Viure la pandèmia a Madrid, més fàcil que a Catalunya

Aquest cap de setmana he estat a Madrid i he entès per què el govern espanyol, que viu a Madrid, encara manté l'obligació de portar mascareta al carrer. És perquè és l'única cosa que allà recorda a la gent que estem en pandèmia. A diferència de com hem viscut la sisena onada a Catalunya, a Madrid no han tingut toc de queda, ni limitacions d'aforaments, ni oci nocturn tancat ni saben què vol dir haver d'ensenyar el passaport covid enlloc.

El restaurant on vam sopar dissabte era l'exemple perfecte d'aquesta llibertat que defensa Ayuso als quatre vents. Un cop van acabar els sopars s'aparten una mica les taules, puja la música i a ballar. Fins i tot en un moment de màxima eufòria, els assistents, sempre a cara descoberta, llançaven les seves mascaretes a l'aire com qui llança el birret en la festa de llicenciatura d'una universitat nord-americana. Vull pensar que tots van recollir la seva perquè posar-se la mascareta d'un altre ja no és una qüestió de molta llibertat, sinó de molt poca higiene.

Ha sigut més fàcil viure a Madrid durant la pandèmia que a Catalunya. Risc contra prudència. El dia que puguem saber de veritat les dades que han registrat a Madrid durant aquesta última etapa, des que tenim vacunes, sabrem quina estratègia ha sigut l'encertada. A pilota passada que sempre és més fàcil.