Una substància dels bolets al·lucinògens sembla efectiva contra la depressió persistent
La psilocibina, una substància que es troba en diferents espècies de bolets al·lucinògens, ha mostrat certa efectivitat contra la depressió persistent en un assaig de fase 2.
L'assaig l'ha fet un ampli equip internacional i els resultats s'han publicat al New England Journal of Medicine. Un dels autors és Óscar Álvarez, investigador a l'Institut de Recerca de Sant Joan de Déu i psiquiatre del SATMI (Programa d'Atenció en Salut Mental a Persones Immigrades) i de l'Hospital de Dia de la Xarxa de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
L'objectiu de l'estudi era esbrinar si, com suggerien estudis anteriors, la psilocibina era efectiva en el tractament de la depressió resistent als tractaments actuals.
Hi van participar 233 pacients, dividits en tres grups. Els d'un grup van rebre una sola dosi de 25 mil·ligrams de psilocibina. Els del segon grup en van prendre 10 mg i els del tercer, que feien de control, 1 mg.
La recerca sobre l'ús d'aquestes substàncies en psiquiatria es porta a terme des de fa uns anys i fins i tot en alguns països se n'ha autoritzat l'ús mèdic controlat. És el cas del Canadà, on es va autoritzar l'ús de drogues com la psilocibina o l'MDMA (l'anomenat èxtasi) sota condicions estrictes i en casos concrets.
Quan es va produir aquesta notícia, el doctor Álvarez ja va explicar al 324.cat que, segons els resultats preliminars del seu estudi, la psilocibina "és efectiva i que amb una sola dosi millora significativament l'estat depressiu".
L'assaig es va dur a terme en 22 centres de deu països europeus (entre ells l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l'Hospital del Mar), els Estats Units i el Canadà entre l'1 de març del 2019 i el 27 de setembre del 2021. Als participants se'ls va fer un seguiment durant 12 setmanes després del tractament.
Els resultats van mostrar que en el grup que rebia 25 mg hi va haver remissió de la depressió a les tres setmanes, però no es va mantenir en tots al cap de 12 setmanes. També es va veure que la dosi de 10 mg no reduïa la depressió.
Concretament, el 29% dels participants del primer grup no presentava símptomes a les tres setmanes i un de cada cinc havia millorat de forma significativa a les 12 setmanes.
Un tractament viable, però calen més estudis
Els efectes secundaris adversos es van donar en 179 dels participants (el 79%) i incloïen mal de cap, nàusees i mareig. Els efectes adversos greus van afectar un 3% dels participants que van rebre 25 mg, el 4% dels que en rebien 10 mg i cap dels que en rebien 1 mg. Entre els efectes greus hi havia pensaments suïcides o autolesions.
La conclusió dels autors és que els resultats mostren la viabilitat de la psilocibina per tractat aquests pacients, però demanen més proves:
Calen assaigs més prolongats i amplis, que incloguin comparació amb tractaments actuals contra la depressió, per determinar l'efectivitat i la seguretat de la psilocibina per a la depressió resistent.
En un comentari que acompanya l'article, la doctora Bertha K. Madras, de l'Hospital McLean i l'Escola de Medicina Harvard, reconeix que els resultats són interessants, però també aporta molts matisos.
Així, afirma que la incidència de la resposta va ser menor que en grans assaigs d'antidepressius convencionals per a depressió major i els resultats, menys consistents que en altres estudis sobre la psilocibina.
També considera que els protocols per administrar al·lucinògens es troben amb dificultats, perquè arran dels efectes impredictibles d'aquestes substàncies "l'administració ha d'anar acompanyada necessàriament d'un programa extensiu i no tradicional de psicoteràpia".
També critica els esforços de sectors industrials que dirigeixen campanyes per incrementar la demanda d'aquestes substàncies i per fer veure que la legalització aportarà ingressos en impostos.
Sobre això, afirma que si la legalització i la comercialització van aliades amb el moviment mèdic, podrien proliferar botigues i centres de tractament "fins i tot per a poblacions vulnerables i protocols mèdics rigorosament dissenyats estaran compromesos".
Acaba dient que els Estats Units van errar a l'hora de prevenir l'actuació conjunta del sector biomèdic i les empreses en el cas del cànnabis. Però tot i això considera estimulant que aquestes substàncies mostrin beneficis a curt termini en poblacions seleccionades i que l'interès dels investigadors en aquest camp continuarà sent alt, sobretot perquè desenvolupar antidepressius que s'uneixen al mateix receptor sense provocar al·lucinacions pot ser assolible.
