Una mesquita al costat de casa: retrat d'un rebuig veïnal

Moltes nits de la tardor i l'hivern de l'any passat, el carrer Japó era un escenari de pel·lícula: furgons policials tallant el carrer, baralles, agressions, militants d'extrema dreta, joves antifeixistes, policia secreta, mediadors de l'Ajuntament i dels Mossos... I soroll, molt soroll.

Feia mesos que cada nit, sense saltar-se'n cap, un grup de veïns sortien al carrer a picar cassoles. TV3 no hi era benvinguda. Se sentien criminalitzats pels mitjans de comunicació, que sempre posaven l'accent en el factor que més ha desestabilitzat i allargat el conflicte: el suport de partits d'extrema dreta a la protesta. Deien que ells tenien arguments.

 

Quins arguments? 

Eva Fernández, veïna:

"Si és que el nostre carrer no dona per a aquesta afluència. Si jo volia anar a viure a les Rambles, ja m'hagués comprat un pis a les Rambles, però és que jo he buscat un carrer petit per viure tranquil·la."

Lola López, comissionada Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l'Ajuntament de Barcelona:

"Aquests veïns, en un primer moment, plantejaven dubtes: 'El carrer Japó és molt petit; si hi ha una aglomeració de gent no podrem passar…' A mesura que anàvem responent a aquests dubtes, anaven sortint altres coses. Anaven sortint expressions racistes, islamòfobes… 'És que jo el que no vull és uns 'moros' aquí al costat de casa.'

El conflicte -segurament el més forassenyat contra una mesquita que hi ha hagut a Catalunya- es va allargar durant més d'un any. Amb la mediació de l'Ajuntament, molts veïns van anar abandonant la protesta, però quedava un grup d'irreductibles.

 

 

Durant aquest temps, l'equip del "30 minuts" ha pogut conèixer i parlar amb tots els actors del conflicte. També amb els líders del partit d'extrema dreta Plataforma per Catalunya i l'ultradretà Democracia Nacional, que no han desaprofitat l'ocasió per difondre les seves idees contràries a l'Islam.

Albert Bruguera, delegat de Democracia Nacional a Catalunya

"El problema és la islamització cap a Europa que hi ha. És que ens estiguin canviant les tradicions i els costums, que no puguem seguir mantenint la cultura que teníem, no poder fer la Setmana Santa tranquil·lament."

Però el de la Prosperitat no ha estat l'únic conflicte contra una mesquita. Des de mitjans dels anys 90, sovint, quan una comunitat musulmana busca un nou espai, els veïns es revolten. I la pressió veïnal ha aconseguit en moltes ocasions que l'oratori no s'obri, o que ho faci en un lloc alternatiu. 

 

Reportatge relacionat: "30 minuts" Una mesquita a Premià

 

 

L'Islam dels polígons

Tots els que es quexien tenen una part de raó. Ens ho diu Josep Palacios, tècnic assessor de Ciutadania i Convivència a Mataró, fent referència a un altre cas d'oposició veïnal en uns oratoris al seu municipi fa gairebé 20 anys.

Mataró va ser el primer ajuntament que va optar per situar els dos centres de culte en polígons industrials a canvi d'un programa de participació social per pal·liar els efectes negatius de l'aïllament. Dels més de 260 oratoris que hi ha a Catalunya, entre un 30 i un 40 per cent ja són en zones perifèriques o polígons industrials, fora del casc urbà. És aquesta una tendència? És aquesta la solució? Josep Palacios:

"Jo no n'estic especialment satisfet. Però entre tots, fins i tot els veïns musulmans, vam creure que aquella era la menys dolenta possible de totes les opcions. I ja no m'atreveixo a dir la més bona. Però la menys dolenta possible."

Abdessamad El Bakali, Associació Al Ouahdda (oratori Rocafonda, Mataró)                                                          

"Era una situació temporal. Veníem aquí per 1 any o 2 i ja en portem 15. Si estem aquí i no hi ha conflicte social, millor. Però no és una norma que els centres han d'anar al polígon. El centre de culte el seu lloc ideal és el barri, amb la gent, perquè sigui accessible a tothom."

Jordi Moreras, professor d'antropologia de la Universitat Rovira i Virgili i autor d'"Una mesquita al barri"

"Té una sèrie de conseqüències molt clarament negatives, des de la percepció de dir: 'No volem tenir a casa… no volem tenir a prop de casa quelcom que ens incomoda.' "

Trobar una solució, atenent les raons d'uns i altres, és tan delicat que de vegades la recerca s'eternitza. És el cas de Santa Coloma de Gramenet, que va viure una intensa oposició veïnal el 2004. La comunitat va acceptar instal·lar-se en uns mòduls prefabricats a Can Zam, on fa 14 anys esperen una solució definitiva que no arriba mai. De conflictes no tancats, n'hi ha molts a Catalunya. 

 

 

 

Nou Barris: final del conflicte?

No ha estat aquest el criteri de l'Ajuntament de Barcelona, que ha apostat perquè la comunitat musulmana de Nou Barris obri l'oratori en el lloc que van triar. Fa uns mesos que ja hi poden resar. Els veïns contraris han seguit protestant: es queixaven que no se'ls escolta, que s'ha simplificat la protesta reduint-la a un problema de racisme, de veïns bons contra veïns dolents. Com es negocia en una situació com aquesta? Segons l'Ajuntament de Barcelona no es consulta a uns veïns sobre els drets fonamentals d'uns altres veïns. 

Lola López, comissionada Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l'Ajuntament de Barcelona

"No podem negociar el que són els drets d'uns veïns, que són els veïns musulmans. Si compleixen la normativa, si passen les inspeccions, aquests veïns tenen dret a tenir un centre de culte, perquè és un dret fonamental."

 

Potser per les citacions judicials a membres del partit ultradretà Democracia Nacional o per les multes imposades a alguns veïns, pel cansament o per l'evidència que l'oratori ha arribat al barri per quedar-s'hi, els últims mesos l'ambient s'ha tranquil·litzat. Però la polèmica serveix per posar sobre la taula l'oposició social a la presència musulmana, les pors --raonables o no--, la islamofòbia i les solucions mai perfectes per encaixar el dret fonamental a practicar la religió amb el dret dels veïns a viure tranquils. També ens permet analitzar que la llei de centres de culte del 2009, pionera a l'estat, ha estat insuficient, i que els governs municipals són els que segueixen prenent les decisions segons el seu criteri.

Zaki Alrifai, enginyer, Enginyeria Syrcat                     

"En un altre municipi de Barcelona ens van dir: 'Mira, d'aquí a dos o tres mesos hi ha unes eleccions municipals, no podem donar una mesquita perquè hi ha molta oposició en els veïns i, la veritat, no volem perdre als veïns. Si voleu , podeu demanar-ho després de les eleccions'"

 

El rebuig a les mesquites ha estat més fort a Catalunya que a la resta de l'Estat. Potser perquè és la comunitat on hi ha més musulmans. Amb el creixement dels moviments populistes a tot Europa i amb el rerefons dels atemptats terroristes, res no fa pensar que aquest sigui l'últim cas d'oposició veïnal a l'obertura d'una mesquita.