Netflix Warner HBO
Frank Gehry
Pesta porcina africana
Operació sortida
Concerts Rosalía Lux
Assassinat d'Abu Shabab
Sandro Giacobbe
Servei militar Alemanya
Cas Helena Jubany
Portes obertes Parlament
Pla Moves III
Betis - Barça
Ferran Torres
Busquets Alba MLS

Compromís de 26 països per desplegar forces per terra, mar o aire a Ucraïna en el postconflicte

Emmanuel Macron ho ha anunciat després de la reunió a París de la Coalició de Voluntaris amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski

Redacció

04/09/2025 - 12.25 Actualitzat 04/09/2025 - 19.11

El president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat aquest dijous que 26 països de la Coalició de Voluntaris s'han compromès a desplegar tropes a Ucraïna o a "estar presents per terra, mar o aire" per aportar garanties de seguretat a Ucraïna. 

L'objectiu d'aquestes forces, que no estarien a la primera línia de front, és "prevenir qualsevol nova gran agressió" i implicar aquests 26 països "en la seguretat duradora d'Ucraïna".

Macron assegura que aquesta força de reassegurança no pretén embrancar-se en cap guerra amb Rússia, sinó "garantir la pau i donar un senyal molt clar".

Així ho ha assegurat en una compareixença davant la premsa al final de la reunió d'aquests 35 aliats d'Ucraïna a París amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

El president espanyol, Pedro Sánchez, no hi ha pogut assistir en persona i ho ha fet per videoconferència després que el seu avió oficial hagi patit una avaria en ple vol i hagi hagut de fer mitja volta a mig camí cap a l'aeroport de Torrejón de Ardoz, a Madrid. 

A la cimera hi participen una trentena de dirigents (EFE/Ludovic Marin)

La reunió d'aquest dijous volia posar a prova el compromís dels Estats Units amb la seguretat futura d'Ucraïna, mentre els esforços de pau de Donald Trump s'estanquen.

En les darreres setmanes, els líders europeus ja havien avançat que estan preparats per atorgar garanties de seguretat a Kíiv en cas d'acord d'alto el foc amb Rússia, però esperen ara gestos de Trump en la mateixa direcció. 

En aquest sentit, Macron ha assegurat que el "suport nord-americà" a aquestes "garanties de seguretat" per a Kíiv es concretarà "en els pròxims dies" i que els nord-americans han estat "molt clars" sobre la seva participació. "No hi ha cap dubte sobre aquest tema", ha remarcat.

A falta de concretar el desplegament de tropes anunciat, Itàlia ja ha remarcat que no pensa enviar tropes a Ucraïna, encara que Roma podria "donar suport a un possible alto el foc mitjançant iniciatives de vigilància i formació fora de les fronteres d'Ucraïna".

De la seva banda, fonts del Ministeri d'Exteriors han indicat que Espanya "serà a la solució per Ucraïna", sense concretar, però, si això inclouria desplegar soldats de l'exèrcit espanyol després d'un acord de pau.


Diferents graus d'implicació

A l'espera del que s'hagi pogut concretar en la reunió, és públic que alguns d'aquests aliats estan disposats a contribuir a enfortir l'exèrcit ucraïnès, mentre que d'altres --inclosos França, el Regne Unit i Bèlgica-- podrien fins i tot desplegar soldats a Ucraïna un cop s'assoleixi un alto el foc per dissuadir Rússia de qualsevol nova agressió. 

Tanmateix, alguns aliats mostren dubtes, esperant que Trump, que ha descartat enviar-hi tropes, concreti la seva contribució. Alemanya ha donat a entendre que, sense els Estats Units, no podrien implicar-se en les garanties de seguretat a Ucraïna, perquè consideren que és l'única dissuasió efectiva davant el risc que Rússia estengués el conflicte atacant les forces d'altres països europeus. 

Ursula von der Leyen participa en la cimera de París (Reuters/Sarah Meyssonnier)

Contacte amb Trump

El president francès, Emmanuel Macron, ha estat l'encarregat de copresidir la reunió al palau de l'Elisi. A la part final, alguns pocs líders han parlat directament amb el president Donald Trump per reclamar més sancions dels EUA contra Rússia. 

A aquesta nova trobada de la Coalició de Voluntaris hi ha acudit presencialment en representació nord-americana el principal enviat per al conflicte ucraïnès, Steve Witkoff.

També han participat en la cimera per videoconferència el primer ministre britànic, Keir Starmer; la primera ministra italiana, Giorgia Meloni; el primer ministre de Portugal, Luís Montenegro, i el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, a més de Pedro Sánchez, entre d'altres.

Sí que s'han desplaçat fins a París, entre d'altres, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa. 

Zelenski confia que Europa i els EUA augmentin la pressió a Rússia (Reuters/Sarah Meyssonnier)

Rússia, inflexible

Zelenski ha arribat a París amb confiança que Europa i els Estats Units ajudin Kíiv a "augmentar la pressió sobre Rússia per avançar cap a una solució diplomàtica", malgrat que "encara no hem vist cap senyal de Rússia que vulgui posar fi a la guerra", ha lamentat. 

I és que Rússia ha reiterat que no acceptarà cap "intervenció estrangera de cap mena". Putin es manté inflexible i torna a l'escena internacional amb més força després de la seva aparició aquest dimecres al costat del president xinès, Xi Jinping, i el líder nord-coreà, Kim Jong Un, a Pequín. 

Des de la cimera del 15 d'agost amb Donald Trump a Alaska, Putin està intensificant les seves declaracions. Adverteix que si les negociacions amb Kíiv fracassen, Moscou aconseguirà per la força els seus objectius a Ucraïna, més de tres anys després de l'inici de la invasió.

Però no només intensifica les declaracions, sinó també els atacs. La setmana passada un atac massiu amb 600 drons van fer almenys 23 morts a la capital, afectant la seu de la delegació de la Unió Europea.