Un programa de seguiment postinfart a Bellvitge redueix la mortalitat de les dones a la meitat

Un any després de tenir l'atac de cor, la reducció és del 47,6% entre les dones, i del 27,5% entre els homes, gràcies al programa de seguiment d'aquests malalts, que inclou tant el control de la medicació com l'adquisició d'hàbits saludables
Redacció
4 min

Després d'un infart de cor, el risc de tenir una altra complicació cardiovascular greu és més alt, sobretot en l'any següent. El problema és que, un cop fora de l'hospital, no sempre es fa el seguiment més adequat dels pacients.

Per fer front a aquesta situació, el 2022 es va posar en marxa a l'Hospital de Bellvitge el programa postinfart, que –durant un any– ofereix una atenció integral a aquest tipus de malalts cardiovasculars, com explica la directora del programa, la cardiòloga Oona Meroño.

Si no controles els factors de risc, si no prens la medicació que has de prendre, si no segueixes els hàbits de vida saludable, tot això fa que aquesta probabilitat sigui més alta.

Els resultats d'aquesta estratègia pionera a Catalunya han estat molt bons, especialment entre les dones: un any després de tenir un atac de cor, la mortalitat ha caigut pràcticament a la meitat entre les dones (47,6%), mentre que en els homes s'ha reduït un 27,5%. Les dades obtingudes dins d'aquest programa han estat publicades a la revista mèdica Journal of Cardiovascular Development and Disease.

"El malalt se sentia desemparat"

Al Programa de Cardiologia Preventiva i Comunitària de l'Hospital de Bellvitge, per on ja han passat 1.000 pacients, hi treballen professionals de diferents àmbits: cardiòlegs, infermeres, metges de família, metges rehabilitadors, dietistes nutricionistes, fisioterapeutes, psicòlegs i treballadors ocupacionals.

Els pacients poden trucar directament a la seva infermera per resoldre dubtes (3CatInfo)

Marta Ruiz és una de les infermeres que hi treballa i resumeix l'objectiu del programa d'aquesta manera: "Abans el malalt marxava i se sentia molt desemparat, no entenia bé què li havia passat i se n'anava a casa sense les pautes que havia de seguir, sense una mica de coordinació, i se sentia com molt sol."

Ara, però, està envoltat d'especialistes de l'hospital i del seu CAP, que consensuen els tractaments i les pautes a seguir. D'aquesta manera, diu la doctora Meroño, el pacient que ha tingut un infart s'estalvia allò d'"un metge em diu una cosa i un altre me'n diu una altra".

Blanca Torres, metgessa del CAP Sant Josep de l'Hospitalet, afegeix que el que intenten, de forma coordinada amb l'Hospital de Bellvitge, és que "després d'un esdeveniment tan greu com és un infart, el pacient estigui el màxim de cuidat i acompanyat perquè pugui ser la persona que era abans".

Qüestió de gènere

Que la reducció de la mortalitat entre les dones que han tingut un infart gairebé dupliqui la dels homes –47,6 % enfront del 27,5%– segurament es deu al fet que elles tenien més marge de millora.

La directora del programa, la doctora Oona Meroño, explica que en cardiologia "els avenços assistencials han tendit a afavorir més l'home... se sap que hi ha una infraestimació del risc vascular en les dones". I afegeix: "El nostre estudi és una evidència més que, quan es prenen mesures, les dones resulten les més beneficiades, perquè eren les que fins llavors concentraven més mancances".

La Montserrat Viussà Romà és un exemple del que passa amb moltes altres dones. Va tenir un infart, però no va ser-ne conscient: "Em vaig trobar malament, però sempre procuro fer respiracions, i jo anava fent respiracions pensant que ja em passaria, i així vaig aguantar gairebé tres dies".

L'exercici físic és una de les claus per prevenir complicacions després de l'infart (3CatInfo)

Ella és una de les pacients del programa postinfart i ara, al seu CAP, treballa els canvis d'hàbits que ha de fer per trobar-se millor, bàsicament cuidar l'alimentació, i també fer una mica d'activitat física, com subratlla el fisioterapeuta Álex Ortiz:

Si no es mouen i agafen uns hàbits sedentaris, al final tenen més debilitat, els costa més sortir al carrer i fer les seves activitats diàries.

A banda de tot això, els pacients que tenen necessitats d'acompanyament psicològic són derivats al Servei de Psicologia Clínica de l'Hospital de Bellvitge. A més, tots ells disposen d'una via de contacte telefònic directe amb una infermera per consultar els dubtes relacionats amb la seva patologia.

Tal com deixa clar una d'aquestes infermeres, la Marta Ruiz, "nosaltres us seguim tots aquests mesos perquè ho feu tot bé", però després està a les mans dels pacients continuar amb els hàbits de vida saludable apresos.

El programa postinfart s'aplica sistemàticament a totes les persones hospitalitzades a l'Hospital de Bellvitge per un infart o una angina de pit que resideixen al Prat de Llobregat i al centre i sud de l'Hospitalet de Llobregat.

Avui és notícia

Més sobre Salut

Mostra-ho tot