Un gen que fa els bacteris resistents davant dels antibiòtics, detectat a sis països
Ja fa anys que metges i farmacèutics alerten sobre la necessitat de fer un bon ús dels antibiòtics per lluitar contra les resistències a aquests fàrmacs. Per si no n'hi hagués prou, ara s'hi afegeix un nou motiu de preocupació.
Un grup internacional de científics, liderat des de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), alerten en un estudi publicat a Nature de la propagació d'un gen que converteix els bacteris en pràcticament invencibles davant dels antibiòtics més potents, els que es fan servir quan tots els altres fallen.
Aquest gen es va detectar per primera vegada al Japó el 2003. Durant anys no havia tornat a aparèixer, però ara se l'ha detectat a 6 països: Alemanya, França, el Regne Unit, la Xina, Austràlia i els Estats Units.
Per què preocupa tant?
El doctor Bruno González-Zorn, catedràtic de Sanitat Animal de la UCM i director de l'estudi, ha explicat a Catalunya Ràdio que van trobar aquest gen en una UCI d'un hospital d'Holanda, on es va detectar una epidèmia.
Les alarmes van saltar quan van observar que aquest gen era capaç d'estendre's molt ràpidament:
Aquesta és la preocupació. Un gen que anul·la completament una família d'antibiòtics i que és capaç de saltar d'un bacteri menys patogen a bacteris realment perillosos.
Per dir-ho d'una altra manera, aquest gen --anomenat npmA2-- és capaç de convertir algunes infeccions en "pràcticament incurables", segons adverteixen els autors de l'estudi.
La recerca també revela que el gen en qüestió ja està molt estès tant en humans com en animals i també en el medi ambient.
Com actua aquest gen?
Els investigadors, que van analitzar gairebé dos milions de mostres de bacteris, han explicat que aquest gen actua com una mena de "passaport" que s'incrusta als bacteris com si fos un "cavall de Troia", com assenyala González-Zorn:
Aquest cavall de Troia en què viatja aquest gen li permet ocupar l'espai del bacteri on s'hauria d'unir l'antibiòtic.
El director de l'estudi explica que en ocupar aquest espai, cap antibiòtic --ni modern ni antic-- pot unir-se al bacteri per destruir-lo. I això és, justament, el que els converteix en bacteris resistents i, per tant, perillosos.
Els científics ja han comprovat que aquest gen ha ajudat bacteris perillosos a fer-se resistents. Bacteris com la temuda "Clostridioides difficile", que causa greus infeccions intestinals, i l'"Enterococcus faecium", responsable de contagis hospitalaris amb una taxa de mortalitat del 30% a Espanya.
Com es pot lluitar contra aquest gen?
Davant d'aquesta expansió preocupant, els autors de l'estudi defensen la necessitat de desenvolupar noves estratègies diferents als antibiòtics per lluitar contra les infeccions i també intensificar els controls sobre l'ús indegut d'aquests fàrmacs.
El doctor Bruno González-Zorn és taxatiu: "Ens ha de preocupar molt el problema de la resistència als antibiòtics perquè no l'estem atacant bé i ens estem adormint sobre els llaurers."
Recorda que Espanya és el cinquè país de la Unió Europea que utilitza més antibiòtics i subratlla la necessitat que ningú prengui aquests fàrmacs si no els hi ha prescrit un metge.
La recerca l'ha liderat un equip de l'Hospital Complutense de Madrid en col·laboració amb el Wellcome Sanger Institute de Cambridge, l'Institut Pasteur de París i diferents centres d'investigació dels Països Baixos i Austràlia.
