Von der Leyen vol suspendre acords comercials amb Israel, conscient que el consens serà "difícil"
La presidenta de la Comissió Europea, la CE, Ursula von der Leyen, ha anunciat aquest dimecres que proposarà la suspensió parcial de l'Acord d'Associació comercial entre la UE i Israel.
Soc conscient que serà difícil aconseguir majories i sé que qualsevol mesura serà excessiva per a alguns i massa poc per a d'altres.
Ho ha dit en el discurs anual al Parlament Europeu, que ha aprofitat per fer un crit d'alerta als països membres perquè "sorgeixi una nova Europa".
La pregunta central és: Europa té prou estómac per afrontar aquesta lluita, o bé només volem lluitar entre nosaltres, deixar que ens paralitzin les nostres divisions?
Lluny de ser un nou exercici rutinari, aquest any el tradicional debat sobre l'estat de la Unió Europea arriba en un context delicat, amb oposició política sobretot a l'acord comercial tancat amb els Estats Units, però també a la resposta davant del drama humanitari a Gaza.
"El moment de la independència d'Europa"
La presidenta de la CE, que a l'inici del discurs ha fet servir un to èpic, ha afirmat que, quan li ha calgut, la Unió Europea ha demostrat que té "sentit d'unitat i d'emergència", i ha dit que ara cal fer-ho per aconseguir "la independència":
Aquest ha de ser el moment de la independència d'Europa, fent-nos càrrec de la nostra defensa, seguretat, tecnologia i energia. Es tracta de tenir la llibertat i de tenir el poder per determinar el nostre propi destí.
Von der Leyen, que ha estat aplaudida per bona part dels eurodiputats en alguns moments del discurs, ha explicat la història d'un nen ucraïnès, en Saixa, que va ser capturat per l'exèrcit rus.
Segons ha dit, Saixa va aconseguir trucar a la seva àvia, que va arribar fins a ell a través d'un seguit de països i va retornar-lo a la "Ucraïna lliure". Al final ha presentat en Saixa, que estava assegut entre els eurodiputats, que l'han aplaudit.
La presidenta ha mostrat "plena solidaritat" amb Polònia per la invasió del seu espai aeri per part de 8 drons russos aquesta nit de dimarts a dimecres, una acció que ha qualificat d'"imprudent i sense precedents".
6.000 milions per "un mur de drons" a Ucraïna
Von der Leyen ha anunciat que la UE destinarà 6.000 milions d'euros a un programa per ajudar Ucraïna a aixecar "un mur de drons" per defensar-se millor dels atacs aeris constants que rep de Rússia.
També ha explicat que busquen "noves maneres" per aportar finançament a Ucraïna fent servir els fons russos congelats a la UE, però sense tocar directament aquests fons.
En tot cas, ha assegurat que, el finançament que rebi de la UE, Ucraïna no l'haurà de tornar fins que Rússia no pagui reparacions per la destrucció que ha provocat durant l'intent d'invasió.
També ha avançat un altre programa que anirà destinat a reforçar la vigilància en temps real de les fronteres dels països membres que tenen frontera amb Rússia.
Pel que fa a les sancions a Rússia, ha dit que s'està avançant en un nou paquet que contempla sancionar tercers països, i també que espera poder vetar més efectivament les importacions de combustibles fòssils russos.
Sancionar ministres "extremistes" i "colons violents"
Pel que fa a la proposta de suspensió de l'acord amb Israel, Von der Leyen ha dit que no ha d'afectar la col·laboració amb la societat civil israeliana ni amb el Museu de l'Holocaust.
Ha dit que la invasió de Gaza "ha commocionat la consciència mundial" i que Israel ha de parar, perquè "la fam provocada per l'home mai pot ser una arma de guerra".
Pel que fa a la implicació de la UE, ha anunciat que vol superar "el bloqueig" que hi ha d'alguns països membres amb "un paquet de mesures" que permeti "traçar un camí a seguir".
Només el PP li dona suport en l'acord amb Trump
Von der Leyen s'ha presentat davant dels eurodiputats a Estrasburg en el primer discurs del seu segon mandat, i després d'un estiu que ha continuat posant a prova la relació de la UE amb Trump.
Malgrat l'acord del juliol que fixa aranzels del 15% a la majoria dels productes europeus, el president dels EUA no ha cessat en les amenaces, atacant sobretot la regulació europea per a les grans tecnològiques, com Google, a qui Brussel·les acaba d'imposar una multa de 2.950 milions d'euros.
A l'Eurocambra, tant socialistes com liberals i Verds han criticat el pacte amb Trump. Això ha fet que, en aquesta qüestió, d'entre els partits de la majoria proeuropea, només doni suport a Von der Leyen el seu grup, el PP Europeu.
Divisió sobre Gaza i altres fronts polèmics
Von der Leyen no només té pressió per l'acord amb Trump. Conservadors i ultraconservadors critiquen l'agenda verda, el pacte comercial amb el Mercosur genera recels entre els agricultors i la resposta a la catàstrofe humanitària a Gaza és insuficient per a ONG i grups d'esquerra.
Aquesta qüestió ha creat també controvèrsia interna a la Comissió Europea, on la vicepresidenta comunitària Teresa Ribera defensa que s'està produint un "genocidi", mentre que la posició oficial de Brussel·les és que això només poden determinar-ho els tribunals internacionals competents.
Noves mocions de censura a la vista
Von der Leyen va pel camí d'haver-se d'enfrontar a dues mocions de censura més a partir de l'octubre, ara impulsades pel grup de L'Esquerra al Parlament Europeu i per l'extrema dreta de Patriotes per Europa, on hi ha el partit de Viktor Orbán.
Una moció de censura requereix el suport d'una desena part del Parlament Europeu --72 eurodiputats-- per debatre's. Al juliol, Von der Leyen va superar una primera moció impulsada per un eurodiputat romanès d'extrema dreta. Una part de l'hemicicle no va participar en la votació per expressar el malestar amb la gestió de la presidenta de la Comissió Europea.
Abans d'exposar-se a nous testos a la seva gestió a la tardor, Von der Leyen mira de recuperar lideratge amb el discurs d'aquest dimecres a l'Eurocambra.
