Un acte a València, la porta d'entrada del fonamentalisme cristià a Europa
El bram esquerdat d'una adolescent. Els planys d'una dona amb les mans als genolls. Els cants exaltats que imploren "la grandesa de Nostre Senyor". A l'exterior del pavelló Font de Sant Lluís de València, les emocions afloren descontrolades.
Un home s'ha aixecat de la cadira de rodes i camina fent tentines mentre al seu voltant la cridòria proclama que "Jesús és viu". Ulls tancats, braços enlaire. Catarsi col·lectiva. Hi ha prèdiques. Diuen que es fan miracles.
I la gernació, arribada de diversos punts de l'estat espanyol i d'Europa, espera el moment per veure l'apòstol Guillermo Maldonado, a l'estil d'una estrella del rock.
Maldonado és el líder del Ministerio Internacional El Rey Jesús, una macroesglésia del corrent neopentecostal amb seu a Miami i amb franquícies arreu del món. El sociòleg i investigador del centre BCure, Antonio Montañés, fa temps que el segueix.
Avui dia aquest tipus d'esglésies estan guanyant la batalla al catolicisme.
Maldonado i Trump
Als Estats Units, l'església de l'apòstol Maldonado és una de les més importants i, de fet, el seu suport va ser clau en l'ascens de Donald Trump al poder. Maldonado actua com a conseller espiritual del president nord-americà i la seva relació és molt estreta.
"Esglésies com les de Maldonado juguen un paper molt important en l'onada reaccionària global" explica Mònica Clua, politòloga experta en trumpisme i afegeix:
Amb Trump hi ha una connexió directa. I és que aquest tipus d'esglésies juguen molt amb la idea apocalíptica i de la por.
Antonio Montañés té molt clar que, en l'àmbit social i polític, Trump i Maldonado tenen agendes compartides. Assegura que "han trobat un enemic comú que és l'auge del feminisme, el moviment LGTBI i el dret a l'avortament".
Mònica Clua, que va viure 9 anys a Texas, alerta de la rapidesa amb què als Estats Units s'ha anat implantant "el nou ordre moral". I conclou que aquest és un model que pot replicar-se a Europa.
La Cosecha Mundial
La majoria de persones que assisteixen a l'acte de València no saben la vinculació que existeix entre Guillermo Maldonado i Donald Trump. Han vingut atrets per una altra cosa: la capacitat infinita de l'apòstol per fer miracles.
La Cosecha Mundial --així és com l'han batejat-- és una gira mundial que ha passat per països com l'Argentina, el Japó o el Pakistan amb l'objectiu de captar ànimes.
El sociòleg Antonio Montañes afegeix que "la Cosecha de València és el primer esdeveniment de Maldonado a Europa". Montañés creu que l'objectiu de l'apòstol "és recristianitzar un continent secularitzat" i conclou que "l'acte de València s'ha convertit en una de les entrades d'aquest tipus d'esglésies a Europa".
La Cosecha Mundial dura tres dies en sessions de matí i tarda. S'adreça a líders, pastors i públic en general que paguen entre 50 i 100 euros per accedir-hi. Cada jornada es retransmet en directe a través de YouTube. Un centenar de voluntaris treballen exclusivament en la difusió de l'acte.
A l'interior del pavelló s'hi congreguen unes 4.000 persones amb zones delimitades segons el rang que ocupin. A la pista, un escenari il·luminat amb un cor de cantants i músics fa pujar la càrrega emotiva amb un extens repertori d'èxits cristians.
A les pantalles hi projecten versicles de la Bíblia i, quan s'escau, el número de Bizum per contribuir a la causa. Cants, guitarres i bateria van a l'uníson. L'ambient empatxa.
L'apòstol Maldonado apareix a l'escenari vestit amb una americana de color verd. Se situa al darrere d'un faristol amb l'emblema de l'església. El seu to és aspre i magnètic a parts iguals. Domina l'oratòria i els tempos. Gesticula i es mou contínuament. És un telepredicador forjat als mitjans americans.
Maldonado ha arribat al recinte escortat amb dues furgonetes. És una persona inaccessible. No concedeix entrevistes als mitjans i el seu equip de seguretat ha impedit que ens hi acostéssim. La premsa no hi és benvinguda. Hem entrat al pavelló amb vigilància i amb el compromís de no fer cap enregistrament.
El pal de paller d'aquesta convenció evangèlica seran els miracles "creatius", en paraules de Maldonado. El sociòleg Antonio Montañés explica que, segons l'apòstol, "és possible recrear òrgans, extremitats i qualsevol part del cos que hagi perdut la seva funció". I afegeix que de Miami "han portat un equip de cinc metges, que són membres de l'església, i aparells mèdics per corroborar aquests miracles".
Igual que ha passat a l'exterior, el pavelló s'omple de crits, de plors i de desmais. Els braços, sempre enlaire. Maldonado interpel·la, brama, invoca el dimoni i escup onomatopeies: "pufff!", "pufff", mentre els miracles se succeeixen a una velocitat vertiginosa: desapareix el càncer, la fibromiàlgia, es reconstrueixen per gràcia divina vesícules, dits i úters. Des de la racionalitat costa d'assimilar i d'entendre tot el que estem veient.
La catedràtica de sociologia de la UAB, Mar Griera, sap que el tema dels miracles forma part de totes les religions. I recorda que dins l'Església catòlica també n'hi ha. Griera remarca que "en el cas del pentecostalisme, en certa manera hi ha una democratització del miracle. I aquí s'obre el debat infinit entre raó i esperit".
Davant d'aquest escenari, el director general d'Afers Religiosos, Ramon Bassas, explica que "cal ser curosos en no atacar la llibertat d'expressió o la llibertat de culte". Ara bé, afegeix que "si s'està enganyant, això s'ha de denunciar".
El secretari general del Consell Evangèlic de Catalunya, Guillem Correa, s'expressa en altres termes. Diu que tots els evangèlics creuen en els miracles, però assegura que amb el que no combreguen "és amb aquells que se n'aprofiten".
La història del Rubén
Quan mira la gàbia dels canaris, al Rubén se li escapa un lleuger somriure mentre un dels seus gats li frega les cames reclamant una mica d'atenció. Rubén Moreno té 37 anys i viu a València. Va néixer en una família fonamentalista evangèlica. Un ambient que el va destrossar.
"Soc homosexual, tenia molta convicció de pecat i em sentia molt malament. La meva mare em va amenaçar perquè canviés. Patia molt. Vaig intentar suïcidar-me diverses vegades", recorda.
Pel Rubén el seu món era l'església, no veia cap possibilitat ni de sortir, ni de denunciar el que estava vivint. Els seus pares, que es van anar radicalitzant, li parlaven de Satanàs, de vici i de pecat.
Va fer formacions en escoles fonamentalistes cristianes a Texas i Puerto Rico. Al Brasil hi va anar per curar-se l'homosexualitat. També li van fer "exorcismes i teràpies de conversió".
Després d'episodis molt greus que van afectar de ple la seva salut mental, va trencar amb la família, amb la qual fa anys que no té contacte. Ara, quan veu imatges d'actes com la Cosecha Mundial de València, es posa les mans al cap i agraeix haver-ne pogut sortir.
El Rubén pensa que "tots els que formen part d'aquest tipus d'esglésies estan manipulats". Ell parla obertament de secta, però el psicòleg clínic Miguel Perlado, especialitzat en sectes, diu que la definició més acurada és una altra:
Grups d'alta exigència i de control ideològic en contextos on hi pot haver situacions d'abús espiritual.
La catedràtica de sociologia de la UAB Mar Griera puntualitza que no es pot entendre tot aquest fenomen des d'una perspectiva de superioritat intel·lectual. El que s'ha de tenir en compte, afirma, "és que hi ha situacions de molta fragilitat estructural i mancances del sistema". En el tema de les creences, recorda, hi ha gent que "creu en els horòscops, en les energies o en la reencarnació".
Arrelament a Catalunya
Des de fa vint anys, el nombre de creients evangèlics creix de manera continuada arreu del món. A Catalunya, l'Església evangèlica ja és la confessió que té més centres de culte després de la catòlica i està implantada arreu del país. Aquest auge es deu al creixement de les esglésies de tipus pentecostal.
En paraules de la politòloga Mònica Clua, aquest arrelament s'explica "per la desarticulació del teixit social fruit de molts anys de neoliberalisme i per les polítiques d'austeritat". El buit, assegura, l'han ocupat aquest tipus d'esglésies que actuen com "un pseudoestat del benestar que atén les necessitats que els serveis públics no poden cobrir".
Sigui com sigui, la irrupció d'aquests centres de culte ja està transformant el mapa religiós a Catalunya. Per Antonio Montañés, "el creixement de les esglésies pentecostals i neopentecostals serà clau per entendre el futur del món cristià i religiós a Espanya i Europa en els pròxims 20 o 30 anys".
