Uns científics suecs identifiquen les parts del cervell que decideixen què val la pena recordar
L'estudi pot ajudar a comprendre millor el procés de la memòria en els éssers humans i pren el relleu d'una investigació de científics nord-americans que es va publicar al mes de juny i que assegurava que oblidar la informació menys important fa que sigui més senzill recordar la més rellevant. És en aquest procés selectiu d'informació necessària on entren en joc els ganglis de la base del cervell, uns importants nuclis cerebrals interconnectats amb l'escorça cerebral, el tàlem i la tija cerebral que en els mamíefrs estan associats a la funció motriu, emocional, d'aprenentatge i de pensament.
Aquests nuclis actuen com una mena de vigilant a la porta d'una discoteca (una discoteca que, en aquest cas, seria l'escorça prefrontal, la part del cervell que intervé en el procés de recuperació de les informacions guardades a la memòria). "Podem emmagatzemar informació a la memòria de treball en la mesura que recordem la informació rellevant", afirmen els experts a la revista, on consideren que la seva investigació mostra "que l'activitat de l'escorça prefrontal i dels ganglis basals precedeix el filtre d'informació irrellevant i aquesta activitat indica fins a quin punt només s'emmagatzema la informació rellevant".
En les proves del seu estudi, els científics han observat que les persones que presentaven més activitat als ganglis de la base del cervell eren les que podien retenir més informació a la memòria temporal en línia. A més, l'activitat d'aquest nucli del cervell i de l'escorça prefrontal es va incrementar quan va arribar el moment de decidir si calia recordar certs estímuls visuals que els investigadors havien col·locat entre les imatges només per distreure.
"El nostre estudi posa de relleu el mecanisme a través del qual l'activitat dels ganglis basals i frontals controla l'accés a la memòria de treball a l'escorça parietal dels humans, i suposa una important contribució a les diferències entre les memòries dels individus", apunten els investigadors. El terme "memòria de treball" el va introduir el 1976 el psicòleg britànic Alan Baddeley per definir a la memòria temporal en línia que els humans utilitzem per a certes tasques i per resoldre determinats problemes que es plantegen en el dia a dia.
