Víctimes del Patronato de Protección a la Mujer demanen reconeixement: "Moltes es van suïcidar"
Les supervivents que van patir la repressió del Patronato de Protección a la Mujer han anat al Congrés per demanar que siguin reconegudes per la llei de memòria democràtica com a víctimes del franquisme, tal com passa amb la resta de represaliats.
Maria Forns, que amb 16 anys va ser obligada per la seva família a ingressar a la institució, recorda que l'objectiu oficial era abolir la prostitució, "però la pràctica controlava la moral sexual de les dones".
El seu ha estat un dels testimonis que han pogut escoltar a la comissió d'igualtat, que fa uns dies va aprovar una proposició no de llei per reformar el text actual i incloure-les en el nou.
Les víctimes han arribat al Congrés acompanyades pel grup de suport a les represaliades del Patronato de Protección a la Mujer, que demana la creació d'una comissió d'investigació i que quedi clara "la voluntat de no repetició" d'aquests fets, com explica Antònia Paradell.
Forns recorda que els presos del franquisme "han estat indemnitzats pel temps que van estar tancats", i per això demana que se'ls apliqui el mateix tracte i que puguin tenir accés a recursos terapèutics públics gratuïts per afrontar les seqüeles que els va comportar l'ingrés a la institució.
"Moltíssimes dones es van suïcidar"
Durant la comissió, les representants del Grup de Suport a les represaliades han denunciat les vulneracions de drets que van patir durant l'estada en centres de reclusió vinculats a la institució.
En aquest sentit, la representant Anna Miñarro ha assenyalat que "moltíssimes" dones es van suïcidar "perquè no tenien la força de caràcter suficient per aguantar tanta indignitat", després de diagnòstics "interessats" al Patronat.
Forns, durant la seva intervenció, ha explicat les "violacions sistemàtiques de drets humans" de les noies exercides per monges que "formaven part del sistema de poder amb jerarquia masculina i comptaven amb alguns sinistres professionals de la psiquiatria política".
"Les noies podien ser internades per múltiples causes: un embaràs fora del matrimoni, una actitud rebel, una mala relació amb el pare, manifestar-se, llegir llibres prohibits o haver marxat de casa", ha assegurat.
A més, ha apuntat que aquestes joves podien ser denunciades per un veí, un familiar, un sacerdot o una visitadora social, "per comportaments considerats immorals en les dones però no en els homes: fumar, portar la faldilla massa curta, besar-se en públic, entre d'altres".
Lluita també al Parlament
La lluita pel reconeixement del que van passar aquestes dones al Patronato de Protección a la Mujer no només es lliura al Congrés dels Diputats, sinó que a l'abril ja van anar al Parlament de Catalunya perquè siguin incorporades a la llei de memòria democràtica que s'està tramitant.
El Patronato de Protección a la Mujer, que va ser gestionat per ordes de monges, es va crear el 1941 i va continuar actiu fins al 1985.
