Una selectivitat polititzada
Un, dos, tres. Tres dies d'exàmens. Tres dies de nervis, de mal de panxa, i fora! Tres dies i la llibertat.
Gairebé 42.000 estudiants passen avui, demà i demà passat pel calvari de la selectivitat. Calvari... més pel cerimonial, més per la llegenda que l'acompanya, que no pas pel que realment acaba sent. Són exàmens i prou. És cert que hi ha gent que s'hi juga molt, que necessita una bona nota a la selectivitat per entrar a la carrera que vol estudiar. Però, de veritat, per sort, hi ha vida després i més enllà de la selectivitat. Però bé, això ho descobrim després.
També descobrim després que fins i tot això, les proves per entrar a la universitat, estan polititzades. La selectivitat d'aquest any, en principi, serà l'última tal com la coneixem. L'última llei d'educació, la LOMLOE, estableix un nou model de selectivitat que s'hauria d'aplicar l'any que ve i que preveu unes proves adaptades als currículums actuals.
S'ha de regular via decret del govern espanyol, com seran exactament els exàmens; però amb la convocatòria d'eleccions anticipades, aquest decret ha quedat -de moment- al calaix de temes pendents. I segons com vagi la cosa el 23 de juliol, pot ser que vagi directament a la paperera. Alberto Núñez Feijóo ja ha avisat que la llei d'educació no li fa el pes, i que si governa, la canviarà. També es carregarà la llei trans, la de la memòria democràtica i -evidentment- la supressió de la sedició del Codi Penal.
La política travessa la vida dels ciutadans. En teoria, per millorar-la, però a la pràctica, l'acaba condicionant de mala manera. Els alumnes que faran la selectivitat l'any que ve no saben quin tipus d'examen s'hi trobaran. Dependrà de qui governi (nota mental a l'hora de treure's la mandra de sobre per anar a votar). Com si no fos poca, l'angoixa que provoca la selectivitat, ara hi afegim també aquesta incertesa per la política.
Una incertesa que malauradament ja forma part del sistema educatiu. De mitjana, a Espanya les reformes educatives duren 7 anys en vigor. Això vol dir que s'han fet moltes giragonses, que ha estat impossible consolidar cap model educatiu, perquè no hi ha hagut marge per implementar els canvis i fer que madurin.
És molt trist que durant dècades, la política hagi estat incapaç d'arribar a un pacte de mínims per blindar l'educació, que és la inversió de futur de cada generació. Ha estat impossible fins ara i ho seguirà sent. A les comunitats on governarà el PP (i especialment on tingui l'ajuda de Vox) ja es veuen a venir un altre cop de volant. Encara trobo que ens en hem sortit massa bé i tot.
