ATLAS, el cos interestel·lar que ha passat de possible nau alienígena a cometa
El dia 1 de juliol del 2025 el telescopi ATLAS de Río Hurtado, a Xile, va detectar un objecte que entrava al nostre sistema solar, procedent de l'espai exterior.
Era el tercer objecte interestel·lar que la humanitat detectava, i se li va posar el nom d'ATLAS (Interstellar Object 3/ATLAS) en referència al telescopi que el va trobar.
Pocs dies després, el 17 de juliol, un article signat entre d'altres per Avi Loeb, director del Departament d'Astronomia de Harvard entre el 2011 i el 2020, i actual director de l'Institut per la Teoria i la Computació del centre Harvard-Smithsonian d'Astrofísica, especulava que aquest objecte podria ser perfectament una nau especial alienígena hostil.
Tot i que Loeb assegura que el més probable és que l'ATLAS sigui un cometa més i que l'article és un "exercici pedagògic", la seva solvència sumada a les moltes entrevistes que ha concedit defensant la hipòtesi de la nau han disparat la imaginació, l'esperança o la por d'un possible contacte extraterrestre.
Entre altres coses, Loeb assegura que l'objecte estaria emetent la seva pròpia llum i que a finals d'aquest any la humanitat podria tenir la seva primera evidència incontestable de l'existència de vida extraterrestre.
Què en sabem, del 3I/ATLAS?
Actualment, l'objecte està tan lluny que és molt difícil saber-ne massa cosa del cert. De fet, la NASA havia estimat que podria fer entre 320 metres i 5,6 quilòmetres de diàmetre, mentre que l'Agència Espacial Europea apuntava que podria fer fins a 20 quilòmetres de diàmetre.
Segons Josep Maria Trigo, investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai-CSIC i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), ara ja es pot dir (encara de manera provisional) que fa aproximadament un quilòmetre i que és el que s'anomena un objecte "transicional":
Estaríem parlant d'un objecte a mig camí entre un cometa i un asteroide. Molt ric en aigua però mancat d'altres volàtils, cosa que el diferencia d'altres cometes que ja coneixem.
El que sí que està confirmat és que no hi ha risc d'impacte amb la Terra.
El més a prop de nosaltres que passarà la seva trajectòria és a 240 milions de quilòmetres (1,5 vegades la distància entre el Sol i la Terra).
La velocitat a què viatja també és clara: uns 68 quilòmetres per segon relativa al Sol (245.000 km/h).
Els científics han certificat que es tracta d'un objecte que ve de fora del sistema solar perquè la seva trajectòria actual i passada no està condicionada per la gravetat del Sol.
L'ATLAS serà observable des de la Terra fins al setembre del 2025. Després estarà massa a prop del Sol per veure'l i tornarà a ser visible a finals de novembre d'aquest any.
Un altre dels dubtes al voltant de l'ATLAS era si tenia cua, com els cometes que més coneixem, o no. Loeb ha arribat a dir que emet llum pròpia.
Segons explica Trigo en aquest article, les últimes observacions deixen clar que l'objecte té el que s'anomena coma, un núvol de pols i gas al seu voltant que permet detectar-lo, i no emet res per si sol.
Les certeses, però, arriben fins poc més enllà. I aquí també comencen les especulacions.
Qui és Avi Loeb i per què especula amb l'opció alienígena?
Qualsevol nou descobriment a l'espai exterior pot afegir llenya al foc de l'especulació sobre l'existència de vida extraterrestre.
El que desconcerta d'aquest cas és que qui obre aquesta porta sigui un científic amb una trajectòria reconeguda i una solvència contrastada en el camp de l'astronomia.
Loeb, però, ja comença a tenir un historial i uns interessos que el converteixen en un sospitós habitual a l'hora de barrejar informació científica amb un cert sensacionalisme.
El físic de Harvard ha admès moltes vegades que parlar de la possibilitat que apareguin alienígenes al sistema solar li serveix per recaptar molts més fons per a la seva recerca que la divulgació convencional.
De fet, Loeb impulsa l'anomenat Projecte Galileu, emparat per Harvard, amb els ulls posats en els extraterrestres, i recapta fons tant d'ens públics com de ciutadans privats:
Aquest tema interessa el públic i també els milionaris. En tinc a la porta de casa que volen donar-me diners perquè investigui més.
A més, Loeb té dos llibres que apunten en la direcció de les visites alienígenes: "Interstellar" (2023) i "Extraterrestrial" (2021).
El científic defensa que aquesta recerca és rellevant a tots els nivells perquè, si acabéssim descobrint vida alienígena, afectaria tota la humanitat i tindria unes implicacions globals incalculables.
Les declaracions polèmiques de Loeb es remunten a la detecció del primer objecte interestel·lar l'any 2017, anomenat Oumuamua.
Ja llavors va especular amb la possibilitat que fos un objecte artificial.
La solvència de les seves afirmacions també estan en dubte perquè els articles que hi dedica no són estudis científics basats en proves i publicats en revistes rellevants.
En el cas actual, l'article està penjat a arXiv, un repositori d'articles científics però que no han estat revisats per altres científics.
Entre la comunitat científica hi ha hagut moltes veus que han criticat el sensacionalisme de Loeb.
Un dels més directes ha estat l'astrònom de la Universitat nord-americana de Penn State Jason Wright, que ha dit que les afirmacions de Loeb sobre si l'objecte emet o no llum pròpia són incorrectes, d'acord amb la informació disponible.
Sobre la hipòtesi de Loeb, des de casa nostra, el doctor Trigo afirma:
La ciència requereix proves, i en aquest cas tenim un cometa que no fa cap tipus d'emissió estranya, és absolutament normal, tant en les dimensions com en la coma. Tot i tenir la mentalitat oberta, òbviament no és el cas (d'un objecte artificial).
En resum, Loeb admet que la principal hipòtesi és que l'ATLAS sigui un cometa més arribat de l'espai exterior, però des del seu punt de vista, descartar l'origen artificial de l'objecte seria negligent i contrari a la vocació de la ciència de fer-se preguntes amb una mentalitat oberta.
Quins altres objectes de l'espai exterior s'han detectat?
Abans que l'ATLAS, la humanitat havia detectat dos objectes interestel·lars més.
El primer va ser el 2017, i es diu 1I/Oumuamua (que en llengua hawaiana nativa vol dir una cosa semblant a "el missatger que ve de lluny").
Es tracta d'un objecte d'entre 100 i 1.000 metres de llarg i entre 35 i 167 metres d'ample i amb una rotació particular, descrita com a "caòtica o irregular" (tumbling en anglès).
Se li va detectar una acceleració d'origen inicialment desconegut que, finalment, es va atribuir a la pressió de la radiació solar o a una expulsió de gas des de l'objecte. L'Omuamua, com l'ATLAS, no tenia cua com els cometes tradicionals.
Aquestes característiques van fer que el mateix Loeb ja especulés amb la possibilitat que es tractés d'un objecte artificial. Les observacions no van detectar cap senyal de ràdio sortint d'Oumuamua, i ara per ara es descarta aquesta hipòtesi.
El segon objecte s'anomena 2I/Borisov, el nom de l'astrònom aficionat que el va detectar el 2019, Guennadi Borisov.
En aquest cas, el seu diàmetre s'estima entre 1,4 i 16 quilòmetres. El Borisov, a diferència dels altres dos, sí que té cua: una cua que té una longitud que és 14 vegades la mida de la Terra.
En qualsevol cas, i tot i que Avi Loeb sigui un científic de solvència contrastada amb el segell de la Universitat de Harvard, la hipòtesi que l'ATLAS és una nau extraterrestre hostil és només això, una hipòtesi.
Ara, com deia l'històric divulgador científic Carl Sagan, caldran evidències extraordinàries per sostenir afirmacions extraordinàries.
