Wael Dahdouh, periodista d'Al-Jazeera a Gaza: "La impunitat és la millor recompensa per als genocides"

Wael Dahdouh (Ciutat de Gaza, 1970) és el director de les oficines d'Al-Jazeera a Gaza. La seva imatge, amb un casc i una armilla de premsa, va omplir els informatius de la cadena durant mesos per explicar tot el que passava a Gaza. Però va fer la volta al món quan Israel va atacar i assassinar diversos membres de la seva família, en el que considera un missatge "clar i nítid cap a ell".

"Us vengeu de nosaltres a través dels nostres fills", deia en una connexió en directe amb Al-Jazeera. L'endemà va tornar a agafar el micròfon i a treballar de periodista. Tot plegat ha quedat recollit al documental "El preu de la veritat".

Dahdouh es mostra decebut pel paper que ha tingut la comunitat internacional i els mitjans de comunicació, que "han fracassat rotundament a l'hora de cobrir el genocidi a Gaza", i també critica que se segueixi parlant d'un alto el foc quan Israel l'ha violat desenes de vegades.

Finalment, Dahdouh es va veure obligat a marxar refugiat a Doha, on viu actualment per salvar la vida i la dels seus familiars. Aquests dies és a Barcelona per participar a l'Unsilence Forum en el marc de la campanya Act x Palestine.

Sònia Calvó Carrió: Han passat més de dos anys des del 7 d'octubre. Com recordes aquell dia?

Wael Dahdouh: Va ser un dia diferent, un dia difícil. No sé com definir-ho de manera precisa, però va ser un dia que marcaria un abans i un després.

El teu equip i tu heu treballat en unes condicions extremament difícils: bombardejos, talls d'internet, trencament dels equips de gravació, desplaçament constant... Com era el dia a dia a Gaza per a un periodista?

W.D.: Hem treballat en condicions extremes i molt dures. Però el més difícil per a un periodista és haver de cobrir el seu propi dolor, el patiment i la deportació. A Gaza treballàvem amb les nostres ànimes a les mans. Hem cobert el patiment de la nostra gent, dels companys, la pèrdua de la dona, de la filla, dels nostres éssers estimats... En això consistia el treball dels nostres equips a la Franja de Gaza.

Era pràcticament impossible que un periodista pogués fer la seva feina en aquest espai exposat a un atac continu i així de dur. Havíem de reunir informació i gravar les imatges, però alhora, aconseguir menjar o aigua potable.

I en mig d'aquest context, com es compaginava la seguretat dels equips i la família amb poder fer les cobertures periodístiques?

W.D.: Els esdeveniments s'imposaven. Pensa que Gaza és una franja diminuta amb molta densitat de població, moltes persones desplaçades, molts ferits, i un bombardeig continu. Aleshores, en realitat, l'esdeveniment venia a buscar el periodista i no al revés. No calia entrar a les sales de muntatge per escollir el que calia transmetre, perquè era una transmissió en directe del conflicte.

De vegades solíem preparar el plàning de l'endemà, els llocs que havíem de visitar, però es produïa un bombardeig a prop nostre a una escola de la UNWRA, per exemple, o al carrer que agafàvem per dirigir-nos cap al punt que volíem cobrir. I llavors l'esdeveniment acabava per imposar-se al periodista i havíem de cobrir allò que es produïa al nostre entorn immediat.

Israel ha matat més de 250 periodistes a la Franja de Gaza en aquests dos anys. És una xifra sense precedents. Per què ho fa?

W.D.: Hem perdut més de 256 periodistes i també membres de les seves famílies. Tenim persones amb ferides greus i irreversibles i, també, detinguts i presoners a les presons israelianes. És terrible. Israel es comporta d'aquesta manera per tal d'atacar la veritat mateixa. Atacar els periodistes vol dir silenciar la veritat.

Hi ha hagut conflictes llargs, com la guerra al Vietnam, però no hem vist mai aquesta xifra esgarrifosa de periodistes morts. Aquí hi ha un comportament amb determinació per silenciar els periodistes, per evitar que expliquin la veritat a la resta del món. A més, també ha vetat l'accés a la Franja de la premsa internacional.

Quina resposta de la comunitat internacional esperaries davant aquests fets? Com se'ls pot fer justícia?

W.D.: Per començar, el món i els mitjans de comunicació han fracassat rotundament a l'hora de cobrir el genocidi a Gaza i el que ha passat als seus companys periodistes. Aquest fracàs fa que aquests mitjans de comunicació siguin còmplices també del genocidi a la Franja de Gaza. Si es vol fer alguna cosa per a aquests periodistes la via és molt clara. Però la pregunta és: hi ha realment una voluntat de fer-ho o no n'hi ha?

El que ens hem de preguntar és si es garantirà la llibertat de la premsa o el dret que té el món a accedir a informació fidedigna sobre què està passant. Són drets estipulats pel dret internacional.

És cert que s'ha parlat de genocidi, però la cobertura mai ha estat a l'altura del que va passar. No s'ha pogut calcar mai el que ha passat de veritat.

Si el perpetrador escapa del càstig, amb impunitat, si el món no actua de manera proporcional a aquest crim, serà una recompensa per a ell. Això també l'encoratjarà a cometre més crims, i aquests no es limitaran a la Franja de Gaza i Palestina; es cometran en altres llocs. En aquell moment, ningú no podrà fer-hi front perquè, senzillament, ningú no s'atrevirà.

Israel té vetada l'entrada de premsa internacional a Gaza. Si finalment la premsa internacional pot entrar, podria ser un punt d'inflexió?

W.D.: Potser sí. Nosaltres des del principi hem reivindicat que la premsa estrangera estigui present a la Franja, però Israel sempre ho ha impedit. La presència de la premsa estrangera a la Franja de Gaza permetrà que aquests testimonis oculars puguin explicar el que va passar aquí a la resta del món.

Potser així, quan el món vegi que hi ha periodistes amb un altre color d'ull o de pell que expliquen el que passa a la Franja de Gaza, donaran més crèdit als fets.

Israel va assassinar diversos membres de la teva família. Van ser unes imatges que van fer la volta al món. Tot i això, l'endemà vas tornar a la feina. Per què vas decidir fer-ho?

W.D.: El missatge de la força de l'ocupació va ser clar i nítid. I anava dirigit cap a mi. En una situació normal calia guardar el dol, cedir a la tristesa i al dolor. Però jo havia d'assumir la meva responsabilitat, deixar de prestar ajuda als supervivents i tornar a l'escenari dels fets per tal de fer la missió que tinc encomanada.

El desafiament era tan gran, que vam haver de tornar a la feina després de trobar, a dures penes, una fossa comuna per enterrar la meva família. A més, havia de convèncer les meves filles, ferides, que havia de tornar a la feina. Vaig parlar amb sinceritat amb elles, i malgrat que eren petites, em van dir que o moriríem junts o viure junts. Això em va donar la força per continuar treballant.

M'havia de posar davant de la càmera una altra vegada i no donar cap senyal de feblesa o de dolor. El dolor anava per dins, dins meu hi havia volcans, però m'havia de mantenir sencer davant de la càmera.

Quan el presentador dels informatius, des del plató, em va donar el condol i em va preguntar per la meva situació, li vaig contestar amb dues paraules: moltes gràcies. Això va ser tremendament dur perquè havia de capgirar la pàgina per tal de relatar el que estava passant. Va ser la resposta més eloqüent al que havia passat.

Soc una persona que estima la seva feina. Això és igual que erigir-se per defensar el lloc de naixement, la pàtria o la memòria. Nosaltres hem substituït la humanitat a la defensa d'aquests principis. No podia fer marxa enrere.

Fa un mes aproximadament que hi ha un alto el foc vigent a Gaza. Tot i això, segons el teu mitjà, Al-Jazeera, Israel hauria violat l'alto el foc més de 280 ocasions, matant quasi a 300 persones i ferint-se centenars.

W.D.: El genocidi ha parat temporal, però la guerra, en totes les seves facetes, continua. De fet, cada dia hi ha un recompte de centenars de morts i ferits. Hi ha un bombardeig continu a diversos llocs de la Franja de Gaza. Els israelians ocupen l'anomenada zona groga. Israel ocupa el 53% de la totalitat de la superfície de la Franja de Gaza, però també fa atacs fora d'aquesta d'aquest espai ocupat per l'exèrcit israelià. Israel continua perpetrant les accions entre les víctimes, també periodistes.

Israel no acata els preceptes de l'acord que va signar, com l'entrada de medicaments o de menjar. Tothom parla de l'alto el foc, però la realitat sobre el terreny és completament diferent.

Aquests dies veiem com hi ha un temporal a la Franja de Gaza. Les tendes de campanya no han aguantat i estan completament inundades. La situació no ha canviat ni per a la població ni per als periodistes: els accessos a la Franja de Gaza estan bloquejats, no es permet l'entrada de periodistes estrangers, hi ha una penúria en tots els àmbits. Per això hem de continuar fent la nostra feina.

La situació a Cisjodània, tot i que no hi ha bombardejos com a Gaza, també ha empitjorat molt durant aquest temps.

W.D.: La situació a Cisjordània és perillosa, molt delicada i sense precedents. Veiem els colons israelians completament desfermats, protegits per l'exèrcit israelià. S'han creat un miler de controls i barreres --els checkpoints--, que divideixen i incomuniquen els diferents pobles palestins. Trajectes que potser durarien 15 minuts, ara duren un dia sencer. Han augmentat els detinguts i també els morts.

La situació és crítica també per als periodistes a Cisjordània. Per exemple, els periodistes d'Al-Jazeera i d'altres canals que cobrien el comportament dels colons han estat agredits en diverses ocasions i alguns han perdut la vida.

Com valores l'actuació del govern espanyol en relació amb Palestina?

W.D.: Valorem qualsevol esforç que hagi anat encaminat a recolzar i ajudar la gent de Gaza. Sense cap dubte, la posició del govern espanyol ha estat molt avançada, molt influent i, a més, va generar una reacció positiva en el si de la Unió Europea, de manera que altres governs van actuar de la mateixa manera que el govern espanyol.

Qualsevol esforç en aquest sentit és positiu, però alhora hem d'assenyalar que el que va passar a la Franja de Gaza va ser una tragèdia descomunal i cal, des de la Unió Europea, optar per la posició adequada perquè si no, després la història jutjarà qualsevol abandonament i qualsevol insensibilitat.

Com t'imagines el futur de Gaza? Veurem algun dia un judici contra Benjamin Netanyahu i l'actuació del seu govern?

W.D.: Els habitants de la Franja de Gaza necessitaran molt temps per recuperar-se del que ha passat. L'equitat cap a aquesta població suposa que Netanyahu ha de respondre pels seus crims davant d'un tribunal. Aquest és el desafiament.

Pel que fa al futur dels habitants de la Franja de Gaza, no tenen més remei que continuar vivint, perquè són a la seva terra, al lloc on van néixer, al lloc on es va vessar la seva pròpia sang i no tenen cap altre lloc on anar.

El futur és borrós, però els dies llançaran la llum sobre el que pugui passar. Tant de bo que ens despertem algun dia i que hi hagi justícia per la gent de Gaza i que els autors del que va passar compareguin davant d'un tribunal per respondre pels seus crims. És l'única manera que aquests crims no es tornin a perpetrar ni a Gaza ni a cap altre lloc del món.