Un escàndol sense precedents

Secret oficial: un binomi de paraules que sona a doble precinte de seguretat. I de fet, és un precinte. Un escut que el govern espanyol està fent servir per evitar anar fins al fons de l'escàndol ja conegut com a Catalangate, el cas de ciberespionatge a 65 polítics, activistes i particulars de l'entorn independentista que ha destapat el setmanari nord-americà The New Yorker.

Un escàndol sense precedents, que tant la Unió Europea com Amnistia Internacional troben inacceptable, amb indicis que impliquen el CNI. Però... el govern espanyol s'escuda en el secret oficial. I aquí topem amb un mur infranquejable: qui controla què és secret oficial i què no? Qui controla el CNI? A qui ret comptes la intel·ligència espanyola si no té control parlamentari?

La llei que regula els secrets d'estat és una llei franquista. Del 1968. Un d'aquells serrells rancis que l'estat espanyol encara no ha trobat el moment de treure's de sobre. Es va redactar el 68. Es va retocar el 78, just abans que s'aprovés la Constitució. I ha arribat fins al 2022 com un mort vivent, un autèntic zombi.

Una antigalla que camina sola i que alguns partits i organitzacions com Amnistia Internacional fa temps que adverteixen dels problemes que comporta. La llei classifica els secrets oficials amb un esquema anacrònic, segons els patrons del franquisme, i preveu, entre d'altres, que els secrets no caduquin mai. Converteix els secrets en secretíssims: els fa eterns.

El govern de Pedro Sánchez es va comprometre a reformar la llei. Però la reforma porta mesos bloquejada a la mesa del Congrés dels Diputats.

També està bloquejada la comissió de secrets oficials del Congrés dels Diputats, que és on la ministra Robles remet els partits que demanen explicacions sobre el Catalangate. Però és una comissió fantasma. No existeix. PP, Vox i Cs han impedit que es posi en marxa perquè no volen que hi entrin els partits "indepes".

Entre la llei zombi i la comissió fantasma, el cavall alat té totes les de guanyar.