Una nit especial per celebrar els 40 anys del "30 minuts"

Quatre dècades de periodisme crític

El 19 d'octubre del 1984, el "30 minuts" es va emetre per primera vegada a TV3. Era un divendres a les nou del vespre, just després del "Telenotícies". El presentava i dirigia Joan Salvat i el primer reportatge feia una retrat sobre el Ku Klux Klan i el firmava el periodista Carles Bosch, des dels Estats Units.

Des d'aquell dia ja han passat 40 anys, durant els quals el "30 minuts" ha apropat als espectadors realitats incòmodes i qüestions fonamentals per a la nostra societat. I ho ha fet a través d'un periodisme crític i amb una mirada genuïnament diversa, en què es confronten punts de vista perquè cadascú pugui treure les seves pròpies conclusions.

Els més de 1.000 reportatges que han elaborat els equips del "30 minuts" al llarg d'aquests 40 anys estan disponibles a la plataforma 3Cat, on s'aniran sumant les propostes del programa per a aquesta nova temporada.

"Això té un 30', 40 anys de reportatges"

La nit temàtica del diumenge 27, conduïda per Agnès Marquès, posarà en relleu la importància del "30 minuts" dins l'escenari televisiu europeu. Una aposta pel territori, per la informació d'aquí de tot el món i per les grans temàtiques socials.

Serà una nit de retrobaments, on tornaran a coincidir, per exemple, Eduard Sanjuán i Txema Urkijo, un dels directors del "30 minuts", i el director de l'oficina de víctimes del terrorisme del govern basc. Tots dos van aconseguir que una víctima i un dels integrants d'ETA conversessin en el reportatge "El perdó".

Aquest programa especial també descobrirà, 30 anys després, què se n'ha fet d'"Un poble de milionaris" del Pallars Jussà a qui els va tocar la loteria, però només a la meitat dels seus habitants. Així mateix, recordarà el trànsit de la Raquel, aleshores una menor, que tot i haver nascut nen tenia clar que volia ser la dona que veurem. Aquest trànsit va ser un dels primers a tot l'Estat del qual es va fer un seguiment.

"Això té un 30', 40 anys de reportatges" és un repàs a la història de nostre país i del món a través de la mirada del "30 minuts", que també descobrirà què hi havia darrere la càmera, com es treballava abans i com es fa ara.

"'30 minuts', una mirada diferent"

Aquest treball s'endinsa al cor dels reportatges que han marcat la història del "30 minuts" i es pregunta quina ha estat la mirada genuïna del programa, amb els tres directors que ha tingut l'espai, Joan Salvat, Eduard Sanjuán i Carles Solà, i amb alguns dels autors dels reportatges més emblemàtics, com Carles Bosch, Paco Escribano, Jaume Vilalta o Roser Oliver.

"Vam aprendre a mirar la vida", explica el periodista Francesc Escribano, director d'"El bisbe de la terra oblidada", sobre Pere Casaldàliga, i de "Puig Antich, les últimes hores".

Per Carles Bosch, director de "Balseros", "el gran regal de la vida ha estat començar en una televisió que es planteja que hem de revolucionar-ho tot, amb un programa, el "30 minuts", que volia explicar temes a través d'històries i de personatges".

Per la seva banda, el reporter Jaume Vilalta afegeix: "Ha estat una manera de viure i veure".

"'30 minuts', una mirada diferent" repassa els reportatges emblemàtics d'aquests quaranta anys, amb entrevistes en profunditat als seus autors: "El Raval, l'últim esglaó", de Jaume Vilalta; "Les roses de Sarajevo", "Balseros" i "Plaça Reial", de Carles Bosch i Josep Maria Domènech; "Puig Antich, les últimes hores", de Francesc Escribano i Joan Úbeda, i "Trànsit, menors transsexuals", de Roser Oliver.

El "30 minuts" forma part d'un cercle reduït de programes degans del reporterisme de televisió a tot el món, com "Panorama", de la BBC, o "Frontline", de la PBS als Estats Units. Jean-Philippe Ceppi, director durant 19 anys de "Temps Présent" de la RTS suïssa, participa al programa i assegura que està convençut "que aquests programes, '30 minuts', 'Temps Présent', 'Four Corners' o 'Envoyé Espécial', són un patrimoni de la seva població. I  aquestes poblacions han de ser conscients de la sort increïble, del privilegi increïble de tenir aquests programes, si ho comparem amb la resta del planeta que no tenen aquesta sort."