Un 15% del personal sanitari espanyol torna a casa per la incertesa del Brexit
Més d'un miler d'infermers i personal sanitari que treballava al Regne Unit han tornat a Espanya per l'amenaça del Brexit. Segons l'informe presentat aquest mes passat al Parlament britànic, el 15% del personal sanitari espanyol que hi ha al país ha marxat en un any.
Els espanyols són la segona nacionalitat europea entre el personal d'infermeria i sanitari a la sanitat públic britànica, després dels irlandesos. El juny de 2016 eren un col·lectiu de 7.240 persones mentre que, segons aquest darrer informe, han passat a 6.160.
Actualment els espanyols obtenen automàticament punts per trobar feina en la sanitat pública al Regne Unit, però temen que amb el Brexit això deixi de ser així. Això ha fet no només que alguns hagin decidit marxar, sinó que molts han deixat de venir.
Durant els últims 20 anys, el Regne Unit ha fet una campanya activa per reclutar personal sanitari a l'estranger per la falta que hi havia al país. Segons la King's Fund de Londres, del 1,2 milions d'assalariats al Servei Nacional de Salut britànic, uns 63.000, un 5,6%, provenen de la resta de la Unió Europea i, després dels irlandesos, els espanyols són els més nombrosos. Segons Siva Anandaciva, analista de la King's Fund, la fugida és un perill per al sistema de salut britànic.
Actualment no hi ha prou personal d'infermeria, metges i quiropràctics. Que marxin farà que cada vegada sigui més difícil poder donar una atenció de qualitat.
Manuel Gala, un mallorquí de 33 anys, infermer de cures intensives a l'hospital John Radcliffe d'Oxford explica que les condicions de treball són molt bones.
Vaig entrar sense saber res de cures intensives i ara sóc coordinador. Aquí un pacient en estat crític no es queda mai sol, és per això que evidentment es necessita molt personal. En el meu equip hi ha italians, portuguesos, polonesos, indis, filipins i australians.
En Manuel ara es planteja tornar.
Lara Garrido, una dentista de 34 anys de Palència, ja ho ha decidit. Va arribar al Regne Unit fa 8 anys fugint de la precarietat laboral a Espanya.
Vaig trigar dos dies a trobar feina d'infermera dental i al cap de 3 mesos ja treballava de dentista. Estava contenta i era conscient que a Espanya hauria estat molt difícil trobar una feina similar.
Treballava a la localitat de Witham, al sud-est d'Anglaterra, però per la incertesa que hi ha després de la votació del Brexit i després de tenir el seu primer fill, ha decidit, amb la seva parella, tornar a Espanya.
Tota la clínica va votar a favor de sortir de la Unió Europea. És molt dur quan els teus propis pacients et parlen del Brexit d'una manera que tu sents que sempre has estat vista com una estrangera.
N'hi ha d'altres que tenen la vida massa arrelada per prendre la decisió.
Joan Pons Laplana, de 43 anys, és un infermer català que fa 18 anys va arribar entre els que van respondre a les primeres campanyes de reclutament, i ara se sent traït.
Tinc tres fills anglesos, la meva ex és anglesa i la meva parella actual també. La meva vida és aquí i ara em diuen que torni a casa, però és que casa meva és aquí.
Ha rebut una oferta de treball a Austràlia, però la seva família no es vol traslladar encara que representi cobrar el doble.
