Vilanova i la Geltrú converteix en espai natural el que havia de ser un barri sencer
Vilanova i la Geltrú ha guanyat més de deu hectàrees d'espai natural just a tocar del mar. Es tracta de la zona coneguda com la Platja Llarga. Després d'uns centenars de metres de sorra, terra endins, s'hi ha replantat flora autòctona, s'han recuperat tres llacunes i també s'està treballant per treure espècies vegetals invasores.
De retruc, els animals propis del litoral mediterrani s'estan retrobant amb un paisatge per a ells desconegut, però que és força semblant al que tenia la Platja Llarga fa dècades. Ocells, amfibis i insectes estan començant a fer-se seu l'espai.
"Això és un laboratori viu. Estem fent proves per veure com amb aquesta regeneració podem evitar els efectes del canvi climàtic i la crescuda del mar", explica la regidora d'Emergència Climàtica, Iolanda Sánchez Alcaraz.
El que avui és un laboratori natural fa 20 anys havia de ser un barri sencer. A la Platja Llarga s'hi va projectar construir una zona residencial amb habitatges a primera línia de mar sense tenir en compte que és una zona inundable.
De fet, van arribar a començar les obres i, fins no fa gaire, encara hi havia la caseta on es venien els pisos sobre plànol en estat d'abandonament. Sobre el paper, s'hi havien d'aixecar 250 pisos i un hotel.
La lluita veïnal, però, va aconseguir aturar aquest projecte. Les mobilitzacions van rebre de seguida el suport de l'Ajuntament i, posteriorment, la Generalitat hi va acabar intervenint per arribar a un acord amb l'empresa promotora a canvi d'uns altres terrenys més allunyats del mar per construir.
Durant anys, la zona de la Platja Llarga es va convertir en un espai abandonat, on es feien abocaments il·legals de runa. Finalment, però, amb el finançament de la Unió Europea es va poder recuperar el vell projecte de renaturalitzar tota aquesta zona.
Un projecte que avui és una realitat que combina la protecció de la natura amb un camí delimitat per cordes per on es pot passejar.
Enric Garriga, de l'associació veïnal del Barri de Mar, es mostra satisfet en veure que aquelles velles reivindicacions han estat escoltades anys després.
La Platja Llarga és un exemple que demostra que sí que es pot retornar a la zona natural una zona que havia de ser urbanitzada.
Fenòmens com el de la dana al País Valencià han fet posar el focus a la problemàtica que poden suposar les construccions en zones inundables.
En aquest sentit, experts ja fa temps que reclamen una revisió de tot el litoral. El director del laboratori d'enginyeria marítima de la UPC, Agustín Sánchez Arcilla, destaca que la recuperació de l'espai natural de la Platja Llarga de Vilanova i la Geltrú és un model a seguir que s'hauria d'aplicar a molts altres llocs que estan en situació de risc en cas d'una crescuda del nivell del mar.
Com més ecosistemes i sistemes naturals posem al davant de les zones rígides, com una zona urbanitzada o bé una via de tren, més fàcil ho tindrem per reduir els riscos d'aquestes tempestes, danes o gotes fredes.
