Un nou fàrmac contra l'obesitat amb empremta catalana i que es pot prendre per via oral
Amb més de 2.500 milions de persones afectades arreu del món, l'obesitat és un dels principals problemes globals de salut pública i està darrere d'afectacions com la hipertensió, la diabetis o malalties cardiovasculars.
En aquest context, l'arribada de tractaments més accessibles i efectius com l'orforglipron esdevé clau per abordar-lo.
Els resultats de l'assaig clínic de fase 3 d'aquest un nou fàrmac oral per a l'obesitat no podien ser més prometedors.
A falta només de la quarta i última fase, que monitora la seguretat i eficàcia del medicament un cop aprovat i comercialitzat, el tractament amb la dosi més alta d'aquesta teràpia oral innovadora aconsegueix una disminució de l'11,2% del pes corporal de mitjana.
L'estudi internacional, en què ha participat la doctora endocrinòloga Andreea Ciudin, coordinadora de la Unitat de Tractament Integral de l'Obesitat de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigadora principal del grup de Diabetis i Metabolisme, ha fet seguiment durant 72 setmanes de 3.100 persones amb obesitat però sense diabetis de nou països diferents.
Després d'administrar l'orforglipron, més de la meitat dels pacients van perdre almenys un 10% del seu pes i aproximadament el 18% va arribar a reduir-lo en més del 20%.
"La possibilitat de disposar d'un fàrmac oral sense les limitacions d'altres tractaments representa un avenç important per a moltes persones amb obesitat. Aquest estudi confirma que podem oferir opcions més còmodes i igualment segures que poden afavorir que més pacients accedeixin al tractament i el mantinguin a llarg termini", destaca la doctora Andreea Ciudin.
Millores cardiovasculars
Els resultats, que han estat publicats aquesta setmana a la revista The New England Journal of Medicine, amb Ciudin com a única autora europea de la publicació, mostren millores significatives en la pressió arterial, el perímetre de cintura, els nivells de triglicèrids i colesterol, tots ells factors de risc per a malalties cardiovasculars.
Per contra, tal com indica Andreea Ciudin, els efectes adversos més freqüents són els similars als d'altres fàrmacs per a l'obesitat, generalment lleus o moderats i autolimitats, com és "una mica de nàusees o malestar al començament del tractament".
Els participants en l'estudi han estat adults amb una massa corporal superior a 30 kg/m², o d'entre 27 i 30 kg/m² amb alguna complicació associada a l'obesitat, com malalties cardiovasculars, apnea del son o hipertensió.
A tots ells se'ls va administrar aleatòriament diferents dosis d'orforglipron (6 mg, 12 mg o 36 mg) o placebo, sempre en forma d'una càpsula diària. A més, la medicació es va combinar amb consells de dieta saludable i activitat física.
No presenta les limitacions d'altres tractaments
De la mateixa manera que altres fàrmacs per a l'obesitat, com la semaglutida --el nom genèric del Ozempic--, l'orforglipron actua sobre el receptor GLP-1 que hi ha en diferents cèl·lules implicades en la regulació de la gana i del metabolisme al cervell i el tub digestiu.
El GLP-1 també intervé en el correcte processament dels aliments que hem menjat.
En aquest sentit, com que l'estructura química del fàrmac és diferent --és una molècula no peptídica-- permet una administració oral molt més còmoda.
A l'espera que els pròxims mesos l'orforglipron iniciï els processos reguladors necessaris per a la seva aprovació, un dels trets més diferencials d'aquest fàrmac és que no presenta les limitacions pròpies dels tractaments injectables i orals actuals.
"Aquest nou fàrmac és més flexible a l'hora d'administrar-se perquè no és una proteïna. És una molècula molt petita, no proteica, que permet que els pacients no l'hagin de prendre en dejú i no s'hagin d'esperar 30 minuts per poder menjar després", explica la doctora Ciudin.
Respecte al medicament injectable que es pren avui dia, Juanjo Cortés, pacient de Vall d'Hebron tractat per obesitat, assenyala que suposa un inconvenient a l'hora de marxar de viatge perquè "cal portar una nevereta al cotxe o l'avió, així com la seva documentació".
El format pastilles és molt més còmode.
Tractament multidisciplinari d'una malaltia crònica
Tot i l'eficàcia del medicament, la doctora Cuidin apunta que el tractament ha d'anar acompanyat d'una bona nutrició: "La qualitat de la dieta s'ha d'ajustar per part d'un professional".
I tampoc es pot oblidar l'exercici físic adaptat a l'obesitat: "És un tipus d'exercici físic de baixa intensitat, de duració curta, de resistència, de força i no tan aeròbic i ni càrdio".
Aquestes dues pràctiques són imprescindibles i no es poden deslligar d'un tractament que és per a tota la vida. La doctora insisteix que l'obesitat té els mateixos mecanismes que la hipertensió i la diabetis, que ningú qüestiona que siguin malalties cròniques.
