Un pirocúmul que s'ha enfilat 5 km per l'incendi de les Gavarres: què és i quin perill comporta?
L'incendi de les Gavarres, que ha començat a la Bisbal d'Empordà, és un foc forestal de sisena generació, de grans dimensions i alta complexitat.
Segons han explicat els Bombers, el foc ha provocat un fenomen conegut com a pirocúmul "amb una columna molt inclinada" que s'està monitoritzant per seguir-ne el comportament.
Aquest pirocúmul ha assolit una altitud d'entre 4 i 5 quilòmetres, segons ha confirmat el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat).
Què és un pirocúmul?
Es tracta d'un núvol de cendres i de fum. Les altes temperatures de la superfície fan que la columna de fum trenqui la primera capa de l'atmosfera i això genera un pirocúmul, que marca, en part, el comportament de l'incendi.
La meteoròloga de 3Cat Gemma Puig explica que és "com si fos un núvol de tempesta de calor".
En un incendi d'unes dimensions una mica grans es formen pirocúmuls.
L'incendi de la Segarra de fa un any va causar el pirocúmul més gran registrat mai a Catalunya des que se'n tenen dades. Llavors, aquell núvol va ser molt vertical. Ara ha estat més inclinat i això fa que s'hagi allargat i vist des de moltes poblacions del Baix Empordà.
Fins i tot s'ha pogut detectar des de l'espai, gràcies al satèl·lit Sentinel-3 de Copernicus.
Segons el Meteocat, al Baix Empordà el fum ha pujat empès per una tramuntana amb ratxes d'entre 40 i 50 km/h i uns 33 °C de temperatura.
Quins perills comporta un pirocúmul?
L'efecte xemeneia de pirocúmul afecta com evoluciona l'incendi perquè provoca canvis en les condicions que envolten el foc.
Pot afavorir la ràpida expansió del foc. "És com tenir una xemeneia enmig de l'incendi", explicava el subinspector del GRAF Jordi Castellví.
Incendi de sisena generació
El de les Gavarres ja es pot considerar un incendi de sisena generació, segons han explicat els bombers.
Què són aquests incendis? És un terme que es va inventar a Catalunya a partir dels intercanvis d'informació amb altres cossos de bombers d'arreu del món, segons explica el sotsinspector de Bombers de la Generalitat, Edgar Nebot,
- La primera, la segona i la tercera generació corresponen als conceptes d'intensitat, velocitat i capacitat d'extinció dels incendis.
- La quarta generació fa referència a la problemàtica de la interfície urbana-forestal.
- Els incendis de cinquena generació són els que es produeixen amb simultaneïtat, de manera que cal rebre i acollir ajuda d'altres zones.
- Per últim, els focs de sisena generació es caracteritzen per la incertesa, generada per la situació climàtica. Són focs extrems, amb una alta velocitat de propagació.
