Xavier Sala-i-Martín: "Twitter és el nou risc dels bancs"
El preu de les accions d'un dels principals bancs del món, Credit Suisse, han tornat a baixar aquesta setmana. No és una patacada tan sonada com la de finals d'octubre, però l'entitat financera no aixeca el cap.
Les darreres setmanes la crisi del banc Credit Suisse ha estat protagonista en diverses informacions periodístiques, que explicaven que les seves assegurances d'impagament havien assolit màxims històrics, superiors a les xifres del 2008 a Lehman Brothers. Què hi ha de real en aquestes informacions? El professor d'Economia de la Universitat Colúmbia Xavier Sala-i-Martín analitza com influeixen els rumors d'internet en les inversions.
Credit Suisse, el nou Lehman Brothers?
Credit Suïsse ha anat baixant la seva cotització, ha perdut pes i valor... Fa uns dies que "hi ha rumors que són el nou Lehman Brothers, i això no és cert", diu Xavier Sala-i-Martín. De fet, segons el professor, aquest no seria un dels grans bancs del món; és el número 54 del rànquing mundial, però les publicacions a les xarxes estan magnificant el soroll al voltant de la situació d'aquest banc.
"Twitter és el nou risc dels bancs, la nova font per escampar rumors", diu Sala-i-Martín. El professor adverteix que en aquesta xarxa social es llegeix "molta informació falsa, pots comprar o vendre, i això pot fer que les accions caiguin", com ha estat el cas de Credit Suisse. El que sí que és cert és que:
Les dues grans inversions d'aquesta entitat els darrers anys han fet fallida. Quan els bancs fan les coses malament, han de fer fallida; no han de ser rescatats.
El negoci dels bancs
"El negoci dels bancs és molt útil, transformen diners de curt termini en diners de llarg termini", diu Sala-i-Martín. De fet, el professor explica que els premis Nobel d'Economia de l'any 2022 ens ensenyen la importància que tenen els bancs en les grans crisis econòmiques i ens expliquen com ens podem protegir.
Els bancs fan negoci perquè agafen els diners que hi tenim dipositats i els presten. "Nosaltres els podem prestar d'un dia per l'altre, però el banc presta a llarg termini", distingeix l'economista. És un negoci molt útil:
Canalitzen estalvis cap a la inversió. Sense els diners dels bancs, pot haver-hi una crisi molt gran.
On és la vulnerabilitat dels bancs?
Existeix la possibilitat que tothom cregui que els bancs no tenen diners? "Pot ser una situació aleatòria que faci que tothom vulgui que li tornin els diners i aquest pànic bancari pot generar un col·lapse", diu l'economista. Els Nobel de l'any 2022 demostren aquesta vulnerabilitat dels bancs pel pànic que pot aparèixer per motius aleatoris.
Què fan els bancs per evitar situacions de pànic?
- Disposen d'assegurances de dipòsits. Cada país té un sistema diferent. A Espanya hi ha els Fons de Garantia de Dipòsits, que garanteix que se'ls retornaran.
- Hi ha institucions que garanteixen el retorn dels diners. És el cas del Banc Central Europeu a Europa o de la Reserva Federal, als Estats Units.
- Fer "vacances". És a dir: que el banc tanqui temporalment, en cas de pànic. D'això se'n diu corralito.
Fan préstecs massa arriscats?
Els bancs tenen unes determinades garanties que fan que, a vegades, prestin diners -fins i tot- a qui és arriscat que els torni. "Això és el que va passar a la crisi de les subprime de l'any 2008", adverteix Sala-i-Martín. Es van fer operacions amb massa risc i això va comportar una crisi. Per impedir situacions d'aquestes, disposem de l'eina de la capitalització: obligar els bancs a no prestar una part dels diners que tenen. Això fa, bàsicament, que els bancs no arrisquin tant.
