Valls ha canviat d'Àliga sis cops en 90 anys: polèmiques i anècdotes d'aquesta figura
Valls té nova Àliga. I és molt diferent de l'anterior, que ja era molt diferent de l'anterior. I el canvi ha generat polèmica, com també en va generar el d'abans. Una ciutat, sis Àligues en menys d'un segle i moltes anècdotes sobre aquesta figura del seguici tan estimada.
El dia de la patrona, la Mare de Déu de la Candela, Valls va estrenar la nova figura de l'Àliga. És de colors foscos, feta de fusta i tela de lli policromada. Amb ella es recupera la imatge de la figura barroca destruïda el 1936 durant la Guerra Civil.
"L'any 1700 tenim el primer document que certifica que la ciutat de Valls tenia una Àliga. Al llarg del segle XVIII i XIX trobem que aquesta Àliga es va restaurant, però en cap cas hem trobat cap document que digui que es fa una nova Àliga. Per tant, encara no hi ha cap evidència documental que ens negui que l'Àliga que va arribar a l'any 36 no és precisament la del 1700" relata Albert Oliva, membre de la comissió del Seguici Cerimonial de Valls.
325 anys de tradició festiva
L'estrena de la figura s'ha fet coincidir amb l'efemèride dels 325 anys de la primera referència a una Àliga a la ciutat.
El canvi de figura, però, no ha agradat a tothom i a la ciutat s'ha obert un debat ben viu.
L'anterior figura de l'àliga era del 1991 i l'Ajuntament explica que tenia problemes en l'estructura: "En el moment en què se'ns planteja això, parlem amb la Comissió del Seguici Cerimonial, que ens diu que és l'oportunitat, en lloc de fer una intervenció en l'àliga del 91, de recuperar l'àliga que hi havia, l'àliga barroca", detalla la regidora de Cultura, Rosa Maria Rovira.
Per la Comissió, la nova Àliga encaixa millor amb tot el ritual que envolta la figura, que s'ha mantingut gairebé ininterrompudament: "Des de les sortides que fa la mateixa peça --per Sant Joan i per Corpus-- com també pel que fa a la música, el vestuari dels aliguers, la presència d'aligons, el colom a la boca ... Tot això s'havia mantingut i el que ha anat canviant al llarg dels anys és la peça. Ara retorna la peça històrica, que era segurament l'únic element que ens faltava de tot aquest ritual barroc", diu Jordi Robert, membre de la Comissió del Seguici.
Per explicar el canvi s'han programat diverses activitats, com xerrades i una exposició on es mostra la història de les diverses àligues vallenques.
Sis Àligues diferents en 90 anys
Després de la destrucció de l'Àliga el 1936, un any després d'acabar la guerra l'Ajuntament encarrega la construcció d'una altra Àliga. Però la misèria de la postguerra fa impossible que l'encàrrec arribi a temps per les festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela del 1941.
Vint anys després, la figura reapareix... al capdamunt d'una falla. "És un escarni públic d'uns fets que van passar 20 anys abans, de no poder-se estrenar l'àliga" explica Oliva.
Aquell mateix dia del 1961 es presentava una altra de les Àligues que va tenir la ciutat. "De seguida es va veure que era una àliga molt grossa, molt pesada i amb molt de material potser inapropiat per una àliga així. De fet, el mateix any, per la festa de Corpus, feia la professó i les ales es van anar obrint fins que van caure a terra" segueix Oliva.
En una visita a la ciutat, Dalí se'n va interessar i la ciutat l'hi va regalar: "L'alcalde del moment de seguida va veure una oportunitat també mediàtica per posar Valls en la història i en la trajectòria de Dalí. I així va ser com l'àliga va viatjar fins a la Costa Brava en un camió."
I Valls tornava a estar sense Àliga. Així que en van encarregar una altra, que es va estrenar el 1971 i que era menys esvelta que les anteriors. "La meva àliga de referència és la del 71, que és la que vaig conèixer de molt petit i la que vaig viure amb més intensitat quan era una criatura. I al 91 me la van canviar", ens explica Francesc Murillo, vallenc i historiador. "En aquell primer moment em va costar una mica. Però després li vaig agafar tota l'estima del món. Com també li tindré en aquesta altra, que hem fet el canvi ara. Hem recuperat l'àliga original, l'antiga, la barroca, la del 1700. Crec que és un encert recuperar-la."
L'Àliga del 1991 va trencar amb l'estètica de les seves predecessores. Una Àliga platejada i avantguardista que ha estat símbol de Valls durant 35 anys.
"També té moltes anècdotes per explicar", diu Oliva. "Aquest aspecte tan futurista, que és més simbòlic que altra cosa, també li ha donat el nom de 'la cafetera'", comenta. I afegeix que "quan es va estrenar no tenia ulls. Tenia una òrbita, però sense la nineta. I la gent de Valls l'hi va fer pintar per poder sortir a la professó."
L'Àliga del 71 s'ha restaurat per a l'ocasió i juntament amb la del 91 es conservaran i passaran a formar part del fons patrimonial del Museu de Valls.
