Un agosarat professor destapa la militarització de les escoles russes, a "Mr. Nobody contra Putin"
Quan Rússia llança la seva invasió a gran escala sobre Ucraïna, les escoles de primària a les zones més remotes de Rússia es transformen en centres de reclutament militar. Davant del dilema ètic de treballar en un sistema marcat per la propaganda i la violència, un agosarat professor s'infiltra per gravar el que està passant realment a la seva pròpia escola.
El protagonista del documental "Mr. Nobody contra Puntin", nominat als Oscar 2026, és en Paixa, un estimat mestre de primària en un petit poble rus, conegut pel seu humor i pel suport que dona als alumnes marginats. "Sense ficció" l'estrena el 17 de març.
Pavel "Paixa" Talankin, que també ha codirigit el documental, era, fins fa poc, el coordinador d'esdeveniments de l'Escola d'Educació Primària Karabaix, al cor de la regió muntanyosa dels Urals, a Rússia. Com a part del seu treball, també era el càmera de l'escola. Amb l'ajuda d'un grup d'alumnes, gravava els actes més importants que s'hi feien.
En aquells moments no era conscient de la quantitat de problemes que em buscaria.
Propaganda militar a les escoles russes
Quan va començar la guerra a Ucraïna, en Paixa es va convertir en un denunciant internacional, exposant la militarització de les escoles russes. Tot i estar marcat per records dolorosos de la seva pròpia etapa escolar, el seu enfocament alegre es va veure sacsejat amb la implantació d'una nova política d'educació patriòtica. Sense voler-ho, i gairebé sense adornar-se, el seu paper a l'escola va contribuir a donar difusió a la propaganda estatal.
A partir d'aquell dia, a l'escola vam haver d'implementar activitats de caire patriòtic: classes, cançons, cerimònies als matins... A mi em van encarregar que ho gravés tot.
En Paixa també explica que "pocs estàvem preparats per a una ingerència així en el procés educatiu. Les hores que abans dedicava a la canalla, ara les havia de perdre pujant els vídeos a una misteriosa base de dades del govern".
I continua recordant que "cada dia hi havia classes obligatòries noves. Era com si als docents també ens obliguessin a lluitar en aquesta guerra."
A mi m'encanta, aquesta feina, però no vull ser un peó del règim.
Els centres escolars, punts de reclutament militar
Teníem l'horari petat d'activitats militars: marxes, pràctiques de tir i concursos de llançament de granades.
Empès per la culpa i la impotència, en Paixa va començar a documentar en secret la transformació de la seva escola, acumulant milers d'hores de gravació. El que capta és l'ascens de la propaganda, l'aparició d'organitzacions juvenils militaritzades i el reclutament de graduats per anar a lluitar a Ucraïna.
La meva feina ja consistia a gravar tot el que passava a l'escola. Era la tapadora perfecta.
La valentia del Paixa per demostrar la realitat al món
El punt de trencament va arribar quan en Paixa va gravar les festes de comiat d'estudiants enviats al front. A mesura que comencen a tornar els fèretres, s'enfronta al doble trauma de la violència i la repressió. Quan es va adonar que la seva vida estava en perill, en Paixa va planejar un valent pla de fugida.
Finalment, Pàvel "Paixa" Talankin va aconseguir marxar en secret de Rússia l'estiu de 2024, l'endemà d'haver organitzat la cerimònia de graduació a l'Escola de Primària Karabaix. Es va endur una gran quantitat de gravacions i material que documenten la militarització de les escoles i la societat russes.
M'agradaria que aquest documental es veiés a Rússia, que es veiés a la meva ciutat. Però amb tot el que dic i mostro al documental, o bé em fotran un cop de martell al cap o bé em tancaran a la presó.
