Víctimes de violència masclista amb protecció: "És com una malaltia crònica, hi has de conviure"
"És com si agafessis una malaltia per a tota la vida. Una malaltia amb què has d'aprendre a conviure". Així defineix la seva situació la Natàlia Morlas, una dona de 50 anys víctima de violència masclista que ha estat set anys sota protecció policial.
L'any 2025 els Mossos d'Esquadra van fer 1.500 proteccions policials, un 23% més que l'any anterior, segons dades que els Mossos d'Esquadra han avançat a 3CatInfo.
Tot i que les proteccions s'incrementen, les denúncies s'estabilitzen per primera vegada des de la pandèmia i es mantenen, de mitjana, en 46 al dia.
Com es determinen les mesures de protecció?
Totes les víctimes que arriben a Mossos d'Esquadra tenen un expedient amb un grau de risc. El risc s'obté en funció de les respostes d'un qüestionari, i independentment del que acabi decidint el jutge, s'assigna un seguiment o una protecció.
La caporala cap de la Unitat Central d'Atenció i seguiment a les víctimes dels Mossos, Eva Martín, especifica a 3CatInfo que es considera violència de gènere "aquella que es dona en les relacions de parella i on la víctima és la dona i l'agressor, l'home".
El 2025 es va fer seguiment policial a 14.172 víctimes de violència de gènere. D'aquestes, tres de cada quatre, és a dir, més del 75%, tenien mesures de protecció judicial en vigor.
Quan el nivell de risc és mitjà, alt o molt alt, s'ofereixen a les víctimes mesures de protecció. Si l'accepten, s'organitza en funció de les rutines diàries de les dones.
Es fa un mapa de seguretat per estudiar la seva situació, el seu entorn, on viu i on hi ha punts de risc.
A partir d'aquí, explica la caporal, es determinen mesures com acompanyaments a la feina o a buscar els nens a l'escola, o visites diàries a domicili.
Cada tres mesos reavaluen els nivells de risc, i també se'ls proporciona un telèfon directe amb el cap de torn operatiu. "Segons cada víctima, les accions són diferents", explica.
Polseres, les dues cares de la moneda
En els casos que el jutjat ho determini, l'ordre d'allunyament pot anar acompanyada d'un dispositiu que localitza l'agressor.
Consta de dues parts: la polsera, que porta l'home normalment al turmell, i un avisador, que porta la víctima i que s'activa quan està a pocs metres d'infringir l'ordre.
Això, però, en molts casos també es converteix en una arma de coacció, tal com explica Natalia Morlas, víctima de violència de gènere i presidenta de l'associació Somos Más: "Igual que serveix per a la teva protecció, també serveix perquè el maltractador estigui fent saltar l'avís a qualsevol hora del dia o de la nit. Això no és viure."
Segons dades dels Mossos, a Catalunya hi ha 137 homes amb braçalets per controlar que no trenquin les ordres d'allunyament de les seves víctimes.
Per Natalia Morlas, s'haurien d'endurir les penes: "Hem de posar el focus en els maltractadors, en posar sentències que siguin un avís a navegants."
És molt barat això de maltractar dones i criatures.
A 31 de desembre del 2025, els Mossos estaven donant protecció policial a 151 dones a Catalunya que es trobaven en risc mitjà, alt o molt alt. Això és un 50% més que l'any anterior.
