Votació esperpèntica
La setmana acaba com el rosari de l'aurora en la política catalana i espanyola.
Al Congrés, la norma que ha de ser un dels eixos principals del govern de coalició del PSOE i d'Unides Podem ha quedat aprovada per error, després d'una votació digna dels millors capítols d'aquell mític programa de televisió dels anys 90: Humor Amarillo.
Ara que han passat unes hores, es pot repassar a càmera lenta la seqüència amb què es tancava ahir a quarts de set del vespre el debat sobre la nova reforma laboral. L'error de la presidenta de la Cambra, Meritxell Batet, donant per derogat el decret, seguit de 40 segons de desconcert absolut on els diputats de PP i VOX comencen a picar-se el pit i a xocar les mans, just fins al moment en què la mateixa Batet rectifica i anuncia que el decret està aprovat. Aleshores són els diputats contraris i tots els membres del govern espanyol els qui s'aixequen, piquen de mans, s'abracen i criden "sí se puede". Però els números continuen sense encaixar: 175 a favor - 174 en contra... Un resultat que amaga una traïció i una espifiada. La traïció dels dos diputats d'UPN, que trenquen la disciplina de vot del seu propi partit i el pacte amb el mateix president Pedro Sánchez. L'espifiada d'un diputat del Partit Popular que votava des de casa i en lloc de pitjar el botó del "no" va pitjar el del "sí".
Els populars van saltar en tromba, cridant que era una tupinada, que el Govern estava fent trampa, intentant convèncer Batet per repetir la votació i amb VOX, una vegada més, avançant a tota pastilla per la dreta, anunciant que ho portarà al Tribunal Constitucional.
La setmana començava amb la polèmica del Benidorm Fest i acaba amb la polèmica del San Jerónimo Fest. Com si es tractés d'un boomerang o d'un efecte mirall.
Més enllà de l'espectacle demoscòpic, la votació de la reforma laboral deixa en evidència algunes esquerdes importants, i no precisament en el sistema de vot electrònic del Congrés. Si no fos per la patinada del diputat del PP, la reforma hauria quedat derogada. Això hauria estat un cop duríssim per al govern de Pedro Sánchez i, en especial, per a Yolanda Díaz i Unides Podem. Després de mesos de negociacions amb els agents socials i després d'unes setmanes especialment intenses per sumar suport parlamentari, no se n'han sortit. La reforma laboral treu a la llum la fragilitat del bloc d'investidura. Tan fràgil... que no hi és. ERC, Bildu i el PNB han desfalcat el govern de coalició en un dels moments decisius. Hi havia avisos, d'aquesta debilitat, per això el PSOE juga des de fa temps amb la il·lusió d'una majoria alternativa i durant unes hores, ahir, semblava que era una opció real. Fins que algú va obrir la llum i va quedar clar que no, que tampoc existeix. El Govern de Pedro Sánchez se n'ha sortit de miracle, d'aquesta.
També hi ha hagut moments de tragicòmedia al Parlament, arran del cas Juvillà. El mite de la desobediència s'ha esfumat. Pau Juvillà fa una setmana que està donat de baixa com a diputat, des del divendres 28, el mateix dia que la Junta Electoral Central va comunicar a la presidenta de la Cambra, Laura Borràs, que havia de retirar-li l'escó. En aquest cas també, quan s'han obert els llums, la realitat s'ha imposat: trista i crua. S'ha perdut una setmana gesticulant i la majoria del 52% independentista ha quedat feta miques.
