Vicky Peña: "M'agradaria tornar a coincidir amb la meva mare damunt dels escenaris"
Vicky Peña va començar els seus passos en el món de la interpretació professional el 1974, amb "El criat de dos amos", de Carlo Goldoni, dirigida per Esteve Polls. "En realitat, jo no volia ser actriu. Els meus pares s'hi dedicaven i a mi no em resultava atractiu, ho veia complicadíssim", ha confessat Peña.
La Carulla, gran actriu i mare
Finalment, i després de treballar uns quants anys a l'Hospital Clínic com a infermera, va decidir donar una oportunitat al teatre: "Quan li vaig dir a la meva mare (Montserrat Carulla) que volia ser actriu, em va dir: 'Ja saps on et fiques'", ha recordat.
Sobre la Carulla, Vicky Peña ha confessat: "M'agradaria tornar a coincidir amb la meva mare damunt dels escenaris, però no pot ser." També ha reconegut: "Trobo a faltar el seu afecte, la seva presència, els seus consells... Una mare sempre es troba a faltar i un pare, també."
Vicky Peña ha volgut reivindicar la figura dels grans actors i actrius de la història de Catalunya: "Som un país amb una memòria molt curta, no reflexionem sobre el que va passar ahir. En el món del teatre, per exemple, hi ha hagut grans actors i actrius catalans, però sembla que no en volem saber res, com si no haguessin existit." I ha afegit: "El patrimoni cultural està molt menystingut."
Rebre un Premi Nacional mentre gestiones l'atur
L'actriu ha recordat l'anècdota de quan va rebre la notícia que li concedirien el Premi Nacional de Teatre 2009: "Em van trucar al mòbil quan em trobava a l'oficina del SOC del carrer Aragó de Barcelona. Va ser curiós, però en la nostra professió és molt habitual demanar l'atur."
Sobre el món de la interpretació, Peña ha dit: "És un ofici que m'ha produït molt plaer, també molts maldecaps, i de vegades és difícil compaginar-lo amb la vida familiar, però m'ha donat molta vida, soc com soc, sigui com sigui, per aquesta professió."
