Un cap dels Mossos titlla de "retòrica política" les declaracions de Forn sobre l'1-O
Un cap dels Mossos ha assegurat aquest dilluns al judici del procés que les declaracions de Joaquim Forn sobre que els Mossos facilitarien l'1-O van ser "irresponsables" i potencialment "perilloses".
Josep Guillot, que és membre del sindicat de comandaments dels Mossos, ha rebaixat, però, la rellevància d'aquestes declaracions del llavors conseller d'Interior, qualificant-les de "retòrica política".
Guillot, demanat com a testimoni per la defensa de Joaquim Forn, a preguntes del fiscal Javier Zaragoza, ha assegurat que les declaracions no van suposar cap ordre política als Mossos:
Davant d'aquesta preocupació que tenim, perquè considerem que aquestes declaracions són irresponsables i poden ser perilloses perquè confonen a la població, nosaltres teníem molt clar quin havia de ser la nostra actuació.
Entenem que això és retòrica política. De vegades els polítics, davant dels mitjans de comunicació, diuen coses que no es traslladen directament als comandaments operatius.
Guillot ha explicat que el 4 de setembre del 2017 el seu sindicat va emetre un comunicat expressant la seva preocupació per les declaracions, i que el dia 14 Forn, en una reunió del Consell de Policia, va assegurar que no tenia cap intenció d'interferir en la feina dels Mossos.
El testimoni ha assegurat que les instruccions que van rebre els comandaments per l'1-O van ser les que havia marcat la interlocutòria del TSJC i que no van rebre cap ordre d'informar sobre els moviments de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional:
Rotundament no, aquell dia treballàvem conjuntament, això ens va quedar molt clar, havíem de treballar en contacte permanent. Era impossible que es donessin instruccions com aquesta.
"30 anys a Mossos i mai havia vist un dispositiu tan gran"
Guillot ha assegurat que la magnitud de l'operatiu de l'1-O va obligar a mobilitzar Mossos que feia anys que no es posaven uniforme:
El dispositiu era d'una dimensió que mai abans s'havia viscut. Porto 30 anys a Mossos i mai havia assistit a un dispositiu tan gran, en el qual es van mobilitzar massivament tots els serveis centrals.
Això va obligar a molts serveis centrals que feia anys potser que no es vestien amb uniforme a ser portats cadascun als centres de votació.
I no hi havia parc mòbil suficient, es van llogar vehicles i es van demanar vehicles a altres departaments de la Generalitat per traslladar aquest nombre ingent d'agents als centres de votació.
L'"esforç enorme" dels Mossos l'1-O
Aquest dilluns també ha declarat el comissari en cap de la Regió Policial Central, amb seu a Manresa, Sergi Pla, que ha corroborat la majoria d'afirmacions de Guillot.
Segons ha explicat Pla, que ha declarat sense que es divulgués la seva imatge, el dispositiu de l'1-O va suposar "un esforç enorme":
Per la capacitat que tenim a la regió, va suposar un esforç enorme: per cobrir 285 centres electorals, eren necessaris 570 agents. Jo per a aquest dispositiu en podia mobilitzar 385; per tant, van haver de enviar-me 316 agents de les unitats centrals de Sabadell.
A part d'això, no teníem portàtils ni vehicles. Aquests agents d'altres unitats, van portar els seus portàtils, no teníem mitjans de comunicació i no havien uniformes per a tothom. Llavors, també hi va haver gent que va treballar amb el peto de policia, de paisà.
"Cap ordre paral·lela o verbal"
Pla ha assegurat que les ordres que van rebre per aquell dia van ser les que marcava el TSJC, i que no va haver-hi "cap ordre paral·lela o verbal" que les contradigués.
També ha dit que els criteris amb què van actuar van ser els habituals de "proporcionalitat, congruència i oportunitat."
Concentracions a Manresa i a Igualada
Pel que fa a una concentració que va haver-hi a Manresa davant la caserna de la Guàrdia Civil poc abans de l'1-O, el testimoni ha dit que va ser pacífica i que hagués estat contraproduent que hi actuessin els antidisturbis:
No, hauria estat totalment desaconsellable. Teníem el compromís, per la mediació que teníem amb ells, que no tenien intenció ni d'assaltar la caserna ni de fer cap acte d'agressió en contra de la caserna, i vam mantenir el dispositiu que va donar bon resultat. Jo crec que una actuació desmesurada en aquest moment hagués produït aldarulls.
Pel que fa a un "artefacte incendiari" que es va llençar el 28 de setembre durant una concentració davant d'una altra caserna de la Guàrdia Civil a Igualada, Pla ha assegurat que només va ser una bossa de plàstic amb un xandall militar a dins, però que es va quedar a 2 metres de l'edifici i no va suposar cap perill.
