"Valencia/Valéncia": pas endavant de l'Ajuntament per castellanitzar el topònim a proposta de Vox
El ple de l'Ajuntament de València ha aprovat aquest dimarts el canvi de denominació del municipi per una versió bilingüe i la forma "Valéncia" --amb accent tancat-- per a la denominació en valencià. La Comissió de Cultura de l'Ajuntament de València, amb el suport de PP i Vox, ha donat llum verda a una proposta perquè el nom oficial de la ciutat passi a ser bilingüe "Valencia/Valéncia" a proposta del partit d'extrema dreta.
El procés s'ha traslladat aquest dimarts al ple municipal per iniciar l'expedient, que requereix majoria absoluta. Un cop aprovat, s'obre un període d'exposició pública de 20 dies hàbils. Així, s'enviarà al Consell de la Generalitat per a la ratificació definitiva segons la normativa actual.
La decisió es fonamenta en un estudi signat per l'acadèmic Abelard Saragossà, que defensa l'accent tancat perquè, segons ells, s'ajusta "a la pronunciació tradicional i majoritària" entre els residents.
El debat del ple ha estat tens; l'oposició de Compromís i socialistes critiquen que la denominació bilingüe suposi un pas enrere per al valencià.
La votació ha tirat endavant amb els vots de PP i Vox, però amb l'aprovació de la mesura no s'acaba aquest procés, perquè el canvi en el topònim cal que passi per la Generalitat Valenciana.
Ara bé, tal com ha apuntat en el ple Compromís, aquesta formulació amb la forma castellana primer contravé el decret de regulació dels criteris i procediment per al canvi de denominació dels municipis, que apunta que en les zones valencianoparlants "en primer lloc, anirà la denominació en la forma valenciana, seguit de la barra i el nom en castellà".
El nom en valencià
El nom de la ciutat de València ha estat emprat com a camp de batalla de la castellanització de la toponímia al País Valencià. Després del franquisme, quan el nom de la ciutat va ser castellanitzat, no va ser fins al 2016 que l'alcalde Joan Ribó, de Compromís, va impulsar la denominació original de la ciutat com a "València". Va donar llum verda a una normativa aprovada el 1996 però mai executada.
Aquesta decisió va rebre el suport de l'AVL i va ser avalada pel Tribunal Superior de Justícia valencià el 2019, quan es va desestimar el recurs del PP.
Ara, el consistori de María José Catalá, empesa per la formació de Santiago Abascal, vol oficialitzar la forma amb accent tancat, que contradiu l'ortografia normativa del valencià reconeguda per l'AVL i l'Institut d'Estudis Catalans.
I això ho volen fer basant-se en un informe del filòleg i acadèmic de l'AVL Abelard Saragossà que opta per la doble denominació i per l'accent tancat que propugnen les acientífiques "normes del Puig", promogudes per entitats secessionistes, com Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), que neguen la unitat de la llengua. Catalá va encomanar-li l'informe a ell perquè és defensor d'aquesta denominació, contradient el criteri de l'AVL.
La batalla del nom
Els intents del PP de castellanitzar els noms de pobles, ciutats, vil·les i indrets arreu dels Països Catalans forma part de la batalla cultural que duen a terme en contra de la cultura i la llengua pròpia tant del País Valencià com de les Illes Balears. Els exemples es compten a cabassos: Alacant/Alicante, Alcoi/Alcoy, Elx/Elche, Sagunt/Sagunto, Peníscola/Peñíscola, Oriola/Orihuela, Borriana/Burriana, La Vila Joiosa/Villajoyosa...
En total, segons dades del Registre d'Entitats Locals del País Valencià, hi ha actualment 35 municipis amb denominació bilingüe oficial, totes a la zona valencianoparlant.
I els intents per castellanitzar-ne d'altres no s'aturen. El 2021 l'Ajuntament de Calp va intentar tornar a la denominació Calp/Calpe.
També a les Balears
A les Illes Balears també hi ha hagut retrocessos. El 2011, el govern de José Ramón Bauzá va modificar la Llei de Normalització Lingüística per permetre la doble denominació, revertida posteriorment el 2015 amb l'arribada del nou executiu.
La ciutat de Maó és un clar exemple de l'estira-i-arronsa de la doble denominació. L'any 2012 el ple de l'Ajuntament de la capital menorquina, governat en majoria absoluta pel Partit Popular, va dictar que el nom oficial de Maó havia de ser Maó-Mahón, que el 2021 va tornar al nom oficial només en català.
Després de les eleccions del 24 de maig de 2015, el Parlament de les Illes Balears va modificar la Llei de Normalització Lingüística per tal de garantir que l'única forma oficial dels topònims de la comunitat autònoma de les Illes Balears sigui la pròpia i en llengua pròpia.
Enèsim atac a la llengua
Aquesta és l'enèsima agressió a la llengua per part del PP i de Vox al País Valencià.
El govern de Carlos Mazón, per exemple, ha tirat endavant la consulta per la llengua base a l'escola i la retallada de pressupost a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Així mateix, el govern municipal d'Alacant va demanar a les Corts que la ciutat deixés de formar part de la zona valencianoparlant i modificar les zones lingüístiques marcades des del 1983.
I a les Illes Balears, l'executiu de Marga Prohens va tirar endavant els pressupostos a canvi de diverses exigències de Vox. A l'edifici del Consolat de Mar han acceptat la reforma de la llei balear d'educació amb l'objectiu de garantir la vehicularitat del castellà a l'ensenyament i "el coneixement de l'espanyol al sistema educatiu" i han flexibilitzat les exigències de coneixements de català als empleats públics.
