Un quart dels catalans no pot usar el català ni en sanitat, ni en comerços ni en restauració
Una quarta part dels catalans enquestats creuen que no poden fer servir la seva llengua sempre que volen tant en l'àmbit sanitari com en comerços, bars i restaurants, segons la segona onada de l'enquesta Òmnibus 2025 del Centre d'Estudis d'Opinió. En concret, el 24% ho creu a l'àmbit sanitari, el 26% als comerços, i el 28% a bars i restaurants.
L'enquesta, realitzada a 2.451 persones, recull preguntes formulades pels departaments i organismes de la Generalitat.
En aquest apartat, un 89% dels enquestats consideren que les persones que venen a viure a Catalunya han de tenir garantit l'accés a l'aprenentatge del català i un 88% creuen que les persones que atenen el públic en comerços i serveis han de poder atendre tant en català com en castellà.
El 90% creuen que el personal que fa atenció al públic a l'àmbit sanitari també ho ha de poder fer en ambdues llengües.
Aquestes xifres van en línia amb les denúncies per discriminació lingüística, que no paren de créixer en tots els àmbits, també al Servei Català de la Salut, que fins al juliol d'enguany ha registrat 179 queixes.
Renfe suspèn
L'enquesta també parla sobre els transports públics a casa nostra. Els serveis de Rodalies i Mitjana Distància de Renfe són els mitjans de transport més mal valorats pels catalans, que el suspenen amb un 4,4 de puntuació.
Segons l'estudi, un 48% dels enquestats no estan satisfets amb el servei de Rodalies i de Mitjana Distància (li donen entre un 0 i un 4 de nota), mentre que un 35% diuen que estan satisfets amb aquests mitjans de transport (li posen entre un 6 i un 10), i un 16% li donen una nota de 5. Amb una puntuació mitjana de 4,4, Rodalies i Mitjana Distància són els únics mitjans de transport que suspenen els catalans.
A continuació, el mitjà de transport més mal valorat són els altres serveis de Renfe, que obtenen un 5,1.
Les formes de desplaçar-se més valorades són caminar (8,5), anar en moto (7,6), en cotxe (7,5), en bicicleta o patinet (7,2), i metro o tramvia (7,1).
Violència masclista
El CEO demana si la justícia tracta igual homes i dones davant situacions d'assetjament o violència masclista. En aquest apartat, un 19% pensen que efectivament la justícia és igual per als dos gèneres, però un 32% pensen que s'és més just amb les dones. Un 23% creuen que es tracta de manera més justa els homes.
Si observem les xifres diferenciades entre homes i dones, entre els que pensen que sí, que la justícia tracta igual els dos gèneres, tant homes com dones han respost en un percentatge semblant, ells un 17,5% i elles un 21,2%.
Ara bé, a la resposta que no, que la justícia afavoreix les dones, ells són els que han respost en un 43% en aquest sentit, mentre que elles ho han fet en un 20,4%.
Però és que a la resposta que la justícia afavoreix els homes, han estat elles en un 30,7% les que ho afirmen, mentre que ells ho han dit en un 15,4%.
Educació afectivosexual
Una gran majoria de catalans estan d'acord o molt d'acord que el sistema educatiu impulsi iniciatives per fomentar una educació afectivosexual, més d'un 70% dels enquestats.
En aquest sentit, són sobretot les dones les que estan més a favor d'aquesta iniciativa.
Cures i conciliació
L'enquesta també es refereix a la conciliació laboral amb les tasques de cures o domèstiques. Demanen si qui respon ha hagut de modificar el nombre d'hores dedicades a la jornada laboral per centrar-se en feines de casa.
La gran majoria, un 69%, afirmen que no ha hagut de modificar l'horari. Ells ho han dit en un 73% de les ocasions, però elles en un 64%.
En aquest aspecte es nota la bretxa de gènere pel que fa a les cures i les tasques de la llar, perquè de les persones que han dit que sí que han reduït la jornada laboral, elles han respost que sí en un 18% de les ocasions, però ells en un 7,9%.
Ara bé, a la resposta de si han incrementat el nombre d'hores de la jornada laboral, tots dos gèneres responen en una proporció semblant al voltant del 15%.
Burocràcia
Pel que fa als tràmits amb la Generalitat, un 36% consideren que han millorat en els últims deu anys gràcies en bona part a la millora dels serveis en línia.
Ara bé, els catalans que pensen que els tràmits han empitjorat, creuen en un 53% que és precisament perquè "els tràmits en línia fan les coses més difícils".
