Netflix Warner HBO
Frank Gehry
Pesta porcina africana
Operació sortida
Concerts Rosalía Lux
Assassinat d'Abu Shabab
Sandro Giacobbe
Servei militar Alemanya
Cas Helena Jubany
Portes obertes Parlament
Pla Moves III
Norris F1
Gazzaniga Elx Girona
Madrid Celta

Un dinosaure a 45 km/h: petjades a La Rioja revelen una de les espècies més ràpides

Això els situaria entre els dinosaures que assolien més velocitat, encara lluny, però, dels 64 km/h a què podien arribar representants d'espècies més petites

Xavier Duran

10/12/2021 - 15.40 Actualitzat 10/12/2021 - 15.39

Un dinosaure de vora dos metres que devia pesar uns 6.000 quilos era capaç de córrer a 45 quilòmetres per hora.

Aquest és el càlcul que ha realitzat un equip encapçalat per Pablo Navarro-Lorbés, de la Universitat de La Rioja, a partir de petjades trobades a Igea, a la Rioja. L'estudi s'ha publicat a la revista Scientific Reports.

Calcular la velocitat a què es movien els dinosaures és d'una gran dificultat per als paleontòlegs. Hi ha dues maneres de calcular-ho. Una és a partir de les reconstruccions d'esquelets i músculs per calcular de quina forma es devien moure i amb quina rapidesa.

Una altra és a partir de les petjades que deixaven, per l'angle que formaven i la distància entre elles. Aquest és el sistema que han utilitzat els autors.

A Igea van trobar dues sèries de petjades, que van anomenar La Torre 6A-14 i La Torre 6B-1. La primera és una sèrie de cinc empremtes i la segona en té set. Corresponen al primer Cretaci, període que va començar fa 145 milions d'anys i va acabar fa 100,5 milions d'anys.

Vista general del lloc on es van trobar les petjades(Alberto Labrador)

Els dinosaures eren teròpodes, nom que significa peu de bèstia. I no és estranya la denominació, perquè les seves petjades fan més de pam i mig i mostren tres dits acabats en urpes.

El que no han pogut determinar els investigadors és de quines espècies es tractava, però sí que devien ser de mida mitjana i molt àgils. Suggereixen que podrien ser de les famílies dels espinosaures o dels carcarodontosaures.

Dalt del podi dels teròpodes

Els càlculs indiquen que el teròpode que va deixar el rastre 6A-14 corria a una velocitat d'entre 23,4 i 37,1 km/h. El seu col·lega de 6B-1 era encara més ràpid i es desplaçava a una velocitat d'entre 31,7 i 44,6 km/h.

Els valors es troben entre els més alts calculats per a teròpodes. Només les supera el dinosaure que va deixar petjades al comtat de San Juan, a Utah, i estan gairebé al nivell del dinosaure que va córrer per F6 Ranch, a Texas.

Una de les empremtes deixades pels dinosaures(Pablo Navarro-Lorbés)

Totes dues col·leccions de petjades són més antigues i corresponen al Juràssic. El teròpode de Utah devia córrer a entre 39 i 50 km/h i el de Texas a entre 34 i 43 km/h.

Per tant, el de La Rioja estaria al podi, però, a més, els científics han vist que, si bé el de 6A-14 devia mantenir una velocitat constant, el de 6B-1 l'anava canviant. Això suggereix que alhora que corria devia estar fent algun tipus de "maniobra".

Als dos dinosaures se'ls calcula una alçada fins el maluc d'entre 1,19 i 1,44 metres. Això permet suposar que devien estar al voltant dels dos metres d'alçada total.


Petits dinosaures més ràpids

A l'article, els autors comenten que assolir una velocitat elevada era molt difícil per a dinosaures amb molt de pes, de vora una tona o més. Per això, les velocitats més elevades que s'atribueixen a dinosaures solen ser d'espècies petites. Segons diversos autors, el petit compsognatus podia arribar als 64 km/h i el famós velociraptor assolia els 54 km/h.

L'excepció seria el terrorífic tiranosaure rex, que, si d'adult ja gairebé assolia uns notables 40 km/h, de jove es calcula que arribava als 50 km/h.

Una de les raons que dinosaures d'entre 100 i 1.000 quilos necessitessin aquesta rapidesa podia ser, segons els autors, que, a més de perseguir preses per caçar-les, també havien de fugir de predadors més grans. Tenien, per tant, una mida que els feia, alhora, caçadors de peces petites i víctimes de caçadors més grans.

Els teròpodes eren carnívors, però unes quantes famílies van evolucionar per esdevenir herbívors. I podem dir que, de teròpodes, encara n'hi ha entre nosaltres, perquè el subgrup dels celurosaures va donar lloc als ocells. I molts d'aquests avui superarien de llarg la velocitat que el seu avantpassat bípede podia assolir.