Zelenski fa diana
La guerra fa avui 42 dies que dura. El final sembla tan allunyat com incert. Ahir mateix ens ho explicava una de les veus de més prestigi i que més a fons coneix el món post-soviètic, l'analista del CIDOB Carmen Claudín. I la guerra l'està guanyant Zelenski. Si fem l'esforç de disseccionar-la per capes o per parcel·les, pel que fa a la gestió de la comunicació, pel que fa a la imatge, la guerra la guanya Zelenski.
No l'hem deixat de veure ni un sol dia, dels 42 que en van amb avui, de bombardejos sobre la seva terra i la seva gent. Per videoconferència o en selfie, des del búnquer on deu passar hores amagat, des del carrer a plena llum del dia, al costat dels ferits i als parlaments de les grans potències d'Occident. Londres, Berlín, Washington, Ottawa, Jerusalem, el Consell de Seguretat de l'ONU i ara, Madrid.
No és només el fet de ser-hi, d'obrir la finestra a aquests parlaments. És el fet de fer-se escoltar, de triar les paraules i els referents que cita davant de cada auditori, de la posada en escena amb la ja típica samarreta verd oliva, convertida en un símbol de la resistència ucraïnesa. Zelenski domina la comunicació, la verbal i la no verbal. Sap com atreure l'audiència i col·locar titulars.
A Washington va fer referència a Pearl Harbor i als atacs de l'11S. A Londres va citar Churchill i Shakespeare. A Berlín, el mur. Diumenge fins i tot es va colar a la gala dels Grammy per recordar que "no hi ha res més oposat a la guerra que la música" i per demanar la implicació dels artistes en la denúncia de la invasió russa.
Ahir va tocar el moll de l'os a l'ONU. L'organització internacional més gran del món, creada per mantenir la pau i la seguretat internacionals, va sentir com un líder europeu li treia les vergonyes. "Si no pot garantir la pau, que es dissolgui". Demolidor. La paraula "pau" que defineix l'ADN de l'ONU ha fet trontollar com mai els fonaments de l'ONU, amb el discurs de Zelenski.
Després, a Madrid va parlar de Gernika. Del bombardeig salvatge amb què l'aviació italiana i la Legió Còndor van arrasar Gernika un dia de mercat del 1937. Un atac que el bàndol franquista no només va negar, sinó que fins i tot va intentar atribuir als soldats republicans. Fake news d'entre guerres. Una brutalitat que quedaria plasmada per a la història en una de les obres d'art més importants i potents de la història, el "Guernica" de Picasso, per a qui la pintura no estava feta per decorar pisos, sinó que era "un instrument de guerra per atacar i defensar-se dels enemics".
Paraules molt calculades, missatges que fan diana. Discursos potents. Que tant de bo remoguin consciències i aquesta remor es converteixi en acció per aturar l'acció delirant d'un sol home.
