Ulleres grogues: cap evidència sosté que tinguin efectes positius en la salut

En les últimes setmanes, el futbolista de l'Atlètic de Madrid i la selecció espanyola Marcos Llorente ha situat en l'esfera pública una tendència que fa molt de temps que es va destapar a les xarxes entre influenciadors i falsos gurus de la salut: l'ús d'ulleres grogues per protegir la nostra salut.

Entre altres coses, Llorente assegura que porta aquestes ulleres "de dia en interiors sempre" mentre que, quan està a l'aire lliure, aposta per no portar cap mena d'ulleres, ni tan sols de sol. 

Tot plegat, per protegir-se contra la llum artificial suposadament nociva pel nostre organisme. 

Però portar ulleres grogues no té cap efecte positiu demostrat en la salut. 

Lents grogues per millorar el descans?

Entre els arguments que utilitzen els que porten aquestes ulleres, el més recurrent és que la llum blava de les pantalles i la llum artificial ens fa mal, altera els nostres ritmes circadians i, per tant, ens n'hem de protegir.

L'afirmació que una lent groga filtra la llum blava que ens arriba als ulls és certa.

La llum blava no és més que una de les freqüències que componen la llum, de les que té més energia, i un filtre groc l'atura. 

Pel que fa als efectes en el descans, sí que s'ha demostrat que la llum blava pot afectar-nos si ens hi exposem massa, especialment abans d'anar a dormir. Però el benefici en aquest sentit de les ulleres grogues no està demostrat.

Quan els nostres ulls reben llum blava, el missatge que rep el cos és que cal activar-se i "millora el nivell de vigilància i d'alerta, la capacitat d'atenció, la velocitat de reacció, el rendiment cognitiu i, fins i tot, l'estat d'ànim", segons la doctora Guadalupe Silveira, de la Unitat de Trastorns del Son de l'Hospital del Mar.

El Dr. Ignasi Jürgens, director mèdic de l'Institut Català de la Retina, reconeix que "s'ha descrit un efecte (de la llum blava) sobre el ritme circadià, pot alterar el cicle vigília-son si ens exposem massa a la nit". 

De tota manera, i encara que hi ha estudis que suggereixen que algunes persones poden tenir una sensació subjectiva que les lents li provoquen més confort, els indicadors objectius no mostren un millor descans en les persones que porten ulleres grogues respecte a les que no en porten.

De fet, segons Silveira, en estudis fets posant ulleres grogues als pacients "no es van observar canvis ni en la secreció de melatonina ni en els patrons de son i vigília, però sí una disminució de la concentració i de la memòria visoespacial". 

Segons Carles Gaig, neuròleg expert en trastorns del son de l'Hospital Clínic, "la llum artificial altera l'alliberació de melatonina, però l'efecte és poc rellevant des d'un punt de vista clínic, la majoria de persones dormim bé tot i estar-hi exposats".

Gaig rebla que els efectes en el descans i el son de l'ús de pantalles que emeten llum blava té més a veure amb el que mirem que amb la llum:

Pesa més és el contingut de les pantalles que no pas la llum

Aquesta reflexió la reforça Guadalupe Silveira que assegura que "el problema no és només la llum blava, sinó tota l'estimulació neurocognitiva que hi ha al darrere (de mirar una pantalla): les xarxes socials, les sèries, els jocs, tot això ens activa neurològicament, i per poder dormir necessitem relaxar-nos". 

Segons Silveira i Gaig, sí que és important que el cos estigui exposat a la llum natural al llarg del dia per així regular-se en funció del que toca en cada moment.

Això no fa que calguin diverses lents de colors en cada moment per adaptar-se. Segons Silveira: No existeix cap evidència científica que els filtres de llum blava millorin en res la nostra salut.

El que sí que seria saludable revisar, segons el doctor José Lamarca, oftalmòleg del Centre d'Oftalmologia Barraquer, són els llums led que tenim a casa: "Qualsevol de les bombetes que tenim habitualment és LED. I segurament tenen una emissió de llum blava important que ens pot afectar per anar a dormir." 

Per això, tornar als llums càlids a l'interior és una pràctica que pot contribuir al nostre descans.

De fet, la doctora M. Ángeles Gutiérrez, de la clínica Regenera, afegeix que les lents grogues podrien ajudar gent que hagi de treballar en torns de tarda o nit en ambients molt il·luminats i davant d'una pantalla. També en alguns casos d'insomni pot ser un complement, tot i que no principal.

De tota manera, segons els especialistes, mirar continguts estimulants abans de dormir, l'estrès del dia a dia, una mala dieta, sopar tard o no fer exercici té molt més a veure amb el son i els nostres ritmes biològics que la llum blava que puguem bloquejar amb unes ulleres grogues.

Les lents grogues protegeixen els ulls?

Un altre dels usos de les lents grogues seria la protecció dels ulls. En aquest sentit, tampoc hi ha evidència que aquesta llum blava ens faci cap mal a la vista i, per tant, calgui bloquejar-la. 

Tal com apunta el doctor Jürgens, "la intensitat de la llum d'un mòbil o d'un ordinador és molt inferior a la llum ambiental". I recorda que "quan sortim al carrer hem de pujar la brillantor de la pantalla perquè no veiem res, per tant, no és una intensitat lumínica perjudicial." 

Segons Jürgens, els efectes en els ulls de la llum blava de les pantalles o els interiors en el nostre dia a dia no són significatius: "No produeix lesions amb les exposicions que tenim normalment. Haurien de ser molt, molt altes (per ser perjudicials)".

Jürgens defensa que només en casos molt concrets, "com en malalties genètiques de la retina o degeneracions retinals, es pot recomanar l'ús de filtres grocs per confort o protecció addicional". 

En canvi, "no hi ha proves que unes ulleres de filtre groc redueixin el cansament visual" en una retina sana. 

El doctor Lamarca, del Centre d'Oftalmologia Barraquer afegeix que si tenim més sensació de confort amb ulleres (siguin del color que siguin) és més perquè eviten l'evaporació de la llàgrima i prevenen la sequedat que no pas per l'efecte de filtre de les lents.

El futbolista Marcos Llorente, que s'ha erigit en defensor públic de les ulleres grogues, assegura que les porta durant el dia en interiors sempre, però que a l'exterior no s'han de dur mai, ni tampoc de sol.

Aquest comportament és incoherent en si mateix perquè protegir-se a l'interior durant el dia de la llum blava seria l'equivalent a protegir-se a l'exterior de la llum blava que porta el sol i, en canvi, ell només defensa protegir-se als interiors. A banda, defensa que no cal portar ulleres de sol perquè el sol no fa mal als ulls. 

Segons José Lamarca, "la llum del sol pot tenir efectes fototòxics, espatllar les retines i la pell de les parpelles, per això ens posem ulleres de sol".

La durícia solar

Marcos Llorente no només ha difós l'hàbit de posar-se aquestes ulleres. 

Entre altres coses, també assegura que no cal posar-se crema solar quan prenem el sol si hem fet la nostra "durícia solar". Aquesta teoria sense base i perjudicial manté que si prenem el sol de manera progressiva, exposant-nos-hi cada cop més hores, la pell s'acostumarà a aquesta radiació i no ens cremarem.

Segons la doctora Andrea Combalia, dermatòloga del Clínic, aquest plantejament és absurd perquè justament la radiació solar és acumulativa i com més sol prenem, més risc que aquesta exposició sigui nociva. 

Sobre els possibles danys a la pell de la llum blava, Combalia explica que, si bé és cert que cada cop hi ha més evidència que pot afavorir l'aparició de taques o l'oxidació de la pell: 

Comparada amb l'impacte que té la llum ultraviolada del sol, l'impacte de la llum blava és mínim.

Aquesta oxidació de la pell en interiors també la denuncien personatges com Marcos Llorente, però no deixa de ser paradoxal, un cop més, que apostin per protegir-se d'una llum de poca intensitat mentre s'exposen sense por a la llum més potent que coneixem i els perjudicis de la qual coneixem perfectament. 

Pseudollenguatge científic

Figures com la de Llorente i els seus tutors de salut fan servir sempre la mateixa tàctica quan difonen els seus continguts. 

Quan parlen d'un tema concret barregen termes científics (la mitocòndria, els fibroblastos, l'apoptosi cel·lular), per donar versemblança al seu discurs, amb teories sense cap base o amb poca evidència.  

Aquest mètode contribueix a confondre els que senten el seu discurs i, alhora, dona una falsa sensació d'autoritat científica. Alhora, fa que cada discurs sigui pràcticament inverificable perquè cada afirmació requeriria un article sencer d'evidència científica per rebatre'l. 

El medi on creixen aquests discursos són les xarxes socials on perfils amb centenars de milers de persones barregen l'apologia de mètodes anticientífics amb consells sobre estils de vida en què la tesi subjacent és que les nostres vides són miserables perquè estem presoners d'un sistema que ens vol abatuts i mesells. 

Si bé aquest diagnòstic pot ser correcte i compartit per moltes persones o ideologies polítiques, les solucions que ofereixen no són ni polítiques, ni col·lectives, ni de mobilització social, sinó que són solucions màgiques, senzilles i individuals com posar-se unes ulleres grogues, prendre un suplement concret, fer "burpees" a les cinc del matí o fer un curs de creixement personal. 

Així, si no t'alliberes i no aconsegueixes un cos escultural i una vida perfecta és perquè no els fas cas i no t'esforces prou, no pels milers de condicionats que afecten cada dia la vida de cadascú. 

La realitat, com és sabut, és més complicada.