'Europa, condicionada, diu, per l'auge de l'extrema dreta i del nacionalisme.

La ministra ha advertit, a més, que els Estats Units no pot imposar que d'altres països intervinguin en operacions militars sense respectar el dret internacional.

Robles ha insistit que Espanya "ni ha autoritzat ni autoritzarà" l'ús de les bases de Rota i Morón en els atacs a l'Iran, i ha reiterat que la fragata que ha enviat Espanya a Xipre s'emmarca en una missió per defensar la població d'aquesta zona i possibles evacuacions que puguin ser necessàries.

Rutte defuig la crítica

Lluny de sumar-se a les acusacions contra Espanya, el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha defensat que el país "està desplegat per tot el territori de l'OTAN" i que "les seves tropes formen part de moltes forces terrestres avançades, moltes iniciatives i moltes missions de l'OTAN".

El cap de l'OTAN ha felicitat Espanya, ha recordat que hi ha un sistema espanyol a Turquia "que defensa interessos clau dels Estats Units", encara que ha assegurat que prefereix mantenir un perfil discret amb el debat obert sobre la despesa militar espanyola:

Rutte ho ha dit aquest dijous en una entrevista a l'agència Reuters en què també ha assegurat que l'organització que lidera està preparada per defensar "cada racó del seu territori", després que l'Iran disparés un míssil balístic contra Turquia, que forma part de l'OTAN.

En la mateixa entrevista, Rutte ha dit que l'aliança atlàntica ha d'ajudar en la guerra iniciada pels Estats Units a l'Iran i alhora assegurar-se que Ucraïna pugui continuar lluitant contra Rússia.

En aquest sentit, el cap de l'OTAN ha recordat la importància que hagi quedat fora de joc el règim iranià, que ha estat un aliat clau per als plans de Putin.

Unitat de la UE i els països del Golf

Els ministres d'Exteriors de la Unió Europea han expressat aquest dijous la seva solidaritat als seus homòlegs dels països del Consell de Cooperació del Golf.

Ha estat en una reunió per videoconferència en què han condemnat conjuntament els atacs "injutificables" de l'Iran i han demanat que s'aturin.

Tot plegat, el mateix dia que l'Iran ha amenaçat en bloc la Unió Europea. El portaveu de la diplomàcia, en declaracions a TVE, ha avisat que tard o d'hora pagarà un preu pel silenci que guarda sobre l'agressió nord-americana i israeliana.

El comunicat conjunt que han fet públic la Unió Europea i el Consell de Cooperació del Golf insta Teheran a posar fi "immediatament" a uns atacs que "amenacen la seguretat regional i mundial" i desestabilitzen l'economia.

Els ministres també han reiterat el compromís amb l'estabilitat regional i han demanat la protecció dels civils i el ple respecte del dret internacional, el dret internacional humanitari i l'obligació de complir els principis de la Carta de les Nacions Unides.

A més, insisteixen a l'Iran que freni el programa nuclear i el de míssils balístics i "posi fi a la terrible violència contra el seu propi poble" i reafirmen el seu compromís amb el diàleg i la diplomàcia, motiu pel qual elogien el paper constructiu d'Oman.

En la roda de premsa posterior a la reunió, la comissària europea per a la Mediterrània, Dubravka Suica, també ha aprofitat per agraïr la col·laboració dels països del Golf en la repatriació de ciutadans europeus i ha expressat la necessitat que continuïn els esforços diplomàtics.

Així mateix, ha subratllat la importància de "no deixar de banda Gaza en aquest moment, no oblidar la situació allà", ni tampoc al Líban o Síria.

La comissària també ha explicat que, malgrat que no se n'ha parlat durant la reunió, continua sobre la taula la possibilitat de cooperar amb els països del Golf per contrarestar els drons iranians, aprofitant també l'experiència guanyada per Ucraïna en aquest terreny.

Felip VI reclama contenció

Aquest dijous també s'ha pronunciat sobre la guerra el rei d'Espanya, que ha fet una crida a "la contenció en l'ús de la força" davant la situació "crítica i especialment perillosa" a l'Orient Mitjà, ha expressat la seva solidaritat amb els països afectats pel conflicte i ha defensat una Europa "amb més sobirania estratègica".

També ha instat a buscar sortides diplomàtiques a aquesta guerra i ha insistit que cal una Europa amb més sobirania estratègica, que avanci cap a "una autèntica Europa de seguretat i defensa" i "encara més capaç d'afirmar amb claredat la seva veu al món".