Verí de granota, Novitxok o poloni-210: com han mort enverinats alguns opositors russos
Taurons, cocodrils, hipopòtams, escorpins o lleons són algunes de les espècies animals més temudes pels humans per la seva suposada perillositat. Però gairebé ningú pensaria que una diminuta granota de la mida d'una ungla té una capacitat mortífera infinitament més gran.
És la granota punta de fletxa de Anthony, un amfibi d'uns dos centímetres de llarg amb una pell llisa amb vistoses franges blanques i vermelles en forma de fletxa, que viu només en remotes zones del sud-oest de l'Equador.
És precisament la seva pell el que la fa mortífera. Conté una substància letal i sense antídot: l'epibatidina, una neurotoxina 200 vegades més potent que la morfina. N'hi ha prou amb un microgram d'aquest alcaloide per matar una persona en pocs minuts.
L'epibatidina és la substància que s'ha trobat en l'organisme de l'opositor rus Aleksei Navalni, segons revela un informe encarregat per cinc països europeus després de la seva mort.
Però aquest alcaloide només es troba a la pell de les granotes punta de fletxa que viuen en el seu entorn natural, no en les que estan en laboratori, perquè es genera en funció dels aliments (insectes) que ingereixen.
Quines probabilitats hi havia que Aleksei Navalni entrés en contacte accidentalment amb la pell d'aquesta granota de l'Equador en el penal de l'Àrtic rus en què estava reclòs? La resposta és que no n'hi ha cap. Això és el que pensen el Regne Unit, França, Alemanya, Suècia i els Països Baixos, que acusen Rússia d'haver enverinat Navalni ara fa dos anys.
No és la primera vegada que s'acusa els serveis secrets de Rússia, i indirectament Vladímir Putin, d'eliminar els dissidents fent servir verins i substàncies tòxiques letals.
El mateix Navalni ja va viure dos episodis d'enverinament previs que el van deixar en coma durant dies, però que no el van matar.
Novitxok
L'agost del 2020, quan viatjava en un vol de Sibèria a Moscou, Aleksei Navalni va començar a trobar-se malament. Suant, amb vertigen i desorientat, es va aixecar per demanar ajuda a la tripulació. Tot seguit, es va desplomar al passadís.
Mentre estava ingressat en coma i connectat a un respirador en un hospital d'Omsk, el seu equip ja va denunciar que havien posat verí al te que li van servir a l'avió.
Amb l'ajuda d'una ONG van aconseguir treure Navalni de Rússia perquè rebés tractament mèdic a Berlín. Les proves toxicològiques que li van fer a l'hospital universitari La Charité en col·laboració amb un laboratori de l'exèrcit alemany mostraven que la substància utilitzada contra Navalni era Novitxok, un potent agent nerviós desenvolupat per la Unió Soviètica en la dècada dels 70 com a arma química indetectable.
Els serveis d'intel·ligència russos ja haurien fet servir Novitxok contra l'exagent del KGB rus Serguei Skripal i la seva filla, l'any 2018. Skripal va ser condemnat l'any 2006 per fer contraespionatge per al Regne Unit. Va poder sortir de Rússia en un intercanvi d'agents dels serveis secrets dels dos països i vivia refugiat a Anglaterra.
El març del 2018 ell i la seva filla Júlia van prendre una beguda en un pub de Salisbury i poca estona després els van trobar inconscients asseguts en un banc d'un centre comercial. Davant les sospites que havien estat enverinats pels serveis secrets russos amb Novitxok, les autoritats van demanar a tothom que hagués estat als llocs que pare i filla van visitar aquell dia que netegessin a consciència la roba i sabates que portaven.
El Regne Unit va culpar el Servei Federal de Seguretat (FSB), el successor del KGB soviètic, i el servei d'intel·ligència militar rus (GRU) de l'enverinament de Serguei Skripal i la seva filla.
Poloni-210
Dos anys abans de l'enverinament de Skripal, un altre desertor rus i crític amb Vladímir Putin, Aleksandr Litvinenko, va tenir una mort angoixant i lenta després de beure una tassa de te.
Litvinenko també era un exagent del KGB que vivia refugiat al Regne Unit. Havia escrit llibres en què acusava Vladímir Putin de crear un clima de terror amb explosions i atacs terroristes per ajudar a impulsar la seva figura en la carrera fins al Kremlin.
Va morir el novembre del 2006, enverinat amb la substància radioactiva poloni-210. Tres setmanes abans havia pres un te al bar d'un hotel de Londres en companyia de dos excol·legues de l'espionatge rus.
La policia britànica va trobar restes de poloni al bar i a la tassa, i va acusar els dos exagents russos del crim. Moscou sempre va negar qualsevol implicació i va rebutjar extradir-los. Un d'ells va ser posteriorment diputat a la Duma.
El Tribunal Europeu de Drets Humans va donar la raó al Regne Unit el 2021, quinze anys després de la mort d'Aleksandr Litvinenko, i va sentenciar que l'enverinament era imputable a Rússia.
La guerra química a Ucraïna
Sense arribar a la potència letal de l'epibatidina, el Novitxok o el poloni, la cloropicrina s'hauria convertit en una arma recurrent de l'exèrcit rus a Ucraïna.
La cloropicrina és un component químic altament tòxic i irritant, que té aplicacions com a fungicida i insecticida. Ucraïna denuncia que Rússia el fa servir de forma habitual contra els seus soldats.
Un informe fet l'any passat per Alemanya i els Països Baixos va concloure que l'ús de productes químics com la cloropicrina és "una pràctica estàndard i habitual" militar de les forces russes. Segons l'informe, Rússia faria servir drons per llançar bombetes i ampolles plenes d'aquest líquid per minar les tropes ucraïneses.
El Ministeri de Defensa ucraïnès ha informat de més de 9.000 incidents d'ús de productes químics prohibits, que han provocat 2.500 ferits i almenys tres morts.
Sospitoses defenestracions
En els últims anys, un nombre sorprenent d'empresaris i exmembres de l'administració russa han mort de forma accidental després de caure per finestres o balcons. Són morts que es tanquen habitualment com a suïcidis, però que han aixecat sospites.
Igual que l'enverinament amb substàncies tan poc conegudes com l'epibatidina, la defenestració és un final violent que no deixa evidències de l'arma que s'ha fet servir i dificulta assenyalar l'autoria del crim.
Ravil Maganov, president executiu de Lukoil, el segon productor de petroli més gran de Rússia, va morir el setembre del 2022 en caure per una finestra des del sisè pis d'un hospital. Lukoil havia estat una de les poques grans empreses russes que havia criticat la invasió d'Ucraïna.
Mikhaïl Watford i Serguei Protosenya, dos empresaris energètics que s'havien distanciat de Vladímir Putin després de la invasió russa d'Ucraïna, també van morir, oficialment s'haurien suïcidat, el primer a Londres i el segon a Lloret de Mar.
